14 de juny, 2026

COM RESPONDRE A UN MARCIÀ

 L'únic que sé sobre 'El dia de la revelació', l'última pel·lícula de Steven Spielberg, és que no li ha agradat a Carlos Boyero —cosa que no és precisament una notícia de primera pàgina—, així que no us preocupeu, que no puc fer espoiler. Entenc, en qualsevol cas, que la cinta reflexiona sobre el possible descobriment que no estem sols al cosmos, i sobre quina seria la reacció de la humanitat davant aquesta evidència. Ja coneixia precedents de ficció que tracten el mateix tema, com la novel·la Contact, publicada el 1985 per l'astrofísic i divulgador Carl Sagan i portada al cinema el 1997 per Robert Zemeckis, amb Jodie Foster i Matthew McConaughey. Encara que aquesta pel·lícula no agrada a ningú més que a mi, segueixo pensant que Contact és l'especulació més interessant que s'ha escrit sobre la qüestió, i la que té una profunditat científica més gran. Ja veuré la nova de Spielberg, mai no tinc pressa amb aquestes coses. Escriu Javier Sampedro a el País. Dolenta de solemnitat i avorrida com una ostra és Proyecto Salvación, a la qual li sobra hora i mitja de metratge, i no la salva ni l'actuació esbojarrada de Ryan Gosling, afegeix servidor de vostès.

El que no sabia és que l'assumpte havia saltat fa temps a la prestatgeria de no-ficció. L'Acadèmia Internacional d'Astronàutica, amb seu a París, ha actualitzat aquest any la declaració de principis sobre la conducta que cal seguir en la recerca d'intel·ligència extraterrestre. La declaració pretén, entre altres coses, establir directrius perquè els experts confirmin els possibles indicis de vida extraterrestre intel·ligent, comuniquin les evidències i trobin un equilibri entre informar la població dels descobriments i una consideració apropiada de la seguretat i l'exposició dels científics individuals implicats. No especifica contra què o qui s'han de defensar aquests científics, encara que s'entén que no és contra els marcians, sinó més aviat contra els congèneres, portin galons o no.

L'Acadèmia de París considera crucial “mantenir els estàndards més grans de responsabilitat i integritat científiques durant el procés, inclòs el reconeixement dels interessos de la humanitat en el descobriment”. Per saber quins són els interessos de la humanitat caldrà una intel·ligència extraterrestre, per descomptat, però bé, queda bé per escrit. Després diu que, si els mitjans i les xarxes socials pregunten alguna cosa, els científics hauran de donar respostes “ràpides, exactes i honrades”. Aquesta sí que és bona. "Les declaracions i conclusions especulatives o no confirmades han de ser identificades clarament com a tals". Es veu que aquests astronautes no tenen gaire pràctica a tractar amb els mitjans.

Però el millor ve després: què els hauríem de respondre als extraterrestres. L'Acadèmia Internacional d'Astronàutica, com a bon organisme oficial, proposa nomenar un subcomitè. No hi ha res que agradi més a un buròcrata que un subcomitè. Aquest hauria de reclutar experts en ciència, ètica, dret, sociologia i comunicació. És curiós que s'hagin oblidat de contractar un lingüista, que alguna cosa haurà de dir sobre enviar missatges a les estrelles, però el cas és que caldrà decidir dues qüestions cabdals: cal respondre o no? I, en cas afirmatiu, què diem? "Aquestes consultes s'han de conduir a través de les Nacions Unides i altres cossos internacionals representatius", decreta l'acadèmia. Va desig, ja que serà Elon Musk qui respongui.

Aleshores, estem preparats per al nostre primer contacte amb una intel·ligència extraterrestre? Tres comentaris sobre això. Primer, una de les formulacions de la llei de Murphy: tota estratègia militar dura exactament fins el moment d'enfrontar-se amb l'enemic. Segon, una de les anomenades lleis de Clarke (per l'escriptor Arthur C.Clarke): tota tecnologia prou avançada resultaria indistingible de la màgia. I tercer, cosa que li va dir Isaac Asimov al seu editor: seria materialment impossible vèncer una intel·ligència hostil capaç d'arribar a la Terra. Dit això, un exercici de cap de setmana per al lector: en quin llenguatge ens podem entendre amb els marcians? Vinga, a treballar.

17 comentaris:

  1. No, no estamos preparados. Pero si no somos capaces de entendernos entre nosotros...¿como íbamos a hacerlo con ellos?
    Y en este sentido, la película que se propone aquí, siéndolo, que lo es, no me parece la más adecuada. Creo que lo es mucho más "Arrival" (La llegada) Es solo una opinión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llegada és el més semblant a la manera on ens podriem entendre amb una especie de l'exterior.

      Elimina
  2. Estoy haciendo un cursillo acelerado de Esperanto ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he pensat, el de l'esperanto seria el més idòni.

      Elimina
    2. No veig per quina raó. Es un idioma com altre qualsevol., que si bé en el seu moment va semblar una solució "antibabel", ara es mes aviat un entrebanc més. Jo vaig començar a aprendre'l i em vaig cansar. Tant per tant, l'anglès

      Elimina
    3. Jo també, quan era jove, a Sabadell, hi havia bastant aficio a prendre l'esperanto.

      Elimina
  3. En principio parece ser el lenguaje matemático, otros piensan en el de signos de los sordos. También con el que me entiendo con mi bebé. Quizás con mi perra. No habría problema.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se supone que estos 'marcianos' serian una especie superior que nos tendrian estudiados y ya sabrian la ma nera de comunicarnos.
      Saludos

      Elimina
  4. Em sembla que anem sobrats de ficció i mancats de ciència

    ResponElimina
  5. El que passa es que la nomenada ciencia ficció, no se si es diu de la maneras correcte, les distopies cada vegada agaunten menys de temps. I en l'actulitat la cienca está començant a superar a la ficció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podríem resumir-ho que hi ha dues classes ben diferenciades del gènere literari (o cinematogràfic): La "fantàstica" i l'anomenada ciència ficció "dura" on els autors posen de manifest un coneixement de la ciència realment admirable. En aquest tipus de CF, els relats es basen en probabilitats molt properes als postulats de la ciència. Podria ser, com exemple, Interstellar dels germans Nolan que van ser felicitats per la comunitat científica pel rigor divulgatiu d'allò que postula el guió.
      He de confessar que és l'única mena de relats que soc capaç de llegir, potser podria afegir les novel·les històriques, però molt poc.

      Elimina
    2. Nolan es dels que ho ha entes bé.

      Elimina
  6. Quan parlen de vida extraterrestre, en realitat estan pensant en vida intel·ligent i tenològica (tot alhora). Hi pot haver vida extraterrestre intel·ligent i amb un grau de consciència superior a l'ésser humà que no sigui tecnològica, que tingui el cos plenament adaptat al medi, i que per tant no hagi hagut de tenir tendència a la tecnologia (de transport i comunicativa) i que per tant mai no sapiguem res d'ella perquè es dedica a nedar al seu mar i prou.
    Ara bé, brolla la pregunta:
    S'hauria desenvolupat la intel·ligència i la consciència en cas de no necessitar crear una tecnologia per a sobreviure? ¿És la necessitat de construir tecnologia la que ha fet que la intel·ligència i la consciència siguin un fenotip positiu i que per tant s'escampin en el procés de la selecció natural?
    D'altra banda, hi pot haver una espècie tècnològica sense consciència o intel·ligència? Sense intel·ligència segur que no; i intueixo que la consciència incrementa el poder de la intel·ligència, amb la qual cosa quan en una evolució biològica apareix la intel·lígència em fa l'efecte que la consciència no triga gaires milers d'anys a aparèixer.
    En aquest raonament he partit de la base que la intel·ligència i la consciència són fenotips producte de l'evolució, que tampoc és clar que sigui així.
    Per cert, a mi sí que m'agrada "Contact"; és una de les meves pel·lícules preferides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son molt bones preguntes, Nuesa:
      S'hauria desenvolupat la intel·ligència i la consciència en cas de no necessitar crear una tecnologia per a sobreviure?
      Jo crec que si. I em sembla que no es, el sobreviure, l'única motivació que ha motivat la tecnología. És més, crec que la major part de la tecnologia és absolutament innecessària per sobreviure tot i que evidentment fa la vida més suportable i llarga

      ¿És la necessitat de construir tecnologia la que ha fet que la intel·ligència i la consciència siguin un fenotip positiu i que per tant s'escampin en el procés de la selecció natural?
      A risc d'equivocar-me, jo tinc la impressió que més que un fenotip, es tracta d'un genotip acumulatiu que es va apilant al llarg de les generacions i que no respon a necessitats concretes. També crec que sense una consciència d'individu, difícilment es pot desenvolupar intel·ligència. Puc estar en un error? —I tant que sí.

      Elimina
    2. La clau rau aqui, no sabem quina mena de intel·ligencia exterior ens podria venir a veure, ni la seva mida física i intel·lectual.
      Contact tambe em va agradar

      Elimina
    3. En qualsevol cas, el veïnat és tan lluny que és molt possible que ens estinguem abans que ni tan sols puguem saludar algun veí. És clar que sempre hi ha qui confon la freda realitat de les distàncies espacials i prefereix donar culte a marcianets verds.

      Elimina
    4. Recorda la frase que deia : «Hay otros mundos, pero están en éste» del poeta surrealista francés Paul Éluard

      Elimina