13/5/17

UNA SOCIETAT VÀCUA


Aquesta societat de necessitats insatisfetes, generadora d'angoixes i frustracions, requereix una gran dosi de tècniques persuasives per imposar el seu sistema de valors. A través d'elles es determina la manera en què els individus ocupen el seu temps, sobretot el temps lliure. La distracció dels problemes quotidians mitjançant l'entreteniment s'ha convertit avui dia en una de les principals indústries de l'anomenada "societat lliure de mercat".
Aldous Huxley, a Un món feliç, parteix de la tesi que la demanda humana de distraccions és il·limitada, i descriu el control d'una societat a través del plaer i l'entreteniment. Els integrants d'aquesta societat reben tal cúmul d'informacions que només poden defensar d'elles amb la passivitat.
L'entreteniment i la distracció ens posen en contacte amb el que no tenim i, per tant, desitgem: gent rica i guapa, països exótics, cases i vides sumptuoses, agraciats amb cops de sort en la loteria i en els concursos, etc., etc. I també, és clar estan amb les coses desagradables i negatives. Si es miren de prop, les desgràcies i catàstrofes, fam i guerres, sofriments i morts, passen sempre als altres i en altres llocs, a altres grups socials i en altres països o continents, als marginats de tota mena, etc. ¿I per a qui no és plaent contemplar a la petita pantalla com els mals s'acarnissen en els altres, des de la seguretat que ofereixen les quatre parets de la llar, assegut al sofà degudament protegit per una porta blindada? aquesta petita finestra ens permet apuntar-nos a l'esdevenir mundial i rebre tantes informacions fragmentades que ens creiem ben informats i de tornada de tot. 
Per tant, un no sent la necessitat d'intervenir per tal de solucionar els problemes quotidians amb els altres. fins i tot es pot tenir una consciència neta, ja que un es preocupa, s'informa, està al dia, fins i tot pot tenir tota classe d'idees sobre el que podria fer-se per acabar d'una vegada amb la misèria humana. però es manté aïllat davant el televisor o el vídeo. O sigui que ens quedem en el fet impùdic del gest, i prou.
A què preocupar-se tant? Com si no fossin suficients els problemes propis a la feina, la pressió constant dels caps, la insolidaritat dels companys, la incertesa del dia a dia, el futbol, etc. etc.
L'escriptor nord-americà Neil Postman assenyala en el seu llibre Divertim-nos fins a morir, que l'entreteniment s'ha convertit en el tret distintiu de la cultura quotidiana dels Estats Units i, per extensió, de tot Occident, creantg una societat nihilista i hedonista, una societat vácua, buida, sense sentit.

  • “El que Orwell temia eren aquells que prohibirien els llibres. El que Huxley temia era que no hi hauria cap raó per prohibir un llibre, perquè no hi hauria ningú que en volgués llegir cap. Orwell temia que la veritat se'ns amagaria. Huxley temia que la veritat s'ofegaria en un mar d'irrellevància”. I Huxley tenia tota la raó...




SHARE THIS

2 comentaris:

  1. El secreto está en el sistema. El sistema nos ha individualizado y ya sabes que sólo la unión hace la fuerza.
    Un ejemplo tonto pero válido.
    Las colas de las cabinas de teléfono en la calle. Allí la espera hacía que las personas hablaran entre ellas.
    Se pasó al teléfono de la escalera, donde habían en muchas escales un teléfono para toda la portería. Haciendo un lugar de reunión.
    Se pasó al de casa, donde toda la familia era partícipe, había una agenda común y nadie lo tenía como suyo.
    Hoy en día es "mí teléfono" y no se lo dejas a nadie, ni quieres que nadie mire.
    Así con todo.
    Es una de las maneras de deshumanizarnos y de perder el contacto y las raíces con nuestro entorno.
    Los juegos son individuales, los ordenadores son sólo de uso exclusivo. Las televisiones están para cada uno y en cada habitación...

    El sistema nos ha ganado la partida y nos ha convertido en banales y necios. No intercambiamos información ni experiencias, sólo queremos que nos miren....pero no que nos observen.
    Salut

    ResponElimina
  2. A l'estiu a Sabadell, encara hi ha gent que a l'estiu treu les cadires al carrer davant de casa seva per fer petar la xerrada, i algun fins i tot i sopa, amb porró i tot. O sigui que obvien la tele i parlen entre ells o els que passen pel seu davant.

    ResponElimina