TRUMP HA COMÈS UN ERROR GARRAFAL

Trump anuncia que gestionarà Veneçuela fins que pugui imposar un govern que li sigui afí, és a dir, que permeti que les companyies petrolieres nord-americanes explotin les reserves més importants del món. Tot i això, sembla que no té qui ho faci. Sembla que no compta amb Edmundo González, guanyador de les eleccions presidencials de l’any passat, i tampoc amb la premi Nobel María Corina Machado, tots dos absents ahir a Mar-a- Lago i en qualsevol referència al futur de Veneçuela. Xavier Mas de Xaxàs

El canvi de règim a mitges és un error fatal que els Estats Units van cometre a l’ Afganistan, l’Iraq i Líbia, països on la intervenció militar va ser un fracàs tan gran que les conseqüències, dècades després, encara no s’han superat. Maduro era un dictador brutal. El Tribunal Penal Interna­cional l’investiga per crims contra la humanitat que l’ONU ha documentat. El seu règim és atroç, mafiós i incompetent, incapaç de crear riquesa malgrat el petroli. El 80% dels veneçolans són pobres. La vida és tan difícil que vuit milions han sortit del país, mentre que l’elit civil i la militar s’ha enriquit. Alguns comandaments també han traficat amb drogues i els EUA acusen Maduro, precisament, d’estar al capdavant d’un narcoestat.

Tot i això, malgrat tot, és il·legal atacar un país per capturar el líder i acusar-lo del delicte que sigui. És il·legal segons la Constitució dels EUA, que per a aquestes accions exigeixen l’autorització del Senat. Fins i tot si la intenció de Trump fos “restablir la democràcia”, el segrest de Maduro també seria il·legal perquè implica un ús de la força que la Carta de les Nacions Unides prohibeix explícitament. Un país només pot fer servir la força per repel·lir una invasió, com ha fet Ucraïna. No per atacar un altre país, com han fet Rússia i els EUA. Abordar petroliers en aigües internacionals és il·legal i matar desenes de persones en suposades narcollanxes equival a cometre execucions extrajudicials. Per tot això, Trump no és avui gaire diferent de Putin. Tots dos creuen en un món basat en la força i no en la llei. Maduro, consegüentment, no pot tenir un judici just als EUA. Trump espera que els germans Rodríguez, la vicepresidenta Delcy i Jorge, president de l’ Assemblea Nacional, acceptin la tutela dels Estats Units. Espera que els generals també l’acceptin. I espera que junts s’enfrontin als diversos grups criminals que hi ha a Veneçuela, com ara el Tren de Aragua i l’ Exèrcit d’ Alliberament Nacional, la guerrilla colombiana que ha passat del marxisme al narcoterrorisme.

Així i tot, de debò vol Trump un canvi de règim a Veneçuela? Jo diria que no tant. El que de veritat vol és un perímetre de seguretat entorn dels pous de petroli, les refineries i els ports on es carrega. Espera que l’exèrcit, els germans Rodríguez i Diosdado Cabello, el ministre de l’Interior i Justícia, veterà del chavisme de primera hora, l’hi proporcionin. 

Si no, què passarà? Veneçuela s’enfonsarà en un caos encara més espantós. La violència s’estendrà sobre la pobresa. No hi haurà manera d’ aturar-la, com no n’hi va haver a l’ Iraq, Líbia i l’ Afganistan. Aquests tres països ensenyen una lliçó fonamental que els EUA sempre obliden: no és possible canviar un règim des de fora. Les revolucions només triomfen si sorgeixen de la base social, com ara la bolivariana en el seu moment. Quan la revolució devora els seus fills, com ha passat a Veneçuela, l’única sortida és que aquests fills siguin capaços de devorar els sàtrapes que els oprimeixen.

Trump no ho veu així. Té una fe cega en la força de l’exèrcit i dels diners i gràcies a aquest fanatisme es prepara per fer a Cuba el mateix que ha fet a Veneçuela. Anhela que la Delta Force ataqui l’Havana. El president Miguel Díaz-Canel també pot ser segrestat, i l’elit que l’envolta, seduïda perquè s’incorpori al gran negoci de la Corporació Trump. 

La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, també està advertida, com ho està la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, respecte a Grenlàndia.I Cuba pot fer la mateixa fi que Veneçuela i Mèxic està advertit.

La Xina ha pogut perdre a Veneçuela un bon subministrador de petroli, però ha guanyat Taiwan. Xi sap des d’avui que Trump el deixarà ocupar l’illa, com Putin sap que Ucraïna és avui una mica més seva. Els seus dominis, en tot cas, seran insostenibles sense la llei que ens iguala. 

La força no ha subjugat mai algú per sempre.