20/9/16

BÀRBARS DE LA PRÒPIA LLIBERTAT

desconcert dels fills dels homes -
No estic gens d'acord amb la paraula tolerar, em rebenta cada vegada que l'escolto, sobretot per la conseqüencia de la seva aplicació, hom tolera només per educació alló que detesta o no entén, que vindria a ser com una caritat mal entesa i pitjor aplicada, molt en la línia populista i falsament piatosa de molts cristians vells. Per tant aparco en un racó de la memòria la paraula tolerància i trec a passejar, coneixement mutu, comprensió, solidaritat, mestissatge i complicitat. I és que, aquesta societat instal·lada en un cofoïsme hedonista palès,  obsessionada només em consumir i malbaratar i ignorar tot alló que pugui alterar la seva suposada estabilitat, no està per aquesta labor de convivència niu solidaritat, i veu passar la vida a través del televisor o la tarja de credit, inmune a tot, interessada per no res, i són aquests els símptomes els que marquen la decadència real d'una societat, quan instal·lada entre aquest cofoïsme, tant se m'enfotisme i l'avorriment, s'entesta a molestar-se per les petites absurditats quotidianes, perdre's en mil i una bajanades, i fer veure que no veu els problemes reals del seu entorn; o dit d'una altra manera, els ignora i menysté, siguin els migrants que se'ns ofeguen dia si dia tambè a la mediterrània, o els morts de cada dia a Siria, l'Iràn o allí on sigui del tercer món, que sempre se li fa molt llunyà. I voldria reafirmar-me en el sentit que la nostra societat, fa ja una temporada que ha començat a habitar permanentment en aquest estat previ a la decadència moral i ética total. Hi ha l'esperança que els ciutadans comuns despertin del somni encantat en que moren, cap a una revolució del seu estat de consciència i es converteixin, finalment i redentorament, en els bàrbars de la seva pròpia llibertat, sobre el seu propi sòl, els bàrbars que reclamaba fa ja temps Joan Fuster.

SHARE THIS

0 comentaris:

About Me