LA 'MERDIFICACIÓ' DE L'EDUCACIÓ

 Deixeu-me explicar-vos una escena d’aquesta setmana, en ple esclat del malestar docent a Catalunya. Un equip de Flaix FM es planta al Saló de l’Ensenyament i comença a preguntar a alumnes de l’ESO –en català, tot i que això aquí és el menys important– per qüestions bàsiques de cultura general.

Qui és el president de la Generalitat? “Pedro Sánchez? Ui, no”. “ Mmm, aquí m’enxampes...”. “És que jo de política no en sé”. Convé aturar-se un segon: a aquests joves només els queda un any per arribar a la majoria d’edat. L’entrevistadora acumula tal quantitat de derrotes que decideix donar-los una pista:

–Salvador, Salvador...

–Ah, Dalí. Salvador Dalí!

Rialles, rialles i rialles.

–Salvador, Salvador...

– Doncs, sí, sí... Espriu?

I més rialles.

Que divertida que és la incultura.

No es tracta només que desconeguin el nom del president, que no llegeixin diaris o que visquin a la lluna. És que no tenen ni remota idea de qui van ser Dalí o Espriu.

Encara n’hi ha més. El Baix Empordà... és al sud de Catalunya.

–“ I el Barcelonès?” (El Saló de l’Ensenyament se celebra a Barcelona.)

– Uf, doncs no ho sé.

Rialles. I així, tot. El Delta de l’Ebre? Un altre “ uf, no ho sé”. Potser algú sap el que és un delta? I què és una serralada? “Una què?”.

Hi ha moltes maneres d’explicar la crisi educativa a Catalunya, i gairebé totes transcendeixen la qüestió salarial, convertida per la Ustec en bandera per agitar la protesta i desmarcar-se del Govern del PSC. Els problemes: una inclusió que no funciona, una diversitat difícil de gestionar en aules cada vegada més complexes i amb més immigració, ràtios altes, pèrdua d’autonomia docent i anys de vaivens legislatius sense sentit. En el fons, com escrivia ahir Carina Farreras, emergeix la frustració acumulada d’uns professors que no aconsegueixen arribar a tots els alumnes mentre assumeixen tasques que desborden el que és estrictament educatiu.

Tot i això, poques coses condensen amb tanta claredat la gravetat de la situació com aquest vídeo de Flaix. Més que una anècdota, és un símptoma. El de l’avanç de la merdificació de l’educació, un patró ja reconeixible a les xarxes socials.

Les responsabilitats estan molt repartides i apunten, en primer lloc, a la gestió política de l’ensenyament. Però no només. També interpel·len aquella part del professorat més seduït per certs corrents pedagògics que per la transmissió de coneixements, i uns pares que han anat rebaixant l’exigència acadèmica en nom d’una protecció mal entesa. Sobre passar de curs amb suspensos, ja en parlarem un altre dia. Susana Quadrado

VEURE EL VIDEO A EL DEBATE