Elon Musk, aquest tecnoxaman del segle XXI, continua desplegant profecies com si fos el Cassandra.exe d’una civilització que ja no sap si creure en déus o en algoritmes. A Texas, entre cotxes que s’autofabricuen i robots que aprenen a caminar com infants de titani, Musk anuncia la Era de l’Abundància Asombrosa™, una mena de utopia deflacionista on el treball serà opcional i el diner, un arqueofetit obsolet.
Segons ell, la IA aviat superarà la suma de totes les intel·ligències humanes, creant un supercervell planetari alimentat per centres de dades orbitals. SpaceXAI —sí, el nou neologisme corporatiu— vol convertir el cel en un macroservidor sideral, una mena de núvol galàctic on els algoritmes faran i desfaràn mentre nosaltres, humans, ens dediquem a hobbies prescindibles com existir.
Musk parla d’una Renda Alta Universal, una mena de cheque cósmico que els governs haurien de repartir perquè, en un món de producció infinita, el problema ja no serà la inflació sinó la hiperdeflació existencial: massa coses, massa serveis, massa robots, massa tot. L’escassetat, diu, serà un record vintage.
Però el futur muskià no és només llum. També hi ha ombres: guerres civils pronosticades, xocs culturals amplificats, laboratoris d’IA que competeixen com tribus algorítmiques, i una geopolítica que ell manipula amb la mateixa naturalitat amb què envia coets al cel. Musk es veu com el MetaEmprenedor, l’home que ha de garantir que la humanitat esdevingui multiplanetària, encara que això impliqui sacrificar beneficis, diplomàcies o amistats.
I, com sempre, deixa anar la seva teoria preferida: potser tot és una simulació. Potser ell mateix és un avatar premium en un videojoc extraterrestre. Potser nosaltres som NPCs en el seu univers.
🧬 Neologismes incorporats
- Singulació — fusió entre singularitat i mutació social.
- Arqueofetit — objecte antic que encara venerem sense saber per què.
- Macroservidor sideral — infraestructura computacional orbital.
- MetaEmprenedor — emprenedor que juga en escales civilitzatòries.
- Cassandra.exe — profeta digital que ningú escolta.
- Hiperdeflació existencial — excés de tot que fa perdre sentit a les coses.
- NPC és un terme que ve del món dels videojocs i que, amb el temps, ha mutat en un concepte cultural. La definició essencial: NPC = Non‑Player Character, és a dir, un personatge que no controla el jugador, sinó el joc.
Si esteu subscrits a la vanguardia digital, podeu llegir l'article que publiquen avui de the Economist.
Muy interesante su sueño sideral,como eso necesita tiempo y materias primas,lo mismo no llega a verlo realizado, porque agotemos ambos,entre guerras y crisis climática, incluyendo incendios.Otra tontería más del menda con suerte.He visto una foto de un parque fotovoltaico en Extremadura,donde antes había bellotas y cerdos ibéricos,una pena.
ResponEliminaSaludos
Y más parques fotovoltaicos que verás, hay que adecuar el paisaje al siglo en que estamos.
EliminaSubes ergonómico con la cara gacha,
ResponEliminay compras la vida en cómodos plazos,
mientras tu alma se cae en pedazos
y la rutina la ilusión remacha.
Crees que el cielo tu fracaso tacha
y que el destino te tiende sus brazos,
pero solo da hostias y secos chascazos
mientras al ego sufriente emborracha.
No te preocupes por la gran crisis mundial,
ni por la bolsa, ni el euro o petróleo,
que nuestros vacíos superan caudal.
Mientras, !hiperdeflació existencial¡,
un drama digno de pintar al óleo
donde tu importancia es cero absoluto y total.
Zascandilleando las cagabandurrias, escogorciando las berenguelas, vituperando los omoplatos, raticulando la pandeirada, obviando a las zarzuelas, mientras desbroza la chusmaiada, alertando a las taxungueiras, como preocuparme voy por todo lo que está pasando en el planeta en general. A tomar pal culo toooo, i sense vaselina, que diuen que fa més mal.
ResponEliminaHombreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
EliminaHombreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
, i sense vaselina.......?????.como que noooooooorrrrrrrrrrrrrrrrrrr
It is equal parts dizzying and hilarious to watch Elon Musk pitch a deflationary utopia of orbital macroservers and cosmic checks while simultaneously wondering if we are all just unwitting NPCs in his personal video game simulation. There is something profoundly wild about a future where existential hyperdeflation is our biggest problem and scarcity becomes a vintage memory, even if his dystopian warnings of algorithmic tribalism keep things grounded in chaos. Whether he turns out to be a visionary techno-shaman or just a premium avatar running a very elaborate script, reading about these cosmic-scale ambitions always makes you feel like humanity's wildest science fiction is playing out in real-time.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari que tradueixo:" És igualment vertiginós i hilarant veure Elon Musk presentar una utopia deflacionista de macroservidors orbitals i xecs còsmics mentre, al mateix temps, et preguntes si tots nosaltres som només NPCs inconscients en la seva simulació personal de videojoc. Hi ha alguna cosa profundament salvatge en un futur en què la hiperinflació existencial és el nostre problema més gran i l’escassetat esdevé un record nostàlgic, encara que les seves advertències distòpiques sobre el tribalisme algorítmic mantinguin les coses arrelades al caos. Si al final resulta ser un tecno-xaman visionari o només un avatar premium executant un guió molt elaborat, llegir sobre aquestes ambicions a escala còsmica sempre et fa sentir com si la ciència-ficció més salvatge de la humanitat s’estigués desenvolupant en temps real"
EliminaEsa sociedad imaginada por ese señor, rico e inteligente, pero totalmente ido, es solo eso: una imaginación, un cuento.
ResponEliminaNo es propia de la naturaleza humana. Los primates lo saben y tratan de estar siempre ocupados. Cuentan con su instinto de supervivencia, que los obliga a ocuparse en buscar comida la mayor parte de su tiempo. No hay nada más peligroso que un primate desocupado y sin nada que hacer. Una sociedad de primates (mas o menos humanizados, que es lo que somos) sin nada que nos preocupase sería un polvorín de autodestrucción.
Y ese señor, totalmente ido, tampoco irá a Marte. Además de voces discordantes, ya empiezan a haber movimientos para impedirlo. Un proyecto sin otro sentido que su megalomanía.