DE LA CAVERNA DE PLATÓ A COPENHAGUE

 En el cèlebre mite de la caverna, Plató sosté que els éssers humans, encadenats a les seves limitacions perceptives, no poden accedir a la realitat autèntica, per la qual cosa han de conformar-se amb la mera visió de les seves ombres. Aquesta al·legoria sobre el coneixement humà és especialment rellevant en el camp de la ciència, l'objectiu de la qual és conèixer amb profunditat aquesta realitat i establir les lleis que regeixen el seu comportament. La mecànica quàntica va fer un pas de gegant en aquest sentit quan va emprendre l'estudi de la naturalesa i el comportament de la matèria a una escala extremadament petita, la dels àtoms i les partícules subatòmiques.

L'inici d'aquesta revolució es va deure a un jove doctorant establert a Múnic, Werner Heisenberg, qui, amb tan sols 26 anys, va formular, en 1925, els principis de la “mecànica quàntica matricial” (en la qual jugaven un important paper les matrius matemàtiques). Aviat, Erwin Schrödinger va portar aquest tipus de recerques a una major concreció, tractant d'explicar partícules diminutes, com els electrons, com a paquets d'ones. Això va donar lloc a un apassionant debat entre els físics “realistes”, partidaris de Schrödinger, i els “abstractes”, pròxims a Heisenberg. Entre els primers, trobem al #mateix Albert Einstein; i en els segons, a Niels Bohr, que aviat es convertiria en el seu líder.

TELOS celebra el seu quaranta aniversari obrint la caixa del gat de Schrödinger, en un número especial amb un redissenyo integral que reinventa la posada en escena d'una revista en paper conjuminant classicisme i modernitat.

La mecànica quàntica va destruir la nostra idea d'una realitat predictible segons les regles de la mecànica newtoniana, per a proposar una visió probabilística i dependent de l'observador. Això és el que ens compta el prestigiós físic i historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron, en l'excel·lent article De la caverna de Plató a Copenhaguen, ha publicat en la revista TELOS. Aquesta publicació de Fundació Telefònica> els números de la qual poden llegir-se i descarregar-se gratuïtament en la seva pàgina web, aborda múltiples avanços tecnològics i científics, així com el seu impacte en tots els àmbits de la nostra vida, des de l'esfera més íntima fins als entorns públics. El seu objectiu és proporcionar claus que ens ajudin a comprendre el futur i preparar-nos per a la societat digital en la qual ja estem immersos.

L'últim número de TELOS, el 129, està dedicat precisament al que l'editor convidat per a aquesta ocasió, el físic Juan Ignacio Cirac, pioner de la computació quàntica, ha definit com “la inspiració quàntica”. En la revista, una sèrie de col·laboradors de primer nivell “obren la caixa” en la qual estava tancat el famós gat de Schrödinger, per a celebrar en gran el 40è aniversari de la publicació. Ho fan, a més, amb un redissenyo integral que –com bé diu Enrique Goñi Beltrán de Garizurieta, president executiu de Fundació Telefònica– “reinventa la posada en escena d'una revista en paper” amb una proposta estètica que hibrida classicisme i modernitat.

La revista evoca la idea d'Europa de Steiner, amb els cafès com a símbol dels espais de debat i pensament. TELOS aspira a ser un nou “cafè virtual”, concebut per a intercanviar idees entorn de la ciència i la tecnologia. Enric Ros a la vanguardia, foto Javier Jaén.