.

LA FILOSOFÍA FEROTGE DE MICHEL ONFRAY


«La credulitat dels homes sobrepassa l'imaginable. El seu desig de no veure la realitat, les seves ànsies d'un espectacle alegre, tot i que provingui la més absoluta de les ficcions, i la seva voluntat de ceguesa no tenen límits. Són preferibles les faules, les ficcions, els mites, els contes per a nens, a afrontar el desvetllament de la crueltat de la realitat que obliga a suportar l'evidència de la tragèdia del món. Per conjurar la mort, l'homo sapiens la deixa de costat. A fi d'evitar resoldre el problema, el suprimeix. Haver de morir només concerneix als mortals: el creient, ingenu i neci, sap que és immortal, que sobreviurà a l'hecatombe universal ... »

MICHEL ONFRAY
«El capitalisme ha formulat el seu tipus ideal amb la figura de l'home unidimensional. Coneixem el seu retrat: illetrat, inculte, cobdiciós, limitat, sotmès al que mana la tribu, arrogant, segur de si mateix, dòcil. Feble amb els forts, fort amb els febles, simple, previsible, fanàtic dels esports i els estadis, devot dels diners i partidari de l'irracional, profeta especialitzat en banalitats, en idees petites, ximple, neci, narcisista, egocèntric, gregari, consumista, consumidor de les mitologies del moment, amoral, sense memòria, racista, cínic, sexista, misogin, conservador, reaccionari, oportunista i amb alguns trets de la manera de ser que defineix un feixisme ordinari. Constitueix un soci ideal per complir el seu paper en el vast teatre del mercat nacional, i després mundial. Aquest és el subjecte els mèrits, valors i talent es lloen actualment. »

«Al prendre's pel que no són, imaginant-se en una configuració diferent de la real, els homes eviten el que és tràgic, és cert, però passen inadvertits davant si mateixos. No menyspreu als creients, no em semblen ni ridículs ni dignes de llàstima, però em sembla desolador que prefereixin les ficcions tranquil·litzadores dels nens a les cruels certeses dels adults. Prefereixen la fe que calma a la raó que intranquil·litza, al preu d'un perpetu infantilisme mental. Són malabars metafíisics a un cost monstruós. »

«Les religions són únicament instruments de dominació i d'alienació. Els tres monoteismes professen el mateix odi a les dones, els desitjos, les pulsions, les passions i la sexualitat. També detesten la llibertat, totes les llibertats: la de disposar de si mateix, de la seva vida i del seu cos sense demanar permís a l'autoritat eclesiàstica. »

«Prefereixo una veritat que fa mal a una mentida que calma. Però cada un pot preferir l'opi de la il·lusió a la realitat. Jo li retrec a la il·lusió enemistarnos amb l'única certesa que tenim: la vida és aquí i ara. Les religions ens conviden a viure en l'expiació, amb el pretext que viure com si un estigués mort aquí ens obrirà la vida eterna un cop morts. »

«El poder perverteix a qui l'exerceix -aquestes són doncs les lliçons anarquistes d'avui: l'eterna perversió de qui exerceixen el poder, siguin els que siguin, siguin filòsofs que es van tornar reis o reis amb vel·leïtats filosòfiques.»

«El poder produeix la divisió salomònica de la societat i del gènere humà entre aquells que el posseeixen i aquells que el pateixen -per una banda, els que tenen el poder, l'exerceixen, l'estimen, el volen, el reclamen i gairebé sempre disposen d'ell, tal volta sobre aquells els quals s'exerceix.»


2 comentaris:

  1. En realidad no dice más que un fiel reflejo de lo que somos, hombre sy mujeres, si, porque aquí la alienación no va por barrios ni por sexos, nos toca a todos por igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. però és bo que t'ho recordin, per què en tinguis almenys consciencia.

      Elimina