Les agulles d’estendre roba són, per a mi, unes amigues que em porten al passat. ¿Quants anys fa que de tant en tant surto a la terrassa per ajudar a penjar en un filferro uns pantalons o una camisa? Acostuma a fer una mica d’aire i els llençols voleien. M’agrada mirar les terrassetes dels balcons que tinc al davant, on una dona apareix de tant en tant a regar uns testos i se’n torna pis endins. Sóc un antiquat que estima la lentitud, que fa possible passejar la mirada. 
A vegades penso que sóc com els gossos que ho escorcollen i remenen tot, buscant coses menudes i, amb molta sort, una trufa. Jo no busco ni trio res. Només espero descobrir petits senyals de vida.

JOSEP MARIA ESPINÀS
PETIT OBSERVATORI
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

0 comentaris