L'ESTAT DE LA DESINFORMACIÓ


Tenir estat de consciència en aquests temps convulsos que ens ha tocat viure, comporta caure en un estat d'angoixa, de crispació, de desesperació o d'indiferència. Un ciutadà conscient, és una persona que intenta estar informat. Per tant, llegeix el, o els diaris que considera oportú, escolta la o les ràdios i veu la o les Televisions que té al seu abast i es connecta a Internet. 
Òbviament doncs, aquest ciutadà, podria semblar que està informat, però l'ùnic que està és saturat d'informació, que és incapaç de païr, analitzar i racionalitzar, bàsicament perquè l'únic que rep en el cas dels tres mitjans informatius esmentats, és saturació i desinformació. Hi ha molt poc anàlisi al seu abast i a més, sempre amb el dubte de a quins interessos serveix l'analista, per més honest que sobre el paper pugui semblar. 
La proliferació de noticies gairebé negatives, els constant anar i venir de sigles, incomprensibles en més d'un o més casos. El degoteig de declaracions i contra declaracions, la quantitat de inexactituds que constantment escolta quan toquen un tema que ell més o menys coneix, etc. etc. 
Els fakes i la postveritat poc ajuden a estar informat, ans al contrari, aleshores, el ciutadà vol arribar a tot arreu, pretén ajudar a tothom, no te veu per opinar o replicar - el temps es escàs pels oients a ràdios i diaris - i és va enrocant en si mateix, fins arribar a l'estat d'angoixa que us deia en principi. O bé, i encara és pitjor o més preocupant, pot arribar a caure en un estat de total i absoluta indiferència.
No pretenc criminalitzar els medis, entre d'altres coses per que ja ho fan ells tots sols, però si és cert que una mateixa noticia, té un abast i un tractament molt diferent segons el mitjà que la difon. Aixó si la arriba a difondre. No cal - suposo - que em prengui la molèstia de donar-vos exemples pràctics, demà mateix, compreu tres o quatre diaris, escolteu les noticies del mateix número de ràdios i veieu els Telenoticies d'unes quantes cadenes, i observareu la magnitud del fenomen. 

Els esforços dels professionals de la premsa van dirigits a utilitzar tots els mitjans tècnics i organitzatius al seu abast per construir una reproducció que prengui un caire de veritat per al públic, però sense que per això quedin en entredit els interessos dels clients, de la indústria o dels partits polítics.
Costa, però a mesura que va passant el temps segons d'ón vingui la noticia, la informació, com hom ja sap de quin peu calça l'informador o el mitjà informador, es pren amb cautela la noticia mentre intenta contrastar-la. Tot i així no és fàcil i sovint caus en el perany que t'han parat i t'empasses més d'una noticia tendenciosa o manipulada. En aquest sentit els de 'Maldito bulo' estan fent molta i  molt bona feina, sempre a remolc de la falsa noticia, clar.
No pots refiar-te tampoc d'Internet, que en algun moment algun il·lús va pensar que era l'ùnic reducte de llibertat, tot i que si és cert que és potser el que més si assembla, però no oblidem que de moment encara estem en l'època del Salvatge Oest, tot i que també estàn començant a intentar controlar-lo els Governs democràtics, dels altres ja no en parlem. 
El Ministeri de la veritat funciona cada vegada millor fins al punt que som incapaços de saber amb certessa la veritat sobre qualsevol fet, tan si és proper com llunyà, és la consagració de l'estat de la desinformació quan semblava que amb els mitjans de que disposem, hauriem d'estar més ben informats que mai en la història de la humanitat. Doncs no es així! continuem sense saber amb certessa res del que passa al nostre entorn, que de fet, és el que ells pretenen, que sapiguem el que els hi convé que sapiguem, no la veritat, o dit d'una altra manera, que ens empassem la seva veritat, i hem de reconèixer que s'estàn sortint amb la seva....
Comparteix:  

Comentaris

  1. Cada día leo menos periódicos y veo menos telediarios, como no me gusta estar 20 minutos hablando del tiempo y otros 20 de los dolores musculares en el glúteo de un futbolista, que es básicamente lo que son los telediarios, ya no los veo nada más que ocasionalmente. Se puede vivir sin ello, cojo cosas de aquí y de allí y me equivoco como me place.

    ResponElimina
  2. Crec que una pel·lícula avançada al seu temps va ser La Taronja Mecànica.

    Si recordes, la cura que li fan al protagonista és veure violència a "dojo".

    A nosaltres ens fan el mateix, et saturen a informació de tal manera que no saps que creure.

    Recorda el proverbi xinès: qui té un rellotge sap l'hora, qui té dues mai està segur.

    Salutte

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vaig tornar a veure no fa gaire, no ho habia d'haver fet, ha envellit molt malament, la pel·lícula no el seu missatge.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada