EL MÓN NO S'ATURA

 Hi ha articles que semblen no significar res i que ens deixen, no obstant això, la idea d'haver assistit a una revelació. Aquest és el cas d'aquesta serena reflexió de Juan José Millás, sobre les coses petites del seu dia a dia, lluny de l'eixordador soroll mediàtic. I que francament.... s'agraeixen.

"Estava tan tranquil, sense ficar-me amb ningú, contemplant l'horitzó un d'aquests dimecres infernals de juliol, quan un corb va travessar d'esquerra a dreta, com el que escriu un text, el meu camp visual. Portava al bec una cosa molt gran. No vaig distingir si es tractava d'un tros de pa, d'una arrel, o d'una rata. Alat, li vaig preguntar mentalment?

Hi ha episodis que no signifiquen res i que ens deixen no obstant això la idea d'haver assistit a una revelació. No perquè ens comuniquin un missatge, sinó perquè ens recorden que el món ocorre en milers de plans aliens al nostre. Mentre jo romania immòbil, lliurat a aquesta forma de mandra que consisteix a mirar el cel, el corb va traspassar la meva tarda amb la força d'una estocada arrossegant amb ell un enigma. Així que jo em dedicava al recolliment i ell a viure. Em va sorprendre la desproporció entre la grandària de l'ocell i la de l'objecte. Malgrat la càrrega, volava amb l'eficàcia antiga del no après. La naturalesa està plena de treballs invisibles. Creiem que el món descansa quan nosaltres cabotegem, però les formigues continuen carretejant llavors, els arbres transporten sàvia bruta des de les arrels fins a les fulles, els núvols canvien de forma i de color, les aranyes van al seu aire amb més eficàcia que nosaltres al nostre.

Tal vegada el que em va deixar pensatiu, encara que sense pensaments, va ser precisament això: haver fregat durant un segon una història de la qual mai sabré res. Va entrar en ma vida com el personatge secundari que creua una escena sense pronunciar una paraula, alterant, no obstant això, el sentit de la seqüència. Hi ha una humiliació estranya en acceptar que l'univers no està fet per a ser entès, sinó a penes albirat. A vegades basta el vol d'un corb amb una incògnita al bec per a recordar-nos que vivim envoltats d'arguments que la seva primera i última pàgina ens han estat arrencades”.