.

EL MEU CARRER


Els que no anem per la vida amb un GPS o el tenim al mòvil però desconeixem com funciona, tenim un problema quan anem a una ciutat gran o mitjana, les plaques que indiquen el nom del carrer han desaparegut la majoria en construir-se edificis nous i no saps mai en qui carrer estàs. 
No seria el cas de Mollet que té el carrer de la carretera, que té la seva guasa, o carrers amb dos plaques amb noms diferents com a Arrecife, però el que és cert és que per trobar un carrer has d'acabar preguntant, lo qual no és fàcil, donat que normalment no trobes ningú que coneixi el carrer que estas buscant, o les indicacions son tan vagues que no hi acabes d'arribar, llevat d'una ocasió que estan a Madrid, vaig aturar un taxi (tasis s'ha de pronunciar i era la meva primera vIsita a la capital), pujo, m'assec i decidit li dic: a la calle Alcalà, 235.
El taxista es va girar i sorneguer em va dir:
- és su primera visita a la capital verdad? 
- Sí, vaig contestar.
Aleshores el taxista em va dir somrient: 
- Si baja usted del taxi cuya carrera no le voy a cobrar està exactamente delante del 235 de la calle de Alcalà.

El món de les plaques dels carrers de les ciutats és complex, molt complex: A Sabadell, els franquistes en acabar la guerra, varen canviar el nom de la Ronda Zamenhoff per Ronda Alcazar de Toledo per què pensàven que Zamenhoff era comunista, uséase, un puto rojo, i era el pare de l'esperanto, però aixo aquella colla de fatxes ignorants ho ignoràven.
Parlen a ran del 25é aniversari de la mort de Freddie Mercury de posar el seu nom a un carrer, no en seria molt partidari en aquest cas però és una opció, com es podria posar un carrer o plaça a Kubala, Johan Cruijff, en Pepe Rubianes, o al mateix Samaranch, opinable tambè. 
L'ajuntament de Barcelona es veu que té a 150 persones o noms en llista d'espera per posar-els-hi el seu nom al carrer, però clar, tampoc sorgeixen carrers nous cada dia, im potser s'haurien de revisar noms antics que es podrien substituir per aquests que hi ha en espera.
De totes maneres, sempre porta raons aixó de donar noms als carrers, a la llarga, el més practic seria posar-hi números com a Nova York i ja seria definitiu.... I és curiós, a mi que em costa donar importancia a tot i que mai no em demano res per a mi, tenir un carrer a la meva ciutat amb el meu nom, m'agradaria, seria el meu carrer, clar, que per això hauria de contraure uns quants merits que de moment no he aportat.

1 comentari:

  1. Si, cierto, hay lista de espera para poner nombre a las calles; pero hay calles que tienen nombres un poco desfasados. Calle de la Luna, del Rosal, de la Epifanía..
    Ya se que quitar el nombre de la calle en donde uno ha nacido no debe resultar agradable, pero como te digo los hay que hacen referencia a un nombre común y que no aportan calidad sustancial al nomenclator.
    Salut

    ResponElimina