5.5.18

'GRITAD MÁS, MIENTRAS GRITÁIS NO MATÁIS'


Hi ha actes que costa molt perdonar, un d'ells és l'assasinat d'Ernest Lluch. Lluch era una porta oberta al diàleg, i ho sabien els d'Eta, per aixó el varen matar. Els actes d'aquests darrers dies anunciant la seva definitiva dissolució no són més que un paripé, teatre del dolent, ni en l'ùltim moment han tingut la dignitat i la decencia necessàries que haurien hagut de tenir. I a l'altra banda, una vegada més l'error, la intransigència, no han entès que no han vençut, mai hi ha vencedors en conflictes com aquest, tots són perdedors. Caldria recordar encara que amb bastant desproporció, víctimes n'hi ha hagut als dos bándols. Explicaba avui a Rac1 la seva filla Eulalia, que en acabar l'acte del vIdeo a la plaça de Constitució de Donosti al 1999, se li varen acostar uns quants i li varen dir: No matem perquè hi ha treva, pero estàs a la llista....., i de fet hi estaba.


Una dada molt preocupant, explicaba Évole al mateix programa de Rac1, que el 47% de joves estudiants universitaris, al país Basc, no saben qui era Miguel Angel Blanco.

Autor: verified_user

6 comentaris:

  1. "...Hi ha actes que costa molt perdonar, un d'ells és l'assasinat d'Ernest Lluch..."
    No hay un sólo acto de este tipo y llevado por esta banda que no cueste mucho de perdonar.
    Ahora me viene a la cabeza el de Josu ternera y el de Zaragoza, con cinco niños muertos. Y me viene a la cabeza el de Hipercor... y el en fin...ninguno es perdonable, porque el de Yoyes, una de los suyos, fue la hostia, delante su hija de cuatro años, y el de Blanco ya fue demencial.
    Esta banda de desalmados funcionaba cuando la exxtorsión iba viento en popa, recuerdo las palabras del padre de Julio Iglesias: "Estos hijos de puta, mientras me tenían secuestrado, bebían Vega Sicilia, un vino que cuesta 15.000 pesetas la botella ¡¡", fue lo que dijo.

    No me alargo porqu eme ponen encabronado.
    Por otra parte, en el caso de Ernest, fueron a matar al que dialogaba, al representante del pueblo y a una persona de talante abierto. No fueron a por Blas Piñar (que tampoco hubiera querido, porque un asesinato es un asesinato), pero ellos fueron al bueno de la película.
    Unos mierdas, eso es lo que son.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és igual l'assassinat de Meliton Manzanas o Carrero Blanco, que el de Lluch o els innocents d'Hipercor. Tambè entre les víctimes de la barbàrie d'ETA hi ha categories.

      Elimina
  2. Ara tothom lloa Lluch però quan vivia no creguis que tenia tants devots, aquí vam flirtejar sentimentalment amb l'ETA durant algun temps, tan sols cal veure el poc que es volia parlar, fins fa quatre dies, del tema de la caserna de Vic.

    ResponElimina
  3. Jo sempre n'he estat devot de Lluch i he rercordat varies vegades la seva mort; i tens raó quan a la Caserna de Vic, ha costat que s'en parli, i poc es recorden els policies morts aquí mateix al costat de casa quan anàven a cobrir un partit del Sabadell. Durant molt de temps, es feien diferenciers entre els assassinats per ETA si eren militars o paisans.

    ResponElimina
  4. ¿ per ells, els de ETA, o per la gent hi ha categories?
    Miquel

    ResponElimina
  5. si, oi tant, això és com les víctimes d'accidents naturals, hi ha morts de primera i morts de tercera, per exemple, la gent que va morir en l'accident del metro de València, són morts de tercera pel tractament vergonyos que han rebut per part del Givern Valencipà, els morts i els que varen sobreviure.
    Et seré molt franc, que volés pels aires Carrero Blanco no em va saber cap greu, ni a mi, ni als etarres, ni als propis.

    ResponElimina