DE 'ENSINISTRAR' A L'ANIMAL RENDIBLE


¿Ha oblidat potser l'escola actual aquell caràcter repel·lent que presentava en el segle XIX, i  fins i tot en el segle XX, quan encara domava els esperits i els cossos per a les dures realitats del rendiment i de la servitud, tenint a gala educar per deure, autoritat i, austeritat, no per plaer i per passió? No hi ha res més dubtós, i no pot negar-se que, sota les aparents sol·licituds de la modernitat, molts arcaismes segueixen marcant la vida de les estudiants i dels estudiants. No ha obeït fins avui l'empresa escolar a la preocupació dominant de millorar les tècniques d'ensinistrament perquè l'animal sigui rendible?
Cap nen traspassa el llindar d'una escola sense exposar-se al risc de perdre; vull dir, de perdre aquesta vida exuberant, àvida de coneixements i meravelles, que seria tan joiós potenciar en lloc d'esterilitzar i desesperar-la sota l'avorrit treball del saber abstracte. Que terrible notar aquestes brillants mirades sovint entelades! Quatre parets. L'assentiment general convé que allà un serà, amb consideracions hipòcrites, empresonat, obligat, culpabilitzat, jutjat, respectat, castigat, humiliat, etiquetat, manipulat, mimat, violat, consolat, tractat com un fetus que pidola ajuda i assistència.
De què us queixeu?, objectaran els promotors de lleis i de decrets. ¿No és la millor manera d'iniciar als pipiolos en les regles immutables que regeixen el món i l'existència? Sens dubte. Però per què els joves acceptarien durant més temps una societat sense alegria ni avenir, que els adults ja només es resignen a suportar amb una acritud i un malestar creixents? 

Raoul Vaneigem 
Avís a escolars i estudiants, 
traducció de Juan Pedro García del Campo,
Debat, Barcelona, ​​2001
Comparteix:  

Comentaris