18/1/17

LES TRES LLEIS DE LA ROBÓTICA


Europa prepara lleis per al boom dels robots intel·ligents. La comissió d'assumptes jurídics de l'Eurocambra reclama la regulació de la intel·ligència artificial amb un codi ètic Els eurodiputats advoquen per la creació d'un estatus de "persona electrònica" per als androides més avançats.
Les lleis de la robòtica les va definir en el seu moment Isaac Asimov, que és de qui vull parlar avui. Autor prolífic, (es deia que cobrava de l'editorial a tant per paraula, com Dickens) i així va haver de ser, els que ens hem empassat els tres volums de la Fundació podem donar fe. 
Però Isaac Asimov serà recordat sobretot pels seus relats sobre robots, va escriure molts contes i novel·les en què els humans interactuaven amb robots. El primer relat va ser "Robbie" l'any 1940, després van venir "Raó" i "Mentider", els personatges robots dels contes d'Asimov actuaven seguint unes pautes que serien batejades per Asimov com les tres lleis de la robòtica molt abans que el concepte robòtica s'utilitzés. Les va definir en el relat de 1941 "el cercle viciós". Asimov va contemplar la possibilitat que unes màquines sense lleis es podien posar en contra del seu propi creador i va decidir dotar a les seves robots d'aquestes lleis que el robot de cervell positrónico -i no electrònic- havia de seguir a la força i davant de les quals no podia oposar-se.

Asimov explicava que les Tres Lleis van ser creades per John W. Campbell en una conversa van mantenir el 23 de desembre de 1940. Campbell, al seu torn, que ell les va extreure d'alguns relats d'Asimov i de diverses converses entre tots dos, i que el seu paper era merament el d'haver-elles redactat explícitament.

Les Tres Lleis de la Robòtica són:
.
1.- Un robot no pot lesionar a un ésser humà o, per mitjà de la inacció, permetre que un ésser humà sigui lesionat.

2.- Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.

3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no sigui incompatible amb la primera o segona llei.

Sembla que darrerament ha disminuït l'interès dels lectors per les novel·les d'anticipació o ciència-ficció, però en la nostra joventut tenien molt auge i predicament, escriptors com Asimov, Conrad, Huxley, Orwell, Bradbury, Philip K.Dick i d'altres que eren devorats gairebé amb religiositat pagana, però com les modes i costums van i vénen, ara s'ha posat de moda a partir del Codi da Vinci, parlar del passat en comptes del futur, potser perquè aquest futur el veiem excessivament previsible, la qual cosa és òbviament un error, doncs el futur és precisament el que ens ha de devorar i del que ho ignorem gairebé tot.

.

SHARE THIS

0 comentaris:

About Me