30/4/17

AUTISME CIBERNÈTIC


Tenir estat de consciència en els temps que ens han tocat viure, es un cost elevat i es fa feixuc. Un ciutadà conscient, és una persona que intenta i pretén estar informat. Per tant, llegeix el, o els diaris que considera oportú, escolta la o les ràdios i veu la o les Televisions que te al seu abast i es connecta a Internet. Òbviament doncs, aquest ciutadà, d'entrada està saturat d'informació, que és incapaç de païr, analitzar i racionalitzar, bàsicament perquè l'únic que rep en el cas dels tres mitjans informatius esmentats, és saturació i desinformació. Hi ha molt poc anàlisi al seu abast i a més, sempre amb el dubte de a quins interessos serveix l'analista, per més honest que sobre el paper pugui semblar. 

La proliferació de noticies gairebé sempre negatives, els constant anar i venir de sigles, incomprensibles en més d'un o més casos. El degoteig de declaracions i contra declaracions, la quantitat de inexactituds que constantment escolta quan toquen un tema que ell més o menys coneix, l'aparició de la neollengua i la posveritat....etc. etc. Aleshores, el ciutadà vol arribar a tot arreu, pretén ajudar a tothom, no te veu per opinar o replicar - el temps es escàs pels oients a ràdios i diaris - i és va enrocant en si mateix, fins arribar a l'estat d'angoixa que us deia en principi. O bé, i encara és pitjor o més preocupant, pot arribar a caure en un estat de total i absoluta indiferència.
No em sorprendería si no hi és ja, un moviment ciutadà de desconnexió, d'autisme cibernètic, és a dir, deixar de veure la Tele, d'escoltar la radio, de llegir els diaris i silenciar el mòvil, amb totes les seves app, whatsapp, Facebook, Twitter i instagram. Viure ignorant i ignorat com deia Gil de Biedma, i no cal comportar-se com els Amish, simplemente es tracta de desconectar. En certa manera mica en mica ho estic fent, a casa, la tele nomès és per veure futbol i pel·lícules, el mòbil no té més aplicació que una del temps que poc encerta, i rep i fa trucades, ah! i en Miquel a vegades m'envia SMS, del diaris ja llegeixo nomès els digitals i perque em costa desconnectar de l'ordinador i dels blocs que formen una part important de la meva vida, però tambè és cert que cada vegada li dedico menys temps a l'ordinador i mes a caminar, sortir amb la bici i la lectura pausada i calmada, sempre amb el rerefons de la radio. I aqui entrem en el que no m'en puc desconnectar, és de la radio, que m'acompanya totes les hores que estic despert, llevat dels apats (sense tele), i en la radio no nomès hi ha la parlada, hi ha tambè quelcom del que no em puc desconnectar i ella em serveix: la música.


SHARE THIS

1 comentari:

  1. Amic, me está pasando lo mismo. Cada vez más me estoy desconectando del ordenador. Lo necesito para la Uni y para el bloc, pero el bloc ya no lo hago diario, lo hago cada dos ó tres días...lenta pero inexorablemente me estoy desconectando.

    ResponElimina