Fora de la música, tot, fins i tot la soledat i l’èxtasi, és mentida. Ella és justament ambdues, però millorades. Només la música pot crear una complicitat indestructible entre dos éssers. Una passió és moridora, es degrada com tot allò que participa de la vida; mentre que la música pertany a un ordre superior a la vida i, per descomptat, a la mort, deia Cioran.
I aquest matí he vist i escoltat possiblement el millor concert de Cap d'Any de Viena, amb un sublim i delicat Danubi Blau, sota la batuta d'un fantàstic director francocanadenc: Yannick Nézet-Séguin.
No soc entès en la matèria, però gosaria afirmar que el d'enguany ha estat un dels millors concerts de la història, i mira que els he vist tots des de 1970.
(El Danubi Blau, el podeu veure i escoltar a partir de les 2 hores i 18 minuts)

Lo he visto entero. Empezó a las 11´30 y acabó con el Danubio Azul y la Caballería Rusticana.
ResponEliminaUno de los mejores ¡
La cavalleria de Radetzky, és una mica hortera, però ideal per acabar el concert.
EliminaDía de barbacoa, que aún dura en el huerto, así que otro año será
ResponEliminaSaludos
Fantàstic!! Gràcies Franciscu. Quin goig.
ResponEliminaNomés escoltar la primera peça li he dit a la Nuri, aquest any és diferent, aquest director és molt bo, i molt empàtic. El Danubi blau té un punt cada vegada que arrenca molt suau, amb una cadència que no havia aconseguit cap altra director.
Elimina