.

HISTÒRIA RADICALMENT CONCENTRADA


... De l'era postindustrial -

- Quan van ser presentats, ell va fer un comentari enginyós perquè volia caure bé. Ella va deixar anar una riallada estrepitosa perquè volia caure bé. Després els dos van agafar els seus automòbils i s'en van anar sols a les seves cases, mirant fixament la carretera, amb la mateixa ganyota a la cara.

A l'home que els havia presentat no li queia massa bé cap dels dos, però feia veure que sí perquè li preocupava molt tenir bones relacions amb tothom. Després de tot, mai se sap, oi que no? Oi? Oi?

“Historia radicalmente concentrada de la era postindustrial”, 
de David Foster Wallace - en Entrevistas breves con hombres repulsivos, 2001
del blog: descontexto.

8 comentaris:

  1. No he leído nada de él.
    Lo siento.

    ResponElimina
  2. https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Foster_Wallace

    ResponElimina
  3. No, mai se sap, potser dema els caigui be de veritat.

    ResponElimina
  4. Tots tenim prejudicis aixo es el que vull dir i que com mes gran et fas mes ho veus. L,altre dia pensava que els primers vint o trenta anys de vida lluites per aconseguir els teus somnis dels trenta als quaranta et preguntes per que no els has aconseguit i dels quaranta als quaranta cinc tens prou temps per dir te...als cinquanta no vull somiar, em dedicaré a viure, com pugui pero a viure..

    ResponElimina
  5. bona reflexió, dedicar-se a viure, o a sobreviure, amb certa displicència, això si, la decadencia s'ha de saber administrar....

    ResponElimina
  6. Tots tenim prejudicis aixo es el que vull dir i que com mes gran et fas mes ho veus. L,altre dia pensava que els primers vint o trenta anys de vida lluites per aconseguir els teus somnis dels trenta als quaranta et preguntes per que no els has aconseguit i dels quaranta als quaranta cinc tens prou temps per dir te...als cinquanta no vull somiar, em dedicaré a viure, com pugui pero a viure..

    ResponElimina
  7. No, mai se sap, potser dema els caigui be de veritat.

    ResponElimina
  8. ben vist, o potser a sobreviure Gemma, envellir requereix una certa displicencia,a banda que no es sol envellir com és vol sinó com es pot, o com et deixa la vida.

    ResponElimina