Illa de "el Hierro". Piscines naturals de La Caleta, el nord-est. Desenes de famílies passen un dia d’estiu. Locals i turistes. El mar colpeja amb suavitat la costa. Vuit menors subsaharians accedeixen al complex. Tenen cap a 15 anys. No parlen castellà. Mirades. Cap problema. Algun sap nedar i es llança a l’aigua. D’altres s’estimen més no intentar-ho. Van arribar a terres canàries procedents de l’Àfrica. Amb cayuco, es van jugar la vida. Tenen sort. Els seus pares volien que trepitgessin Europa a la recerca d’un futur. No saben quin, però als seus llocs d’origen directament no en tenen ni en tindran. Viuen en un centre de menors gestionat per una oena­gé. La premsa local recull que la majoria vol treballar. Veuen sortida de cambrers, lampistes, electricistes o paletes. Alguns ­diuen d’estudiar. Tota una vida al davant. Si s’encerta amb la integració, poden arribar a desenvolupar una tasca essencial. Fernando H. Valls a la vanguardia.

Les xarxes socials s’han omplert aquest estiu de tota mena de comentaris sobre la immigració irregular. N’hi ha hagut de fins, d’altres de més saberuts, però el to general ha estat d’oportunisme. Pel broc gros. Cap dia sense un post viral sobre l’assumpte com una pluja fina, de la que va calant. El país va donar un espectacle poc edificant després de l’assassinat del petit Mateo. Es va aprofitar un cruel infanticidi per discutir sobre raça i delinqüència, com si importés més el qui que a qui. El problema de la immigració irregular exigeix solucions urgents, i només poden venir amb grans acords estables en el temps que serveixin per frenar discursos de metxa fàcil i posicionaments utòpics. No, l’Armada no pot repel·lir embarcacions amb migrants. Si en troba una, els haurà d’ajudar.

Hi ha immigrants delinqüents? És clar. Alguns policies demanen més mitjans per combatre. Per frenar la immigració il·legal, la col·laboració amb els països d’origen és vital, d’aquí la gira africana de Sánchez.  L'“estem col·lapsats” del president de les Canà­ries, Fernando Clavijo, necessita resposta urgent. I per descomptat la relació amb el Marroc ha de ser fluida en aquest terreny.

Espanya necessitarà l’arribada de mi­lions d’immigrants els pròxims 25 anys per sufragar la despesa social. Les persones que cotitzaran el 2050 ja han nascut o estan a punt de néixer. A causa de les baixes taxes de natalitat, no queda altra opció que tirar de forans. És hora de pensar en solucions i en un acord de país que abordi aquest repte. Acollir i integrar, va dir Salvador Illa. Ordenar és un altre verb necessari. I, per descomptat, intentar posar fi a tot l’irregular. La immigració regulada és necessària, i cal actuar ara mateix.

Mentrestant, no es podia saber, en un context d'intenses crítiques per part de la dreta espanyola cap a les polítiques migratòries del Govern, especialment un tal Forrest Feijóo, una anàlisi del Financial Times firmada per Barney Jopson proporciona una perspectiva sobre el recent viatge del president Pedro Sánchez a Àfrica, en què busca abordar la crisi migratòria que afecta Espanya i la Unió Europea en comptes de caure en tòpics xenòfobs. D'aquesta manera, la publicació britànica ofereix una anàlisi exhaustiva que contrasta amb les crítiques de la dreta espanyola i explica de manera seriosa i contrastada les raons darrere la gira africana i les mesures que es pretenen implementar. 

Però això al bo de Feijóo li és igual, ell a criticar, criticar i criticar sistemàticament a Sánchez, i és que l'home de les vaques, no dona per a més.