Mentrestant, Donald Trump fa dies que repeteix que la seva intervenció a Veneçuela gira entorn del petroli, (encara que no és més que un MacGuffin), car, sota terra, aquest país té moltes altres riqueses infraexplotades. Les grans mineres estatunidenques podrien aterrar en els pròxims mesos a la recerca de minerals imprescindibles. Veneçuela té la quarta major reserva de carbó de Sud-amèrica, posseeix en el subsol grans quantitats de coltan i altres terres i metalls crítics, i té un dels majors dipòsits d'or del planeta, que fa una dècada que intenta explotar sense èxit. El Pla Miner 2019-2025 de Veneçuela s'ha centrat en 13 minerals: or, diamant, ferro, carbó, coltan, níquel, sílice, fosfat, feldespat, bauxita, marbre, granit i calcària. Alguns serveixen simplement per a la construcció, però altres són clau per a fabricar bateries, plaques solars i tota mena d'aparells electrònics.
“El que va ser, això serà; el que es va fer, això es farà”, afirma l'Eclesiastès. Fet i fet, des d'una perspectiva materialista caldrà veure si tota aquesta suposada transició cap a un nou ordre no és sinó l'enèsim estratagema del capital per a la seva preservació. Igual que, com assenyalava Perry Anderson, les dictadures feixistes dels anys 30 van ser la solució històrica per al perill derivat del moviment obrer, l'expansió triomfant del trumpisme i el repartiment del món entre imperis al servei d'oligarques podria interpretar-se com la resposta davant les amenaces que el capital enfronta en el nostre temps, destacant entre totes elles l'esgotament del sistema econòmic vigent davant l'imminent col·lapse ambiental del planeta. En 1915, Rosa Luxemburg va vaticinar que el futur ens oferiria “socialisme o barbàrie”. Doncs bé, el futur ha arribat i no és ja que hagi sortit barbàrie: és que ens trobem en algun lloc a mig camí entre '1984' i 'Un món feliç', amb incipients indicis de Terminator, i la consagració de la distòpica Idiocracia. Amb informació de eldiario.es i infolibre
Pero es que lo que se significa como socialismo, al menos en estos momentos (Cuba, la misma Venezuela, Corea, China...) es otra barbarie, dado que nuestro sistema, el capitalista, en donde encaja la socialdemocracia, tiene poco que ver, por no decir nada, con lo anterior.
ResponEliminaY estoy de acuerdo, estamos a medio camino entre "Un mundo feliz" y el "1984". no sé en que punto, no lo sé, pero se está aglutinando un nuevo sistema, algo así como un nuevo orden.
Creo que estamos más cerca de 1984 que del Mundo feliz.
EliminaBueno,bueno,tener tenemos todos,pero claro en qué condiciones.
ResponEliminaEjemplo,el petróleo de Venezuela,abundante,pero denso,muy denso,como melaza, para subirlo tienes que inyectar disolventes(caros).Si sumas gastos,no sale a cuenta.La estructura de pozos es obsoleta,hay que cambiar tubos.Haciendo números 10 años o más, para obtener algo de beneficio.A las empresas americanas,le vale más gastar ese dinero en Texas,que también tiene problemas de mantenimiento, de pozos viejos.
Como me alargo,los demás materiales,pecan de lo mismo.No invertiria ni un dólar en Venezuela. Es mi opinión .No sé qué piensa Trump,que últimamente no le salen las cuentas bien en sus empresas.
Para meditar,lo mejor la bici
Saludos
Hay quien dice que ha cometido un error, ya se verá, de momento Repsol dice que puede triplicar la extracción de petróleo.
ResponEliminaBoquilla, Repsol en el cómputo total de petroleras y gasistas, poca cosa. Recuerda su experiencia cuando entró en Argentina
ResponEliminaNo es boquilla, es peloteo al Naranjito yanqui, para que les dé concesiones.
EliminaCon el gas tenemos un problema y es que dependemos totalmente del exterior, sobre todo de los EUA. Habría que irse olvidando de él y orientarse a las energías alternativas que estamos desaprovechando. En cuanto a los automóviles, el problema no es que sean de una marca o de otra, eléctricos o de gasolina, el problema és el automóvil.
ResponEliminaSaludos