RETORN AL PASSAT: ON VAS ENVÀS

Espanya tindrà el sistema de retorn d'envasos de begudes al comerç més gran d'Europa. L'Associació SDDR per a Espanya presenta la sol·licitud per impulsar la seva proposta: l'objectiu és recuperar els 18.000 milions d'envasos d'un sol ús que es posen al mercat cada any al mercat - Antonio Cerrillo a la vanguardia.

La implantació del sistema de retorn d'envasos de begudes al comerç (que ha de substituir en el futur la recollida selectiva d'aquests envasos mitjançant el contenidor groc) continua fent passos per a la seva constitució. Les organitzacions que reuneixen la indústria de l'envasament de begudes i la distribució han presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica la proposta per constituir l'entitat que s'encarregaria d'aquesta tasca; encara que la decisió correspon a l'Administració central. Concretament, l'entitat que aspira a capitanejar la posada en marxa del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'aquests envasos es diu Associació SDDR per a Espanya. La seva missió és recollir de manera selectiva i eficaç els 18.000 milions d'unitats d'envasos de begudes que es posen cada any al mercat a Espanya. Seria el sistema de retorn d'envasos més gran d'Europa, ja que Espanya és visitada per 98 milions de turistes cada any i disposa d'uns 500.000 punts de venda de begudes.

El Ministeri per a la Transició Ecològica va considerar el mes de novembre passat que Espanya havia d'implantar el sistema de dipòsit, devolució i tornada (SDDR) d'envasos de begudes d'un sol ús al comerç (begudes de menys de tres litres). La raó és la necessitat de millorar l'actual taxa de recollida, ja que el sistema vigent, que pivota sobre el contenidor groc, no compleix la meta fixada a la llei. Per això, cal recórrer a aquesta altra modalitat alternativa, que s'ha revelat molt eficaç en altres països. La decisió és fruit de l'aplicació de la llei de Residus de 2022.

Una anàlisi encarregada pel Ministeri va concloure que la taxa de recollida d'envasos de begudes és del 41,3% l'any 2023, un percentatge molt inferior a l'objectiu del 70% que marcava com a meta per a aquell any la llei de Residus. La meta final és que el 2029, el 90% dels envasos de begudes que es posin al mercat siguin recollides selectivament (cosa que s'ha vist impossible amb el mer voluntarisme personal que significa el sistema del contenidor groc).

La proposta de l'Associació SDDR per a Espanya planteja la posada en marxa d'un sistema de recollida al comerç que recorreria tant a màquines automàtiques (les quals tornarien el dipòsit al client) com a la devolució manual. Les màquines podrien acollir tant els envasos d'un sol ús (el material del qual serveix per ser reciclat) com envasos per reutilitzar-los (ja que l'adaptació futura del reglament europeu fixa una fita del 10% de reutilització d'envasos).

Seria un sistema universal, de manera que qui compri una beguda (envàs d'un sol ús) en un comerç pugui tornar l'envàs usat a qualsevol altre establiment. En canvi, si es tracta d'un envàs reutilitzable no es podria tornar a qualsevol lloc, ja que l'envàs que es tornarà a emplenar “s'ha de tornar a qui ha posat l'envàs al mercat”.

Tant remar per acabar a la riba. Durant els anys 80 i principis dels 90 era força comú tornar els envasos de vidre, especialment ampolles de refrescos, cervesa o aigua mineral, en supermercats com Alcampo o fins i tot en petits comerços. D'això se'n deia “sistema de retorn” o “envasos retornables”.

En comprar el producte es pagava una petita quantitat addicional com a dipòsit (el que avui es coneix com a “fiança”), i aquesta quantitat es tornava en tornar l'envàs buit. No era gaire, però prou per incentivar el retorn. Ampolles de vidre de Coca-Cola, Schweppes o cervesa tenien aquest sistema. Moltes vegades fins i tot es reutilitzaven després d'un procés de neteja, una cosa impensable avui amb l'ús massiu d'envasos d'un sol ús.

La desaparició del sistema de devolució d'envasos de vidre a Espanya va ser deguda a una combinació de factors econòmics, logístics i culturals que van marcar el canvi cap als envasos d'un sol ús. Aquí t'ho resumeixo:

1. Auge del plàstic i envasos d'un sol ús - A partir dels anys 80, el plàstic es va tornar el material estrella: més barat, més lleuger i més fàcil de transportar. Per a fabricants i distribuïdors, era més rendible produir envasos d'un sol ús que gestionar la logística del retorn i la neteja del vidre.

2. Canvis en la distribució i consum - El creixement dels supermercats i la distribució a gran escala va afavorir els envasos d'un sol ús, que simplificaven la cadena logística. El consum es va tornar més immediat i menys lligat a la fidelitat a marques locals que feien servir retornables.

3. Costos i comoditat - Per als consumidors, deixar de tornar envasos significava menys complicacions. Pels fabricants, s'eliminaven els costos de recollida, neteja i reutilització.

4. Manca d'incentius i normativa - Amb el temps, el sistema de retorn va deixar de ser obligatori o incentivat.

La legislació no exigia el seu manteniment i el reciclatge a través de contenidors (com el verd) es va convertir en la norma. Curiosament, ara que s'ha demostrat que el sistema actual no recicla prou (només un 41% d'ampolles de plàstic el 2023) s'està tornant a mirar al passat amb el nou SDDR com a solució.

És curiós com a pràctiques sostenibles del passat, com aquesta, estan tornant amb noves normatives sobre reciclatge i economia circular. Tornar als usos i costums de l'àvia, es bo, clar que potser no caldria recuperar algun, com  el braser, els faldons de la taula eren de roba gruixuda i penjaven a prop del braser. Si es movien accidentalment o tocaven el braser, podien cremar-se fàcilment. També podia passar que algú es quedés adormit o mogués les cames sense adonar-se, provocant que el braser bolqués o que la tela s'hi ficara al llit massa. Deixe'm doncs el braser en pau.