LA VIDA SECRETA D'ANTONIO FAMOSO

 Antonio Famoso era tan discret que cap veí del valencià barri de la Fuensanta, un humil districte de cases baixes a l'extraradi de la ciutat que lluita per despullar-se de l'estigma de la marginalitat, va trobar a faltar la seva absència durant 15 anys. Quan dissabte a les 16.17 hores els bombers es van colar per la finestra del seu modest pis, a la sisena planta d'un desgastat edifici del carrer Luis Fenollet, tots es van sorprendre de la troballa macabre. En un dels dormitoris de l'habitatge, d'uns 100 metres, reposava el cadàver d'Antonio. Estava vestit, envoltat de coloms morts, insectes i enmig d'una immundícia descomunal. Un putrefacte bodegó que havia estat ocult al veïnat 15 anys. "El cos, esquelètic, es troba en avançada fase de descomposició, momificat", van escriure els agents de la Policia Local, segons ha pogut saber EL PAÍS.

La història d'Antonio Famoso és un relat extrem de solitud a una gran ciutat. Des de la seva separació, fa tres dècades, aquest jubilat de 86 anys nascut a Malagón (Ciudad Real, 7.754 habitants), amb dos fills –un noi i una noia– havia perdut el contacte amb el món, segons diversos coneguts. La seva vida discorria entre casa seva, el supermercat, les passejades per un arbrat carrer. I, sobretot, el bar. "Era un home que no es ficava amb ningú, sempre anava sol, saludava. Anava a la seva. Quan ho vam deixar de veure, pensem que estava en una residència", recorda Rafael, exporter de discoteca de 44 anys a l'atur i veí de baix que va portar a conèixer què havia passat amb l'inquilí més enigmàtic de la seva comunitat. Ell, que havia perdut el contacte amb Antonio el 2010, va trucar a l'assegurança per comunicar una filtració per la inundació del terrat per les fortes pluges. La incidència va acabar amb l'entrada dels bombers a la casa del mort.

Quan es demana per l'enigmàtic resident de la porta 12, hi ha quòrum. Ningú no va notar la seva absència. Tampoc el van trobar a faltar al seu barri. Xavi, que viu a la finca contigua, el recorda com un jubilat desnortat, capcot, solitari i descuidat. Una mena d'espectre. O, el que és el mateix, un paio que va baixar per un pendent vital després de la seva separació. “Es va fer malbé”, valora aquest veí, un dels pocs que recorda el mort. La majoria no li fa cara. "Aquí no el coneixíem. Ens hem quedat al·lucinats", concedeix al bar del carrer una noia. Francisco, octogenari, resident a la finca del costat des de fa més de quatre dècades, expansiu i dotat d'un proverbial do de gents, tampoc no identifica el mort. “Em deixes de pedra”, confessa.

“Antonio va abandonar la seva família fa tres dècades”, apunten fonts de la Policia Nacional, que ha assumit les indagacions i emmarca el decés del veí del barri de la Fuensanta en una mort natural. “No hi ha res estrany, ara com ara”, indiquen els investigadors. Ni tan sols la seva família va denunciar el veí de la porta 12.

Rafa, un dels dos testimonis de l'entrada dels agents, recorda que la porta d'Antonio -on una imatge religiosa conflueix amb un souvenir de Benidorm- no estava forçada i que el pestell estava posat per dins. La bústia del mort, on només resa el nom i el cognom de la víctima sobre una etiqueta groga, tampoc no estava desbordat per les cartes. No hi havia rastre de publicitat comercial o dels incòmodes adhesius dels serrallers d'urgència. “Hi ha vegades que recollim la correspondència per evitar que els okupes es fiquin a cases on no hi ha ningú”, precisa aquest veí.

Un enigma que planeja sobre el cas és perquè la pudor del cadàver no va alertar l'afable comunitat. "No sé res. No hem notat res estrany", conclou nerviós l'inquilí del primer, que evita donar el seu nom. "La finestra, per on van entrar els coloms, estava oberta. Per aquí es va ventilar l'olor durant anys", elucubra un altre resident. Rafael, l'home que va trucar a l'asseguradora i va precipitar la troballa, recorda que la seva tia, també veïna de la víctima, va notar fa anys una potent pesta en aquesta finca sense ascensor amb dues portes per planta. La sensació es va diluir en dies. I tots es van oblidar.

L'enigma de la pensió - Rafa explica que la comunitat creu que el compte bancari a nom de la víctima hauria estat pagant els subministraments de llum i aigua 15 anys. I que Antonio també va saldar un deute de més d'11.000 euros amb els veïns després de l'embargament dels seus ingressos. Aquest diari ha intentat sense èxit demanar la versió de l'administrador de la finca.

A més, el compte del mort no s'hauria quedat buit. En desconèixer el seu decés, la Seguretat Social va continuar abonant la pensió de jubilació durant els 15 anys. Així ho expliquen fonts policials, que recorden que a Espanya no cal una fe de vida per percebre aquesta prestació. L'enigmàtica vida d'Antonio, el veí del 12, continua esquitxada d'interrogants. - Joaquín Gil al país.

Es podria dir que a l'Antonio el va abandonar la fama, en una incongruència d'aquesta societat que va fer possible que estigués 15 anys mort i ningú no notés la seva absència. Molt d'amor no hi hauria a la seva vida, i lamentablement tots tenim un veí similar a l'Antonio.