BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

L'ESTAT DE CONSCIÈNCIA


Tenir estat de consciència en els temps que ens han tocat viure, comporta caure en l'angoixa, la crispació, la desesperació o la indiferència. Un ciutadà conscient, és una persona que intenta i pretén estar informat. Per tant, llegeix el, o els diaris que considera oportú, escolta la o les ràdios i veu la o les Televisions que te al seu abast i es connecta a Internet. 
Òbviament doncs, aquest ciutadà, d'entrada està saturat d'informació, que és incapaç de païr, analitzar i racionalitzar, bàsicament perquè l'únic que rep en el cas dels tres mitjans informatius esmentats, és saturació i desinformació. Hi ha molt poc anàlisi al seu abast i a més, sempre amb el dubte de a quins interessos serveix l'analista, per més honest que sobre el paper pugui semblar. 
La proliferació de noticies gairebé negatives, els constant anar i venir de sigles, incomprensibles en més d'un o més casos. El degoteig de declaracions i contra declaracions, la quantitat de inexactituds que constantment escolta quan toquen un tema que ell més o menys coneix, etc. etc. Aleshores, el ciutadà vol arribar a tot arreu, pretén ajudar a tothom, no te veu per opinar o replicar - el temps es escàs pels oients a ràdios i diaris - i és va enrocant en si mateix, fins arribar a l'estat d'angoixa que us deia en principi. O bé, i encara és pitjor o més preocupant, pot arribar a caure en un estat de total i absoluta indiferència.
No pretenc criminalitzar els medis, entre d'altres coses per que ja ho fan ells tots sols, però si és cert que una mateixa noticia, té un abast i un tractament molt diferent segons el mitjà que la difon. Aixó si la arriba a difondre. No cal - suposo - que em prengui la molèstia de donar-vos exemples pràctics, demà mateix, compreu tres o quatre diaris, escolteu les noticies del mateix número de ràdios i veieu els Telenoticies d'unes quantes cadenes, i observareu la magnitud del fenomen. 
Els esforços dels professionals de la premsa van dirigits a utilitzar tots els mitjans tècnics i organitzatius al seu abast per construir una reproducció que prengui un caire de veritat per al públic, però sense que per això quedin en entredit els interessos dels clients, de la indústria o dels partits polítics.
Costa, però a mesura que va passant el temps segons d'ón vingui la noticia, la informació, com hom ja sap de quin peu calça l'informador o el mitjà informador, es pren amb cautela la noticia mentre intenta contrastar-la. Tot i així no és fàcil i sovint caus en el perany que t'han parat i t'empasses més d'una noticia tendenciosa o manipulada.
No pots refiar-te tampoc d'Internet, que en algun moment algun il·lús va pensar que era l'ùnic reducte de llibertat, tot i que si és cert que és potser el que més si assembla, però no oblidem que de moment encara estem en l'època del Salvatge Oest, tot i que també estàn començant a intentar controlar-lo els Governs democràtics, dels altres ja no en parlem. 

El Ministeri de la veritat funciona cada vegada millor fins al punt que som incapaços de saber amb certessa la veritat sobre qualsevol fet, tan si és proper com llunyà, és la consagració de l'estat de la desinformació quan semblava que amb els mitjans de que disposem, hauriem d'estar més ben informats que mai en la història de la humanitat. Doncs no es així! continuem sense saber amb certessa res del que passa al nostre entorn, que de fet, és el que ells pretenen, que sapiguem els que els hi convé que sapiguem, no la veritat, o dit d'una altra manera, que ens empassem la seva veritat.

Publica un comentari a l'entrada

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes