EL DICCIONARI DEL DIABLE 17.1.13

Anècdota, s. Relat generalment fals. 

La veracitat de les anècdotes que segueixen, però, no ha estat exitosament objectada: Una nit el senyor Rudolph Block, de Nova York, es va trobar assegut en un sopar al costat del distingit crític Percival Pollard. 

- Senyor Pollard - va dir -, el meu llibre Biografia d'una Vaca Morta, s'ha publicat anònimament, però vostè no pot ignorar qui és l'autor. No obstant això, al comenta-lo, diu vostè que és l'obra del Idiota del Segle. Li sembla una crítica justa?

- Ho sento molt, senyor - va respondre amablement el crític -, però no vaig pensar que vostè desitgés realment conservar l'anonimat.

El senyor W.C. Morrow, que solia viure a San José, Califòrnia, acostumava escriure contes de fantasmes que donaven al lector la sensació que un tropell de sargantanes, acabades de sortir del gel, li corrien per l'esquena i se li s'amagaven entre els cabells. En aquesta època, es creia que rondava per Sant Josep l'ànima en pena d'un famós bandit anomenat Vásquez, a qui van penjar allà. El poble no estava molt bé il·luminat i de nit la gent sortia el menys possible de casa. Una nit particularment fosca, dos cavallers caminaven pel lloc més solitari dins de l'ejido, parlant en veu baixa per donar-se coratge, quan es van ensopegar amb el senyor JJ Owen, conegut periodista: - Caram Owen! - Va dir un -. Què el porta per aquí en una nit com aquesta? No em va dir que aquest era un dels llocs preferits per l'ànima de Vásquez? No té por d'estar al carrer?

- Estimat amic - va respondre el periodista amb veu lúgubre - tinc por d'estar endins. Porto a la butxaca una de les novel·les de Will Morrow i no m'atreveixo a acostar-me on hi hagi llum suficient per llegir-la.

El general H.H. Wolherspoon, director de l'Escola de Guerra de l'Exèrcit, té com a mascota un babuí, animal d'extraordinària intel·ligència encara que gens bonic. En tornar una nit a casa el general va descobrir amb sorpresa i dolor que Adam (així es deia el babuí, ja que el general era darwinista) l'esperava assegut ostentant la seva millor jaqueta curta de gala.

- Maleït avantpassat! - Va tronar el gran estrateg - Què fas aixecat després del toc de queda? I amb el meu uniforme! Adam es va incorporar amb una mirada de retret, es va posar en quatre potes, va travessar la cambra en direcció a una taula i va tornar amb una targeta de visita: el general Barry havia estat allà i si es jutja per una ampolla de xampany buida i diverses burilles de cigars , havia estat amablement atès mentre esperava. El general va presentar excuses al seu fidel progenitor i se'n va anar a dormir. L'endemà es va trobar amb el general Barry, qui li va dir: - Escolta vell, ahir a la nit al separar-me de tu vaig oblidar preguntar-te per aquests excel·lents cigars. On els aconsegueixes? El general Wotherspoon sense dignar respondre va marxar.

- Perdona si us plau - va cridar Barry corrent darrere seu - Feia broma és clar. Au va! tira tira, si no havien passat quinze minuts a casa i ja em vaig adonar que no eres tu.

del diccionari del Diable d'Ambrose Bierce

LES MAMELLES DE LA PAULA 16.1.13

Els qui són de Sabadell saben bé que vol dir aquesta expressió que dona títol a l'escrit d'avui: Les Mamelles de la Paula és el número 88 al QUINTO, una espècie de bingo casolà que es juga amb guixes per Nadal i que està molt arrelat a la ciutat. 

Home! o Dona! jo diria que la Paula devia tenir 4 mamelles sinó no s'entén massa, i el que tampoc entenc és l'enrenou que s'ha organitzat amb el cartell del Carnaval de Reus, cartell que per cert finalment han retirar, no per censurar-lo sinó perquè es veu que la foto era treta d'una stripper nord-americana, i això piadosament s'ha considerat que era un plagi.

I clar, si en ple segle XXI a Reus encara hi ha gent que s'escandalitza i se l'agafa amb paper de fumar per una simple foto de les mamelles (ben siliconades per cert) d'una senyora, en un cartell d'una festa irreverent, transgressora i àcrata com és el Carnaval, sincerament, que s'ho facin mirar. Algun problema mental organitzatiu de prioritats deuen tenir, o possiblement, és més gairebé ho asseguraria, és que van mal cardats, que d'aquests n'hi ha molts, començant pels de Iniciativa Verds ecologistes de debò i de bondeveres que s'apunten sistemàticament a totes aquestes mogudes.

Exactament el mateix penso de la prohibició d'un sopar Body sushi a Vila-Real.

I crec que "no hase falta desir nada más", bé, si, que encara estem envoltats de reprimits fora de temps i època, com possiblement diria Pla," amb la de problemes reals i greus que hi ha al país, uns quants idiotes s'escandalitzen i es preocupen per aquestes collonades.

afegitó: Caldria tenir en compte que amb la retirada del cartell estàn perjudicant als homes, voldria recordar que "Mirar els pits......"

DES DE RÚSSIA AMB DOLOR 16.1.13

Aquesta informació la publica RT.com Rùssia Today en l'apartat de Societat en primer lloc, i, que voleu que us digui, vist des de fora, dona la sensació de que aquí estem més malament del que estem, o potser és que estem molt malament i instal·lat en una confortable jubilació no ho se percebre. D'una manera u altra, és una noticia que dol, que fa mal al país i que no ajuda gens en la nostra imatge a l'exterior.

"La Cruz Roja recauda fondos para pagar becas de comedor a niños catalanes.

La iniciativa se debe a la crisis que viven las escuelas catalanas y al incremento de menores que se alimentan solo con lo que reciben en el colegio

La Cruz Roja de Cataluña ha lanzado una campaña internacional de recaudación de fondos a través de la red para financiar un proyecto de alimentación de los alumnos de los colegios catalanes.

El programa, que se debe a la caída de las becas de comedor y al incremento drástico de los niños que se alimentan únicamente en los colegios, tiene como objetivo recaudar 33.200 euros en cinco meses. Estos fondos permitirían ayudar a 90 niños catalanes a lo largo de 119 días escolares, estimando el precio del menú escolar en 3,10 euros, según explicó a Europa Press el coordinador de Cruz Roja de Cataluña, Enric Morist.

Según los representantes de Cruz Roja, la iniciativa ha descubierto "el verdadero alcance del hambre infantil en Cataluña". "Está todo peor de lo que nos pensábamos", lamentó Enric Morist. Según el coordinador de la iniciativa, la pobreza infantil en Cataluña ha alcanzado ya el 28% "y cada vez hay más niños que no tienen cubiertas sus necesidades básicas".

El "plan de emergencia" para alimentar a los menores que prepara Cruz Roja de Cataluña se presentará el próximo febrero y contempla, entre otras acciones, el reparto de desayunos y meriendas a los niños que, cada día con más frecuencia, acuden a la escuela en ayunas." rt.com

I EL BLOG VA MATAR LA CATALÒNIA 15.1.13

O això creu Miquel Colomer -

"La cèntrica llibreria barcelonina va tancar portes dilluns passat, després de 82 anys d'activitat. "Es llegeix més que mai, però no es llegeix paper", es lamenta el director, Miquel Colomer. Abans, anaves de viatge a Venècia i et compraves una guia de la ciutat. Ara, trobes una gran quantitat de webs i blogs que et recomanen allò que no et pots perdre, i des del mòbil mateix. Abans, volies provar noves receptes de cuina i et compraves un llibre de cuina; ara, mires qualsevol blog i trobes milers de receptes. Fins i tot, abans, si anaves de viatge, et compraves un mapa; ara, molts cotxes ja van amb GPS." Amb aquesta cruesa s'explicava, dilluns al vespre, el director de la llibreria Catalònia, Miquel Colomer, minuts abans d'abaixar la persiana per última vegada de l'emblemàtic establiment fundat el 1924.

"Evidentment, també haurem fet alguna cosa malament, però des del 2009 hem notat molt la caiguda de vendes d'aquest tipus de llibres", dels utilitaris, explicava Colomer, apuntant alguns dels motius del tancament de l'establiment. És a dir, la competència de la Catalònia no han estat ni els FNAC o Casa del Libro, ni el temut e-book, sinó l'aparició d'un nou model de negoci més enllà del llibre. "Es llegeix més que mai, però no es llegeix paper", sentencia.

Diria que més d'una cosa deu haver fet malament com reconeix Miquel Colomer, la Central esta venent a Barcelona i l'està petant a Madrid competint en el mateix mercat que la Catalònia. Sincerament donar la culpa als blocs em sembla una excusa molt pobre, potser hauria de buscar les raons del seu fracàs en un altre àmbit que segurament seria la no adaptació als nous temps del seu negoci i el no saber entendre les necessitats d'un mercat que hi és i consumeix, més que mai, per cert, nomès que ho fa d'una altra manera. No fotem! donar la culpa als blocs és una excusa de mal pagador. Les raons perquè ha hagut de tancar la Catalònia són altres i més profundes. O així m'ho sembla a mí.

UN FILL DE PUJOL REGULARITZA 2 M. D'EUROS 14.1.13

"Dos milions d'euros! regularitzats a l'empara de les últimes mesures d'amnistia fiscal; genialitat del PP perquè els corruptes paguin una mica del robat i continuïn immersos en els diners negres i l'economia submergida. Una nimietat per qualsevol de l'íntim entorn de Jordi Pujol, com van demostrar les fiances de Prenafeta i Macià Alavedra, on en un plisplás varen aparèixer dos milions "d'amics", o la fortuna en quadres embargada a la finca de Millet.

Josep Pujol ni tan sols haurà de justificar la seva procedència, igual que Artur Mas no ha justificat per "prescripció" els 2.3 milions que el seu pare mai va guanyar. Pagant un 10%, si els seus signes externs no són massa estridents, podrà justificar les declaracions de renda dels pròxims anys. Ignoro si podria justificar un procés per "enriquiment il·lícit", i si fa declaració de renda o el seu domicili fiscal es troba en algun paradís."

... Això ho explica Rafael del Barco al seu bloc, sembla que la noticia és certa i contrastada, i no l'he trobat a cap digital del País, de la mateixa manera que hi ha hagut molta més gent arreu del Principat i d'Espanya que ha regularitzat diners que tenia i té encara (aqui està la conya de la regularització del Pp) en un paradís fiscal. Tirant avall als digitals, lluny de la cridòria de la portada si parlen alguns com ARA o el Periódico, de que el Fiscal General de l'Estat, Torres Dulce diu hi ha motius per investigar els fills de Jordi Pujol.

D'acord, pressumptament ho ha fet Josep Pujol, però tambè molts altres, altres dels que no en parla ningú, lo que fa la fixació amb l'entorn del President Pujol de Rafael del Barco, sigui obsessivament sospitosa, màxime tenint en compte que la informació surgeix - d'on sinó - del diari EL MUNDO, i tambè s'han afanyat a publicar-ho els de Libertad Digital. Darrere les denuncies que pretèn investigar el Fiscal General de l'Estat, entre altres hi ha com no: Manos Limpias i Rosa Diez. Continuen repetint-se els actors i figurants de la farsa de sempre, encara que quelcom hi deu haver en tot aquest assumpte, i fa olor de podrit a Suïssa.

Si no hi ha desmentit per part de Josep Pujol, caldrà pensar que la informació és certa, i que estem donant motius dia si dia també a Madrid perquè ens ataquin amb la corrupció cada vegada que parlem de sobiranisme o consultes. 

ON VAS ENVÀS? 10.1.13

L'anunci és queco a matar, la primera vegada que el varem veure a casa amb Nuri flipàvem mandonguilles, em remetía a mi a les Germanes Andrews o a 'las Virtudes', però ha aconseguit l'efecte que buscàven els que el varen crear, cridar l'atenció. La web de la Generalitat en 20 dies ha tingut més de 3 milions de visites.

El problema és que a l'hora de baixar les deixalles has de visionar l'anunci si tens algun dubte, per no errar en la distribució de restes a de les bosses, i l'altre problema és que pot generar rebuig i que un acabi posant-ho tot a la mateixa bossa i a prendre pel rulé.