Per desmentir el tòpic periodístic que poques coses hi ha més fosques que la factura de la llum, em vaig proposar desentrallar el mercat elèctric en pla "la pujada de la llum per dummies", o millor encara: ser capaç d'explicar a la meva filla petita, de cinc anys. En fi, ser capaç d'entendre-ho fins i tot jo.
Així que, després de passar el matí llegint-me desenes d'articles amb títols de l'estil de "com entendre la factura de la llum", escoltar a tots els experts en ràdios i televisions, i consultar uns quants llibres i al meu cunyat, vaig asseure a la meva filla al sofà i em vaig armar de pissarra i guix, disposat a explicar-li per què a Espanya tenim una de les energies més cares d'Europa, i pujant.

 Vaig començar explicant-li quines són les grans empreses que a Espanya controlen el mercat en règim d'oligopoli, la vaig posar en antecedents (en pla senzill, la privatització d'Endesa es pot explicar com un conte infantil), i vaig anotar a la pissarra qui són els accionistes ( bancs, fons d'inversió, o en el cas d'Endesa la italiana Enel).

 Després li vaig explicar com en els noranta es "va liberalitzar" el mercat i el govern va decidir fixar compensacions per recuperar les inversions ja realitzades (els famosos Costos de Transició a la Competència, CTC, calculats a la babalà en 12.000 milions d'euros), així com el no menys famós "dèficit de tarifa", diferència entre el que paguem els consumidors i el cost de produir electricitat ...

 -Un Moment, pare - m'interromp la meva filla, 'marisabidilla' -. I com és possible que el dèficit aquest no deixi de créixer, si les elèctriques sempre tenen beneficis?

 -Bé, estimada, és que els costos no són reals, sinó una estimació a partir del que les pròpies companyies diuen que ...

 -I no s'ha fet cap auditoria des d'aleshores per calcular el cost real?

 -Eehhh, No, crec que no.

 -I Qui paga aquest dèficit i els CTC aquests?

 -Nosaltres, És clar. És la part fixa del rebut de la llum. Com també hem pagat la moratòria nuclear, les ajudes al carbó, els incentius a renovables, la xarxa de distribució ... Però m'ho dius a mi que t'expliqui el de les subhastes. Resulta que perquè els preus baixessin, es va deixar en mans del mercat. La llei de l'oferta i la demanda que ja et vaig explicar un altre dia. Es van organitzar subhastes on uns venien i altres compraven, i així resultava el millor preu...

 -I Els que produeixen i els que comercialitzen no seran per casualitat els mateixos?

 -Bé, En alguns casos si. Les elèctriques tenen les seves pròpies comercialitzadores, es compren i venen entre elles, si. Però no eren les úniques. A la subhasta anaven altres empreses, i també entitats financeres, brokers ...

 -¿ Brokers? No em estaràs explicant que hi havia especulació ...

 La meva filla no en deixa passar una. 

 Sí, vaig reconèixer que fins a 2013 allò de les subhastes era una conya, amb tot tipus d'agents estrangers jugant amb els preus en base a les expectatives de futur, el que feia que el preu de la subhasta (i del rebut) fos sempre superior al preu que s'acabava pagant al mercat majorista. Fins i tot Goldman Sachs participava en la festa. Però allò va acabar quan, després d'una altra pujada escandalosa, el ministre Soria va decidir que la part variable de la factura es fixés també en la subhasta majorista, i aquí estem. Ara es calcula diàriament a partir de la previsió de consum de l'endemà. Van entrant primer les fonts energètiques més barates (nuclears, hidroelèctriques, renovables), i si no es cobreix tota la demanda, entren altres més cares. El preu per totes ho posa l'última a entrar, la més cara ...

 -La Més cara? I el megawatt de les nuclears ja amortitzades es paga igual que en les centrals de gas?

 -Sí, Filla. Sistema marginalista es diu ...

 - I què passa si una mateixa companyia posseeix hidroelèctriques, nuclears, renovables, de gas, de carbó ...? A més, si jo fos directora, oferiria menys de les primeres í acabarien entrant les més cares, no? Posem que el megawatt em costa 20 euros en una hidroelèctrica, i després el paguen a 80 en la subasta… 
Què llesta meva filla. Però aquest és el tipus d'entremaliadures que se li ocorren a una nena de cinc anys, no creiem que una multinacional vagi a actuar així. És veritat que hi ha sospites, i ja van multar a Iberdrola, però jo prefereixo negar-ho per preservar la innocència de la meva filla. 

 -Llavors, Pare, per què les companyies espanyoles són les que més beneficis tenen a Europa i les que més dividends reparteixen? I per què la tarifa espanyola és sempre de les més cares d'Europa? Hi ha alguna relació? 

 El tipus de coses que sent al cole, i després em ve amb aquestes preguntes en pla Mafalda. 
-Mira, Filla, millor ho deixem, que va a començar Peppa Pig. 
-Però Encara no m'has explicat per què avui puja la llum una altra vegada. 
-Pel vent, filla, pel vent. I que no plou. Ah, i el gas. I els francesos. I que fa molt de fred, no veus que a la tele no parlen d'una altra cosa? 
-I Això de les portes giratòries, papa? 

 - Que t'ho expliqui la teva mare!


ISAAC ROSA
eldiario.es