· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

AFORISMES - E.M.CIORAN


El pensament de Cioran, em va causar un profund impacte en llegir-lo, ara deu fer deu o onze anys, gràcies al bon amic Pep Ribal Serra, que va tradüir al català i editar de la seva propia butxaca, el BREVIARI DE PUTREFACCIÒ i de LA INCONVENIÈNCIA D'HAVER NASCUT. Cioran, és EL FILOSOF amb majúscules, amb nul sentit de l'humor però amb una fina i sagnant ironía i cap concesió a la banalització o comercialitat de les seves idées. Considerat per molts l'apologista del suïcidi, morí - per fer-los quedar en entredit, o per contradir-se ell mateix - als 84 anys i al llit, a una de les ciutats on hauríen de morir els poetes. París. Ací teniu un recull dels seus aforismes, llegiu-los si us plau. 


"Cuando se ha salido del círculo de errores y de ilusiones en el interior del cual se desarrollan los actos, tomar posición es casi imposible. Se necesita un mínimo de estupidez para todo, para afirmar e incluso para negar.
Todo lo que me opone al mundo me es consustancial. La experiencia me ha enseñado pocas cosas. Mis decepciones me han precedido siempre.

Para poder vislumbrar lo esencial no debe ejercerse ningún oficio. Hay que permanecer tumbado todo el día, y gemir...
Existe un placer innegable en saber que lo que se hace no posee ninguna base real, que da lo mismo realizar un acto que no realizarlo. Sin embargo, en nuestros gestos cotidianos contemporizamos con la Vacuidad, es decir, alternativamente y a veces al mismo tiempo, consideramos este mundo como real e irreal. Mezclamos verdades puras con verdades sórdidas, y esa amalgama, vergüenza del pensador, es la revancha del ser normal.

No son los males violentos los que nos marcan, sino los males sordos, los insistentes, los tolerables, aquellos qué forman parte de nuestra rutina y nos minan meticulosamente como el Tiempo.

Imposible asistir más de un cuarto de hora sin impaciencia a la desesperación de alguien.

La amistad sólo resulta interesante y profunda en la juventud. Es evidente que con la edad lo que más se teme es que nuestros amigos nos sobrevivan.

Podemos imaginarlo todo, predecirlo todo, salvo hasta dónde podemos hundirnos.

Lo que aún me apega a las cosas es una sed heredada de antepasados que llevaron la curiosidad de existir hasta la ignominia.

Cuánto debían detestarse los trogloditas en la oscuridad y la pestilencia de las cavernas. Es normal que los pintores que malvivían en ellas no hayan querido inmortalizar el rostro de sus semejantes y hayan preferido el de los animales.

«Habiendo renunciado a la santidad...» -¡Pensar que he sido capaz de escribir semejante enormidad! Debo sin embargo tener alguna excusa y espero hallarla aún.

Fuera de la música, todo, incluso la soledad y el éxtasis, es mentira. Ella es justamente ambos, pero mejorados.

Podemos estar orgullosos de lo que hemos hecho, pero deberíamos estarlo mucho más de lo que no hemos hecho. Ese orgullo está por inventar.

Tras una tarde con él quedaba extenuado, pues la necesidad de controlarme, de evitar la menor alusión susceptible de herirle (y todo le hería), me dejaba al final sin fuerzas, insatisfecho tanto de él como de mí mismo.

Siempre acababa reprochándome haberle dado la razón en todo por escrúpulos llevados hasta la bajeza, me despreciaba por no haber reaccionado, por no haber explotado, en lugar de haberme impuesto tan extenuante ejercicio de delicadeza


Nunca se dice de un perro o de una rata que es mortal. ¿Con qué derecho se ha arrogado el hombre ese privilegio? Después de todo, la muerte no es un descubrimiento suyo. ¡Qué fatuidad creerse su beneficiario exclusivo!


A medida que perdemos la memoria los elogios que se nos han prodigado se borran, contrariamente a los reproches. y ello es justo: los primeros raramente se merecen, mientras que los segundos nos revelan aspectos de nosotros mismos que ignorábamos.


si en voleu més......aquí.



EDUARDO GALEANO


"La utopía, está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar"

2. "La caridad es humillante porque se ejerce verticalmente y desde arriba; la solidaridad es horizontal e implica respeto mutuo"

3. “Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos”

4. “Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, ni socializan los medios de producción y de cambio… Pero quizá desencadenen la alegría de hacer y la traduzcan en actos”

5. "No consigo dormir. Tengo una mujer atravesada entre los párpados. Si pudiera, le diría que se vaya; pero tengo una mujer atravesada en la garganta"

6. "Al Norte y al Sur, al Este y al Oeste, el hombre serrucha, con delirante entusiasmo, la rama donde está sentado"

7. “De cada día nace una historia porque estamos hechos de átomos, estamos hechos de historias

8. "El mundo es una gran paradoja que gira en el universo. A este paso, de aquí a poco los propietarios del planeta prohibirán el hambre y la sed, para que no falten el pan ni el agua"

9. "Arránqueme, señora, las ropas y las dudas. Desnúdeme, desdúdeme"
"Arránqueme, señora, las ropas y las dudas. Desnúdeme, desdúdeme"

10. "Hay un único lugar donde ayer y hoy se encuentran y se reconocen y se abrazan. Ese lugar es mañana"

11. Eduardo Galeano y la misiones jesuíticas
"En las misiones se hablaba en guaraní y se leía en guaraní. A partir de la expulsión de los jesuitas, se impone a los indios la lengua castellana obligatoria y única. Nadie se resigna a quedar mudo y sin memoria. Nadie hace caso."

12. ""La justicia es como las serpientes, sólo muerde a los descalzos". 

JOAN FUSTER -AFORISMES


I parlant d'aforismes, supose que ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Joan Fuster és la mesura de totes les coses”.

Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

– MODÈSTIA D’AUTOR. -Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.

– Què passa?
– El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.

– Ego dixi: dii estis (Ps., LXXXI, 6). I no ens ho volem creure.

– Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.

– Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?

– Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.

– Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l’un i de l’altre- només tenim una defensa: la ironia.

– Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?

– Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

– Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.

– Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

– El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.

– LITERATURA DIRIGIDA. – Puix que “no es pot impedir que un ocell cante”, resulta aconsellable ensenyar-li solfa.

– Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.

– Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.

– El vinagre encara és vi.

– Tot demana entrenament. Fins el dolor.

– El poble diu: “Fer com fan no és pecat”. O siga: “Com més serem, més riurem”.

– Les persones felices no tenen memòria.

– L’amor ens pemet de ser imbècils impunement.

– El perill atrau perquè altera la rutina.

– La ironia necessita còmplices.

– M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.

– M’imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n’hi ha per tant.

– Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.

– Un bon llibre sempre és una provocació.

– Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d’escriure?

– No faces de la teua ignorància un argument.

– Estima, però no tant.

– Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.

– RACISME. – Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.

– Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de “gasos nobles”, i d’un gos “sense amo” en diem un gos “abandonat”, i no un gos “lliure”.

– No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.

– Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi. 


REFLEXIONS FUSTERIANES
.

Des dels 10 anys em vaig acostumar a llegir cada dia, dia per dia, la lliçó abreujada de moral o de dogma que, en cada full duien els blocs-calendari 'del Mensajero del corazón de Jesús'. La meua infància en quedà enlluernada, Les trivialitats i les exhortacions fervoroses d'el Mensajero, condensades i incisives, constituien una verdadera seducció. Com més hi pense, més clar veig que la meua reincident complaença en l'aforisme té aquesta causa remota i estúpida. Jo hi envejava o admirava en l'anònim redactor la garantia de ser llegit cada dia per algú, en moltes cases com la meua.
La meua primera il·lusió literaria fou aquesta: escriure 'frases' per a calendaris... De fet, els meus aforismes són això,  'pensaments' destinats a fulls volanders, domèstics, insignificants, de consum indefectible. Millor dit: no volen ser sinó això. La 'rutina' dels aforismes se m'ha fet entranyable, si més no a temporades. I no arribe a superar-la. 

JOAN FUSTER - reflexions Fusterianes - Aforismes.

AFORISMES - OSCAR WILDE


Oscar Wilde va escriure molts aforismes, sobre l'art, sobre els artistes i tambè sobre la vida. Aquests aforismes que he triat són els que més m'han cridat l'atenció, per la seva claredat i concreció.

AFORISMES D'OSCAR WILDE

No hi ha llibres morals ni immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Simplement.

Res tan perillós com ser massa modern. Hom corre el risc de quedar sobtadament antiquat.

Déu inventà l'home, i l'home inventà l'obra d'art.

La força bruta es pot tolerar, però la raó bruta de cap manera.

L'únic apòstol que no mereixia una proba fou Sant Tomàs, i Sant Tomàs fou l'únic que la tingué.

La finalitat de l'art no és la veritat pura, sinó la bellesa complexa.

Els llibres que el món anomena immorals són els llibres que mostren al món les seves pròpies vergonyes.

Es pot resistir a tot, menys a la temptació.

L'única manera de lliurar-se d'una temptació és cedint a ella. Resistiu, i la vostra ànima emmalaltirà de desig per allò que li ha estat vedat.

Una idea que no sigui perillosa és completament indigna d'anomenar-se idea.

La experiència no té cap valor ètic. És simplement el nom que donem als nostres errors.

L'únic avantatge de jugar amb foc és que acabes aprenent a no cremar-te.

La desobediència, als ulls de tot aquell que hagi llegit la història, és la virtut original de l'home. Per mitjà de la desobediència s'ha obert camí el progrés; de la desobediència i la rebel·lia.

L'única diferència entre el sant i el pecador, és que tot sant té un passat, i tot pecador un futur.

Que un home mori per una causa, no significa que aquesta causa sigui verdadera.

El cinisme és simplement l'art de veure les coses com són enlloc de veure-les com hauríen de ser.

Un home que predica la moral és per norma general un hipòcrita, i una dona que predica la moral, és invariablement, lletja.

Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir.

Recomanar l'estalvi al pobre, és a la vegada grotesc i insultant. És com aconsellar a un home que es mor de gana que mengi menys.

Oscar Wilde

COSES DE LA VIDA


El patiment físic es cura amb Nolotil, però l’intel·lectual no te cura.
*
Si abans de néixer, als nadons els hi fessin un tràiler del que seria la seva vida, dubto molt que algun volgués sortir de l’úter matern de manera voluntària
*
El problema de la mort, no és on un va, sinó l’enrenou que deixa rere seu. Si almenys avisés, sempre podríem organitzar un comiat escaient.
*
Som tan insignificants, que ni tan sols en som conscients d'aquest fet.
*
Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.
*
He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrises del cotxe. Aixó si, sempre amb el rerefons de la radio.
*
Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.
*
Fins i tot en aquest món imaginari, virtual, s’ha de ser honest.
*
Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.
*
Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.
*
En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.
*
M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.
*
Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.
*
Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.
*
El que més em molesta de mi mateix, és el fet que, malgrat anys acumulant errors, continuo insistint-hi amb una perseverança lloable.
*
El meu pare, de vegades em pregunta que hi havia abans del Big-Bang; es veu que aquest assumpte el té molt encaboriat. A mi en canvi, no em preocupa gens; suposo que hi havia el mateix que abans i després de la mort, el no res.
*
M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*
No hi ha rés més agradable que el riure d’un nen petit, segurament ens recorda a nosaltres mateixos quan encara érem feliços.
*
Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.
*
No crec en res, llevat la certesa de la mort.
*
Venim del no res i acabem en el no res, enmig d’aquest desori, ens avorrim, entestats en sobreviure.
*
Sobreviure, és el contrari de viure.
*
A la joventut se l’acusa de manca d’experiència. Es veu que volen que ja hagin comès els errors reiterats dels seus predecessors, abans de començar.
*
De fet, ser jove deu molestar molt, car els que no ho són, sempre els donen la culpa de tot.
*
La maduresa és un estat en el que, convençuts de saber-ho tot, ens adonem que no hem après gairebé res.
*
Els humans portem una munió d’anys buscant-li algun sentit a la vida, quan cada vegada em dona més la sensació que no en té cap, que simplement, no som res més que un accident de la naturalesa.
*
És molt possible que els homes més savis del món, siguin autèntics desconeguts per a tothom, temorosos de l’aprofitament dels seus coneixements per part del poder i dels necis.
*
Debades, els ecologistes i els il·lustrats ens avisen que la Terra està en perill. Tot i que, de fet, qui està amenaçada és l’espècie humana, puix la Terra ens sobreviurà molts milions d’anys, malgrat les atzagaiades que li puguem perpetrar.
*
Per més que corris, acabaràs arribant enlloc.
*
L’altre dia vaig renyar la meva filla Anna en referir-se a un senyor com a homosexual. “No recordo – li vaig dir – que em senyalis un a un els heterosexuals que veus pel carrer”
*
La Justícia, no és que sigui lenta,és que va marxa enrere.
*
Darrere d’una dona maltractada, hi ha un homenot frustrat per la seva pròpia incapacitat d’acceptar-la tal com és, igual o segurament superior a ell. Un home, no hauria de pegar mai una dona, potser seria millor que es limités a estimar-la i, a discrepar-hi si s’escau, però des d’una certa distància.
*
Sovint, els homes donem l’excusa que les dones son molt complexes; Tant de bo tinguéssim nosaltres la seva senzilla complexitat.
*
Quin pànic li tenen tots els Governs del color que siguin, a Internet. I és que cap d’ells, obsessionats en controlar-ho tot vol assumir que els ciutadans visquin en autèntica llibertat. Val a dir, que són molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global, no poden controlar-lo - de moment – però ja trobaran tard o d’hora la manera de fer-ho.
*
Veient com les tragèdies gregues continuen vigents després de més de vint segles, és evident que el nostre grau de consciencia i comportament com a humans, no ha avançat gens.
*
L’home no és tan sols un llop per a l’home, ho és també per a la resta d’espècies, entre elles la dona.
*
Els homes, hauríem de començar a canviar el concepte d’ajudar en les tasques de la casa, pel de compartir. I a més a més, fer-ho AH! I sense rondinar.
*
Viure cada dia com si fos l’últim, malgrat saber que segurament hi haurà un demà igual de monòton i feixuc.
*
Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.
*
Els homes tenim una facilitat innata per defugir compromisos, i no acceptar els fets consumats.
*
Si agaféssim el millor d’un home i una dona, el resultat en seria una noia.

DE: EL MARMESSOR DE LA IGNORÀNCIA
*

NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO