EL REI DE LA MÀGIA S'AFARTA DE LES PINTADES

 La família del Rei de la Màgia ja està farta de les pintades, de fregar-les pacientment amb aigua i sabó. Els gestors d'aquest històric establiment del carrer Princesa de Barcelona van tornar a denunciar a les xarxes socials aquest cap de setmana que cada dos per tres el seu negoci es lleva pintat.

"La veritat és que des que Jaume Collboni va assumir l'alcaldia el carrer està molt més cuidada. L'Ajuntament està netejant i cuidant les façanes dels immobles. El problema és que els comerços són responsabilitat dels seus propietaris. Al capvespre, quan la gent baixa les persianes, de sobte el carrer sí que es veu superpintada. Aquí venen grafiters que no tenen cap consideració. Nosaltres varem posar un dibuix especial pensant que ho respectaríen, però la veritat és que de seguida...”.

Que porta alguns grafiters a embrutar façanes com aquesta, escapa de la meva capacitat d'entesa. Per a alguns grafiters, el grafit és una forma d'art urbà, una manera de deixar empremta, expressar emocions, idees o fins i tot construir una reputació dins la seva comunitat. El tag o signatura és gairebé com una declaració d'existència. Altres ho veuen com una manera de desafiar les normes, d'enfrontar-se al sistema o de denunciar injustícies. En aquest sentit, el grafit pot tenir un component polític o contestatari, encara que no sempre sigui evident. En certs cercles, especialment juvenils, fer grafit en llocs visibles o difícils d'assolir pot ser una manera de guanyar respecte o notorietat. És gairebé com un repte, una gesta.

Quan algú pinta sobre una façana sense pensar en el mal que causa, pot reflectir una manca d'empatia amb aquest lloc. No el sent com a propi, i per tant no el respecta. Per descomptat, això no justifica el mal a la propietat aliena. Però entendre les raons pot ajudar a abordar el problema de manera més efectiva, amb educació, diàleg i alternatives creatives. 

A Barcelona la ciutat ha habilitat espais on els grafiters poden pintar lliurement, com ara els murs de Tres Xemeneies o el Parc de les Glòries. Això canalitza la creativitat sense fer malbé patrimoni urbà. A més, festivals com l'Open Walls celebren l'art mural amb artistes internacionals. Però no sembla suficient, potser l'enduriment de les sancions a aquests incívics serviria per atenuar les pintades, unes pintades que només fan que embrutar la ciutat, i és una llàstima, hi ha grafiters que són autèntics artistes, els reis del trampantojo, pero aquests no els criminalitzem pas, ans al contrari, els solem lloar com Weren's a Sabadell, tot un fenomen que té pintades seves a la majoria de patis dels instituts i altres façanes.

Imatge del 'caganer' pintat a la façana de l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell - La Vanguardia