Durant la seva temporada, milers de persones es vesteixen amb grans pitets per degustar, sense por de tacar-se, desenes d'aquestes cebes tendres i allargades, submergides a la tradicional salsa romesco. A més, el seu consum té un origen molt curiós que prové de la distracció d'un pagès.
La procedència d'aquesta tradició és a Tarragona, concretament al municipi de Valls, a l'Alt Camp. Allà, Xat de Benaiges, un agricultor de la zona, va trobar dues cebes grillades al seu hort.
Benaiges va decidir tornar-les a fer fora al foc per aprofitar-les, i aquestes es van carbonitzar per fora, a causa de l'excés de flama. A primera vista semblaven incomibles, però el pagès les va pelar per retirar la part cremada i va veure que continuaven estant tendres per dins. Quan les va provar va descobrir un sabor dolç i melós, completament diferent del de la ceba crua.
Aleshores, Benaiges va decidir perfeccionar el cultiu per facilitar el consum de la ceba, fent-la allargada i no rodona. A mesura que la planta creixia, l'agricultor amuntegava terra a la base de la tija de la planta, per cobrir-la del tot i modelar-ne la forma. D'aquesta manera, la planta s'allargava per sortir a la superfície buscant sol per fer la fotosíntesi.
Aquest procés, anomenat calçar (calçar en català), és el que va donar origen al nom de calçot ia les posteriors calçotades. Abans d'esdevenir una tradició popular, els calçots eren el menjar de les famílies més humils, que aprofitaven les cebes calentes per alimentar-se durant l'hivern.
A mitjans del segle XX, la Penya artística l’Olla de Valls va decidir organitzar revetles que unien cultura, gastronomia i art. Any rere any publicaven un programa cultural on oferien poesia, teatre i música al carrer acompanyat d´un gran banquet de calçots i salvitxada, la salsa originària de la regió.
La tradició ha seguit fins als nostres dies i cada mes de la temporada aplega milers d'amics i famílies al voltant del foc, per degustar aquesta senzilla menja. A més, des del 2001 els calçots de Valls es troben custodiats sota el segell d'Indicació geogràfica protegida, que garanteix la qualitat i l'origen d'aquesta ceba. elperiodico.cat
Son bons però no atipen. Jo els marido amb una butifarra de perol...
ResponEliminaMillor acompanyar-los amb la butifarra.
EliminaPues aquí, en El Prat, se cultivan a porrillo, y son bien buenos. La salsa es la otra historia del asunto, y el vino a porrón ¡¡¡
ResponEliminaPerdoni vostè, servidoret beu en porro sempre a casa, com el pare i l'avi.
ResponEliminaI jo. I tant és si es tracta de vi, cervesa, cava, moscatell o Mistol...jajajaja!
EliminaAvui per exemple. Mirarem el Barça amb postres de músic i moscatell.
Disculpeu!!!!
ResponEliminaCullons amb aquest home !!!
Es fa gran, Miquel... es fa gran...😏😊
EliminaJa m'he perdut. Collons amb quin home? i, qui es fa gran?.
Eliminajajajaja .....tuu turu ruuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
EliminaOfendido estoy, ofendido me he,
Eliminay sus voy a meter un misil por el rulé
a tu i al retrater gironi,
me oui!
En cuanto abandonen las lluvias, la familia preparará la calcotada, acompañada de butifarras, en la barbacoa. Es una tradición
ResponEliminaSaludos
Dicen los del tiempo que la cosa de las lluvias hay para máximo 15 días, aunque la marmota Phil dijo ayer que quedaban aún seis semanas de invierno.
EliminaSaludos
En cuanto deje de llover, se asienta la tierra,se acabó el problema deRodalies
EliminaNo sé, están los márgenes muy reblandecidos, cada día que salgo tengo que limpiar la bici que está a tope de barro, hay charcos que ya no se van de un episodio de lluvia a otro, Pero bueno, ya vamos de cara a la primavera.
EliminaEn cuanto a Rodalies no sé cuanto hay de incidentes y cuanto de fuego amigo, no puede ser que pasen tantas cosas a la vez y en todas partes, y solo en Renfe.
Y de segundo botifarra con secas, mató de postre, café y si es posible un poco de marc de cava para hacer una buena digestión.
ResponEliminaAl Benaiges deberían nombrarle "Benefactor de la Humanidad" y levantarle una estatua en la plaza mayor de su pueblo, con un manojo de calçots en la mano, como no.
Saludos
Al Benaiges una estàtua a cada ciutat i poble de Catalunya.
ResponElimina