BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

CIPOLLA, TEORIA DE L'ESTUPIDESA


Primera Llei Fonamental de l'Estupidesa Humana

Sempre i inexorablement subestimem la quantitat d'estúpids que hi ha en circulació. Podem pensar que hi ha molts estúpids. 

Podem pensar que ens assetgen. Però sempre fallarem en el càlcul de la seva quantitat per dues raons: la primera, gent que en algun moment consideràvem intel·ligent, ens sorprèn amb la seva estultícia; la segona: l'estúpid apareix per sorpresa en els moments i llocs més inesperats. Podem confiar-nos i baixar la guàrdia, però l'estúpid, tard o d'hora apareixerà aquí. Com és impossible saber la proporció exacta d'estúpids en una població, a aquest número el identificarem amb el símbol Å.

Segona Llei Fonamental de l'Estupidesa Humana (llei de ferro)

La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d'aquesta persona.

L'evidència científica apunta que tots els homes tenim en conjunt les mateixes capacitats. No obstant això, Cipolla pensa que no. Cipolla defensa que hi ha homes que neixen irremeiablement estúpids. L'estupidesa connatural no entén de classe social, raça, nivell educatiu ni de cap altre factor. No hi ha lloc per tant discriminacions en funció de l'estupidesa. L'estupidesa, com el cagar, és la cosa més democràtica que hi ha.

De la mateixa manera que la naturalesa fa que neixin més homes que dones amb independència de latitud, mitjans i grandària de la població. La proporció Å roman constant a tot arreu i sota qualsevol circumstància. Å s'observa en una població i en qualsevol mostra o subconjunt d'aquesta població. Å aficionats de l'Espanyol són estúpids, Å receptors del premi Nobel també ho són. Aquesta Segona Llei és llei de ferro i no admet excepcions. Sempre hi haurà una quantitat Å de gent estúpida i aquesta quantitat, d'acord amb la Primera Llei, sempre la subestimarem.

Tercera Llei Fonamental de l'Estupidesa Humana (llei d'or)

Estúpid és qui causa dany o pèrdua a una altra persona o grup de persones sense obtenir al mateix temps profit per a si, o fins i tot obtenint perjudici.
Els guanys o pèrdues derivades dels nostres intercanvis resulten en un quadrant on s'ubiquen quatre tipus de persones: incaut, intel·ligent, estúpid i malvat.  Intel·ligent és qui obté guany propi i proporciona guany als altres. Malvat és qui obté guany a costa de les pèrdues d'altres. Incaut és qui perd proporcionant guany a uns altres. I estúpid és qui perd i fa perdre als altres.

És normal que a una persona mentalment equilibrada li costi comprendre l'estúpid. Pots entendre la lògica de l'intel·ligent. Pots entendre la lògica del malvat (un malvat persegueix un benefici sense escrúpols). També pots entendre a l'incaut: les seves accions li fan perdre i altres guanyen. Davant del malvat és possible aixecar defenses: pots preveure per on et va a atacar. Davant del estúpid no hi ha defenses que valguin: les seves accions no busquen el benefici propi. L'estúpid és tan impredictible com inoportú.

Si el 100% de la població fora malvada, el món no es col·lapsaria: no hi hauria una pèrdua neta (la contrapartida és que tampoc hi hauria guany o progrés). No totes les persones estan tot el temps en un d'aquests quadrants. No tothom és intel·ligent tot el temps, ni incaut tot el temps. En funció del resultat mitjà dels seus intercanvis, les persones se situen en algun punt d'aquest pla cartesià.

El malvat perfecte és aquell el benefici net iguala exactament la pèrdua neta de la seva víctima. L'exemple comú seria el del lladre que roba 100 euros i la víctima perd exactament 100 euros. És clar que aquesta és una situació ideal, de laboratori. La víctima que perd 100 euros probablement no pugui gaudir d'un cafè aquell matí i per tant ha perdut més de 100 euros.


El malvat intel·ligent és aquell on el guany és superior a la pèrdua que provoca (penseu en el president d'una diputació). Però els malvats més nombrosos són els malvats estúpids. Un malvat estúpid és aquell on el guany és inferior a la pèrdua que provoca. Encara que sigui el propi malvat qui valora el seu guany, és la víctima qui valora la seva pèrdua. Et trenquen una lluna del cotxe per robar-te la ràdio i has de perdre un matí al taller.




L'estúpid, recordem, no obté cap benefici amb les seves accions que danyen o perjudiquen als altres. I les més de les vegades es perjudiquen a si mateixos pel camí. Hi ha factors que expliquen l'impressionant poder de l'estupidesa humana.

Per exemple, hi ha el fet de la impredictibilitat de l'estúpid. A l'estúpid no se'l veu venir. Una persona intel·ligent aixeca les seves defenses de manera racional. Avalua les seves vulnerabilitats i tracta de protegir-se, però aquestes proteccions responen a un comportament racional que espera un atac racional. L'estúpid és irracional. No segueix cap lògica. En dur a terme accions que provoquen pèrdues sense procurar beneficis, la seva víctima no té cap criteri pel qual començar.

Un altre factor que explica l'impressionant poder de l'estupidesa humana és la presència d'Å en llocs de poder o responsabilitat: ja siguin presidents, directors, generals, bisbes o diputats, tenen un poder a les seves mans que multiplica la seva capacitat de fer mal i provocar pèrdues. Moltes vegades, els llocs de responsabilitat depenen de l'elecció de grups més o menys grans de persones. Aquests grups contenen una proporció Å d'estúpids i per tant les seves eleccions perjudiquen els altres i a si mateixos. Per què? Perquè són estúpids, t'ho estic dient.

Aquestes eleccions irracionals i aquest comportament impredictible reforcen el poder o la capacitat de fer mal de l'estúpid. La persona intel·ligent sempre és sorpresa per l'estúpid i fins i tot quan es preveu un atac, planejar la defensa no és possible perquè l'estúpid no segueix cap pla. Ni tan sols, després del mal fet, és possible llançar un contraatac. Tal és d'erràtic i inversemblant l'estúpid. Recordem a Schiller quan deia que "contra l'estupidesa, els mateixos déus lluiten en va".

Finalment, una altra cosa que explica l'impressionant poder de l'estupidesa humana és que l'estúpid no té consciència de ser estúpid. L'intel·ligent sap que és intel·ligent, el malvat sap que és malvat, l'incaut lamenta ser un incaut. L'estúpid no sap que és estúpid. Creu estar en qualsevol altra categoria i allà va trepitjant fort, disposat a arruïnar-te el dia, provocar un conflicte, espatllar alguna cosa o fer-te perdre el temps; sense tenir motius o incentius per a qualsevol d'aquestes coses.



Quarta Llei Fonamental de l'Estupidesa Humana

Els no estúpids subestimen sempre la capacitat de fer mal dels estúpids. En concret, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol moment i lloc i sota qualsevol circumstància tractar amb estúpids suposa un costosíssim error.

No sorprèn que els incauts no puguin avaluar correctament la capacitat de fer mal dels estúpids. El cas és que els intel·ligents i els malvats cometen el mateix error. Ja sigui per desdeny, per falsa seguretat o perquè creuen que poden treure profit de l'estúpid.

Pensar que es pot treure profit d'un estúpid és un greu error que posa de manifest la incomprensió del fenomen de l'estupidesa humana. A més, en el transcurs del pla d'acció, l'estúpid aprendrà noves formes de trastocar els teus plans, de sorprendre't amb la seva estupidesa i, finalment de causar-te danys a tu (i probablement a si mateix).




Cinquena Llei Fonamental de l'Estupidesa Humana

L'estúpid és el tipus de persona més perillosa que existeix.
Corol·lari: L'estúpid és més perillós que el malvat.

Si en lloc d'estudiar intercanvis individuals prenem el conjunt dels intercanvis agregats d'una població, podem dividir el pla cartesià de l'estupidesa en dues parts.

Igual que succeeix amb el malvat. L'incaut també es divideix en dues classes. L'incaut intel·ligent (o ximple útil) és aquell la pèrdua pròpia és inferior al benefici aliè. L'incaut estúpid és aquell que la pèrdua pròpia és superior al guany que altres obtenen d'ell.

Amb això clar, podem dividir el pla de l'estupidesa amb una línia. Els que estan a la dreta de la línia aporten un benefici o benestar agregat a la comunitat i els que estan a l'esquerra causen pèrdues, danys o inconvenients.

És d'incauts pensar que l'èxit o fracàs d'una societat depèn de la variació d'aquesta línia divisòria. Recordem la proporció Å d'estúpids i la Segona Llei. Tant una societat pròspera com una en decadència tenen la mateixa proporció d'estúpids. En particular, la decadència o resultat negatiu net de les accions humanes agregades depèn de l'augment de l'activitat dels estúpids per permissivitat dels altres grups. Un altre factor de decadència és l'augment de la població confisca estúpida i malvada estúpida en els seus respectius quadrants.


En concret, el perniciós augment de la presència de malvats estúpids en llocs de responsabilitat i l'augment d'incauts estúpids entre els qui els trien o els consenten solen ser causa de decadència. El poder, per l'estúpid, funciona com un catalitzador en una reacció química. VIST AQUÍ


Carlo M. Cipolla va ser un historiador Econòmic italià, que va explorar el controvertit tema de l'estupidesa formulant la famosa Teoria de l'Estupidesa, expressada per primera vegada en la seva enginyós pamflet de 1988 titulat Allegro ma non troppo. No és el seu treball més formal, ni el més seriós, ni el que li va donar més prestigi acadèmic, però sí que ho va fer més conegut. AH! AQUÍ N'HI HA un parell de dos que tambè varen teoritzar sobre l'estupidesa.


2 comentaris :

  1. Hace mucho que conozco a este pensador, que lo es.
    me he alegrado de verlo por aquí
    tengo alguna que otra frase suya que hacen las delicias
    Muy bueno.
    Por cierto, ayer, que fui en busca de un reloj de sol circular muy curiosos (es el únic en Barcelona), pasé por la Ciutadella...allí habían no menos de 500 personas congregadas.
    pensé que era una manifestación, pero me resultaba extraño que todos llevaran el movil entre las manos.
    Habían niños, adolescentes, maduritos, maduras de años entrados e incluso algún dinosaurio como yo....Buscaban Pokemosn y se reunieron allí porque decían que habían pokemossss
    Demencial, de idiotas demenciales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensaba que ja n'havia parlat, però ho vaig fer de la 'Breu Introducció a la Història de l'Estupidesa Humana de Walter B. Pitkin, que tens enllaçada al final de l'escrit.
      Lo dels Pokémons és demencial, com diria Fuster, senyor castigans, que vinguin els barbars ja!

      Elimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes