tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post357834772585324220..comments2024-03-19T10:53:33.998+01:00Comments on BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ: ELS 4 ESTATS DE CONSCIÈNCIAFrancesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-33519998420759635792016-01-30T11:06:50.904+01:002016-01-30T11:06:50.904+01:00Aquest estat de consciència en els nadons entenc q...Aquest estat de consciència en els nadons entenc que hi és, com l'efete de les olors que ens fa evocar records passats, l'olor a terra mullada em porta sempre a l'Estany, un dia que amb la Maria veniem de portar el dinar a l'oncle al tros i es va posar a ploure, veiem com la pluja ems empaitava, o sia, veiem on començava a caure la cortina de pluja, i aquest record que té 60 anys encara és ben fresc a a memòria, fins i tot a la consciència capaç de visualitzar l'escena.<br />El tem dóna per molt i és molt complex.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-34220988796408465422016-01-29T23:52:23.560+01:002016-01-29T23:52:23.560+01:00Llavors sense els records no podriem tenir aquest ...Llavors sense els records no podriem tenir aquest tercer estat de consciència cosa que derivaria a un nou estat de consciència que podria dir-se la no consciència, és a dir, la que realment fem servir sovint, podriem dir que sovint vivim en l'oblit, i aquesta seqüència, aquesta fase d'oblit, és necesària per crear nous records. Però realment és així? o es que un cop hem après un estat de consciència de repetició som capaços de relaxar-nos simplement perque ja hem après aquell estat? És un tema molt interessant, que em porta a intentar recordar el primer moment de consciència, no de mi, sino del primer moment en que saps que tens mare, pare, germans. Penso que hi hà un estat de consciència en els nadons que és instintiva, però també, és una consciència del si, encara que no ho diguin, agafar el pit de la teva mare per alimentar-te, el record de la olor del pit de la seva mare és el que el nado recorda, i aquest record, és el que li fa ser conscient d'on estar el seu menjar... si les olor desperten els records, un que no sent les olors podria fàcilment enverinar-se...no té res a veure això amb el que exposes però què passaria si no tinguéssim certs records? què fa que tinguis la consciència del si sóc aquí apart del que t'envolta, perque realment és el que t'envolta lo que et fa ser conscient que ets aquí i no allà, nosaltres seriem nosaltres sense l'entorn al que estem "acostumats"?<br /> <br />Gemmahttps://www.blogger.com/profile/09819389816040425977noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-66545737088266224082016-01-29T20:21:08.238+01:002016-01-29T20:21:08.238+01:00Perfecte.
Una abraçadaPerfecte.<br />Una abraçadaTot Barcelonahttps://www.blogger.com/profile/12465738306699739820noreply@blogger.com