Pages - Menu

10 d’agost, 2025

LA PROTESTA COM A RESPOSTA MORAL


Presonera al seu propi apartament de Liverpool, Audrey White, nascuda en aquesta ciutat fa 73 anys, ja simbolitza el que pot ser una nova fase del moviment de protesta internacional contra el genocidi a Gaza. Integrant de l’Associació de la Tercera Edat de Liverpool –jubilats que han estat molt actius a les protestes sobre Gaza–, White es troba des de fa gairebé tres setmanes sota arrest domiciliari; la policia li prohibeix que trepitgi els carrers del centre, cosa que li impedeix de sortir del pis.

“Hi ha una indignació que creua tot l’espectre polític, totes les religions”, diu Oliver Robertson

El motiu de la seva detenció va ser portar una pancarta que deia: “ I support Palestine Action” (Jo dono suport a Palestine Action). Aquestes quatre paraules suposen un delicte des que el Govern britànic va aprovar la legislació que prohibeix, perquè és una organització suposadament terrorista, aquest grup, que ha dut a terme acció directa contra empreses i institucions que col·laboren amb Israel. Després d’agafar-se a la balustrada del monument a la reina Victòria, White –que pateix del cor– va ser arrossegada per terra, llançada amb violència a l’interior d’un furgó policial, interrogada amb centenars de preguntes dissenyades per a gent sospitosa de pertànyer a grups com Al-Qaida, i confinada en un calabós durant 13 hores. Tres manifestants més a Liverpool i desenes d’altres en altres llocs del Regne Unit van ser detinguts el mateix dia.

“Bàsicament, no podia suportar veure aquells vídeos de nens, les mares i els pares, i el dolor, mentre que el nostre Govern hi té un paper actiu”, diu White en una entrevista mantinguda a casa seva, a Liverpool.

Igual com els activistes de Palestine Action, White i molts altres manifestants han arribat a la conclusió que cal anar més enllà de les marxes.

“Cada setmana, marxem des de la catedral catòlica. Podem marxar, fer circular vídeos i poemes bonics. I podem posar-nos tristos i vessar llàgrimes, però no n’hi ha prou”.

Aquestes declaracions resumeixen una sensació que es palpa cada vegada més en altres països on milions de ciutadans se senten horroritzats per la matança a Gaza i l’extraordinària passivitat dels seus governs.

“Hi ha una indignació moral que creua tot l’espectre polític, totes les religions”, diu Oliver Robertson, líder dels quàquers britànics des de Quaker House a Londres, l’històric quarter general de les accions de desobediència civil dels quàquers des dels temps de l’esclavisme i l’apartheid a Sud-àfrica. “Hem de seguir les nostres consciències; la desobediència civil no-violenta n’és part”.

Escriptors com Omar El Akkad han advertit en llibres recents – Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra (L’Altra Nar­rativa)– sobre les catastròfiques conseqüències morals de la passivitat i la complicitat gover­namental davant el genocidi.

Els actes de desobediència civil per Gaza es van iniciar en massa als Estats Units fa dos anys, protagonitzats per joves activistes jueus. Centenars d’ells van ocupar l’estació Grand Central a Nova York i després es van deixar detenir. Més de 3.000 estudiants i professors d’universitats dels Estats Units han estat detinguts. “Per nosaltres és important acceptar la responsabilitat de l’acció il·legal deixant-te arrestar”, assegura Robertson.

D’altres en discrepen. “Jo no vull ser detinguda perquè els que són a la presó desapareixen de la lluita”, explicava una jove britànica que comentava amb la seva parella, en un vol de Londres a Bilbao, l’angoixa personal que li provocava la situació a Gaza.

Ahir, 500 persones van assistir a una protesta davant del Parlament britànic a Londres portant pancartes de suport a Palestine Action, amb moltes probabilitats de ser detingudes. “Qualsevol que mostri suport a Palestine Action pot comptar que serà arrestat”, va advertir el màxim responsable de la policia londinenca.  La policia va indicar que totes aquestes persones que exhibiren adhesió explícita, foren detingudes o estaven en procés de ser-ho. Finalment, els varen deixar en llibertat, més que res perquè no tenien espai on tenir-los retinguts.

En altres països europeus, la repressió és, si es pot, encara més ferotge. “A Alemanya fins i tot han empresonat supervivents de l’Holocaust perquè protestaven contra Israel”, diu Pankaj Mishra, autor de ’El mundo después de Gaza' ( Galaxia Gutenberg), que analitza la crisi moral a Occident.

“Cadascú ha de decidir la seva manera de protestar. A mi, participar en les grans manifestacions em recarrega les piles i em serveix perquè els palestins sàpiguen que no estan sols”, va dir el supervivent hongarès de l’ Holocaust Stephen Kapos, de 87 anys, en una conferència sobre la situació gaziana al bar Casa, de Liverpool. Kapos, que va ser deportat a Auschwitz des de Transsilvània el 1944, va ser detingut al març en una manifestació a Londres.

En molts casos, és la gent gran la que lidera la desobediència civil. “De vegades la gent jove s’hi juga més que nosaltres”, va explicar Andrew Murray, organitzador de l’esdeveniment al Casa. White, però, recorda que els jubilats tenen tant a perdre com els joves. “Molts som discapacitats i molts cuidem famílies; de manera que no deixa de ser un sacrifici”, diu, mentre mostra la ferida que té al canell. Andy Robinson, la vanguardia.

A part d'iniciar la fase de la desobediència civil col·lectiva, White s'ha sumat al que creu que serà un vehicle important per ajudar a aturar la massacre de Gaza o almenys la complicitat britànica: el nou partit, Your Party, del veterà lluitador pels drets dels palestins Jeremy Corbyn. “Hem format un grup a Liverpool que es diu Col·lectiu, que participarà a la conferència inaugural del partit a l'octubre”, diu. El nou partit, que ja té 700.000 afiliats, es compromet a trencar tots els llaços polítics, militars i econòmics amb Israel.

Unes 2.500 persones, segons xifres municipals, s'han manifestat aquest dissabte a la tarda al centre de Barcelona a favor de Palestina i per demanar l'alto foc a Gaza i l'embargament d'armes a Israel. Sembla que la majoria silenciosa comença a alçar la veu, potser és arribada l'hora d'abandonar la nostra còmode i distant posició  i comprometre'ns tots amb ells.

17 comentaris:

  1. Sólo empezará a importar a los políticos en cuanto se note que importa al ciudadano. No hay otra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I està començant a importar, Sánchez ja ho ha detectat. I Macron també.

      Elimina
  2. Desobediencia civil, no creo, no sé cómo.
    La situación es difícil, los gobiernos dudan, Trump apuesta fuerte por Israel, que ahora dice que quiere invadir Gaza, eso son miles de muertes de inocentes

    ResponElimina
  3. Un millón de desplazados, quizás ya sería llegada la hora de mover el culo todos, Gobiernos y gobernados.

    ResponElimina
  4. Sóc poc optimista sobre el poder de les manifestacions, per massives que siguin, podria posar molts exemples... Crec que és una manera de no sentir-nos 'culpables' però cal pensar que hi ha més de cinquanta conflictes, la majoria oblidats i invisibles, que no compten per a res, pel que sembla. Per no parlar de la situació de Corea del Nord, de les dones a llocs com Afganistán... El tema de Gaza, millor o pitjor, el coneixem i el 'veiem'... i per això hi ha protestes, a uns llocs més que no pas a uns altres. Però al capdavall res s'acaba gràcies 'a la gent' sinó per interessos i encara gràcies. La resta es fer volar colomets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ja sé que serveixen de poc, però no sempre, encara que ha acabat en no res, el moviment dels indignats va fer prou soroll.

      Elimina
  5. Això de que la 'majoria silenciosa'comença a alçar la veu em sembla molt 'innocent'.

    ResponElimina
  6. De soroll se'n fa, un altre tema son els resultats pràctics i efectius. La majoria, si comparem amb la població total, son quatre gats, no ens enganyem.

    ResponElimina
  7. Una de les banderes dels indignats eren allò de les llistes obertes i el més calent és a l'aigüera

    ResponElimina
  8. De moment, apostaria que les mobilitzacions aniran a més i seran molts més multitudinàries.

    ResponElimina
  9. Totalment d'acord amb el que opina la Júlia.

    ResponElimina
  10. Ho dic per 'experiència', ja m'agradaria que no fos així, podria posar molts exemples, el 15-M va acabar amb nous partits i burocràcia, gent que va tocar el dos i poca cosa més,

    ResponElimina
  11. tot plegat és 'quedar bé amb poc gasto' que deien, abans, però sembla que l'olor de multitud ens exalta, encara que entre la multitud hi hagi gent i interessos ben diferents, de vegades en algunes manifestacions he sentit crits i consignes que m'han fet sentir incòmoda, el que passa és que no es pot fer res més, ho admeto, sortir al carrer, fer soroll i la resta. Que de moment 'vagin a més' no vol dir res, mira el tema del Procés, molta gent, i al capdavall... però, ja dic, podria posar molts exemples viscuts, si les coses se solucionen o ho sembla no ho fa la gent sinó 'la política', ens agradi o no, i sempre se solucionen a mitges i encara

    ResponElimina
  12. Això de 'la resposta moral' també em sembla pretensiós, considerat la societat consumista on estem immergits

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una resposta moral, no ètica. I almenys fan més que a resta. Quan la mani del no a la guerra, que crec hi vàrem anar tots, ja vàrem aprendre que no servia per a res, llevat de tranquil·litzar les nostres consciències. Però no sempre més és menys.
      Les 3000 persones que des d'Egipte varen intentar entrar a Gaza, no ho varen aconseguir, però i si n'hi anessin 300.000?

      Elimina
  13. Per drets laborals, si els toques la butxaca, encara es pot 'pactar' alguna cosa però més enllà d'aixo...

    ResponElimina