· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

COM SI ES TRACTÉS D'UN VIDEOJOC


Quaranta nou persones assassinades a trets per pertànyer a una mateixa comunitat, i més de cinquanta ferits. Uns atacs retransmessos en directe en xarxes socials amb les càmeres que portaven els terroristes. Persones corrent terroritzades, ferits, familiars que desconeixen on han quedat els seus, terroristes fugint. ¿Us és familiar la descripció?. Si pero a la inversa, atès no estem davant d'un atac terrorista d'Isis. Els atacs han ocorregut en dues mesquites durant l'oració de divendres, i les víctimes són musulmanes, els atacants, homes blancs, i ha passat a les nostres antípodes: la petita i desconeguda Nova Zelanda. País tranquil i sense grans enrenous polítics, a remolc en molts temes d'Austràlia, on se suposa que és l'ùltim lloc del planeta on es podia produïr una desgracia així.
Si bé els casos personals de radicalització extragrupo segueixen sent impossibles d'evitar, aquest atac posa de manifest una vegada més que centrar el focus d'estudi en una sola tipologia de terrorisme, l'anomenada gihadista, és equivocat, simplista i estigmatitza. Les radicalitzacions no responen realment a una ideologia concreta. La ideologia és l'excusa, la narrativa, el missatge instrumentalitzat per agrupar i cohesionar individus al voltant d'una causa que, sovint, només representa els interessos personals dels líders, no dels que serveixen de peons. Segons l'atacant, es va radicalitzar en veure la quantitat d'immigració que hi havia a França.
De fet, llevat que és a la inversa, no hi ha res de nou en aquest atac a Nova Zelanda pel que fa al desenvolupament, les armes o la manera d'actuar, llevat que els terroristes de Christchurch han afegit mitjans al retransmetre en directe els tirotejos de la massacre. I és que tots som potencials víctimes d'aquests atacds en qualsevol lloc, les radicalitzacions no entenen de credos, orígens o religions. Els motius són variats i sovint alimentats per interessos majors, que no poden controlar ni els Governs ni la ciutadanía.  
Com sol succeïr en aquests casos, les autoritats de Nova Zelanda s'han afanyat a prohibir les armes semi automàtiques, ho han fet a sangs calentes (la pitjor manera de legislar) i la primera ministra, Jacinta Ardern, ha qualificat l'atac d'atemptat terrorista amb una "violència sense precedents". Tot de manual, fins i tot Salvini ha condemnat a la seva manera els atacts dels terroristes.
La pregunta que suposo es fa tothom és, ¿que pot portar a un noi de 28 anys, aparentment normal a cometre una barbarie com aquesta?. No ho sabem, malgrat ho podem intuir, de fet no és nou, només que ara tenim la difusió en difrecte de la barbarie, com si es tractés d'un videjojoc més, però aqui la sang i els morts són reals, aquesta és la diferencia, una diferencia que potser els què tenim una certa edat ho tenim molt clar, però els més joves no se si ho tenen tant, i els atacants de Christchurch eren joves, fastigosament joves.

NO TOT S'HI VAL


Si hi ha un polític miserable i mesquí, entres els més miserables i mesquins, aquest és sens dubte Rafael Hernando l'ecsportaveu del Pp.  I segurament en el tracte directe es un bon tipus, afable, educat i fins i tot agradable i ocurrent, però quan es posa a opinar des de la seva posició política és pura i obscena barroeria. A més, barrejant situacions i conceptes maldestrament, com ha fet en un dels seus tuis en relació a l'assassinat dels dos nens a Godella. Més menyspreable ja no es pot ser.
EL TUIT:
@Rafa_Hernando
Si el asesinato de los niños de Godella hubiera pasado con un Gobierno del PP, ya estarían los de la izquierda pancartera organizando sus escraches, con la Oltra al frente y el Ximo detrás. Y en la Sexta a saco paco.
A Mamen Mendizábal, presentadora de Más Vale Tarde i Scoop, no li han fet falta moltes paraules per carregar contra Rafael Hernando per la seva polèmic tuit d'aquest divendres. L'exportaveu del PP al Congrés dels Diputats ha publicat una comparació sobre els nens assassinats a Godella (València) que la periodista de La Sexta ha qualificat directament de "abominable".
En el seu missatge, molt criticat durant les últimes hores, Hernando esmentava a La Sexta pel comportament que hauria tingut la cadena si l'assassinat dels nens s'hagués produït amb un govern del PP (¿?).
La crítica de la periodista no és l'única que ha rebut Hernando aquest divendres. Antonio García Ferreras ha carregat en directe a Roent contra el missatge amb paraules molt dures.
"Algun dirigent del PP està fent campanya amb el de l'assassinat. Rafa Hernando, que de vegades es perd i fas coses indecents", ha dit, abans de sentenciar: "Absolutament menyspreable, pudent". I és que no tot s'hi val ni en la política ni fora d'ella, i potser seria arribada l'hora de començar a penalitzar aquestes i altres pixades fora de test a tuitter, massa freqüents en els nostres polítics.

CASADO I EL CONTE DE LA CRIADA


Llegeixin ses senyories aquest article amb atenció a veure si ens poden aclarir el trassumpte de l'assumpte, perquè la meva senyora i un servidor no acabem d'entendre exactament que pretén el senyor Casado amb aquesta decisió sobre els fills de les dones immigrants, que els han de lliurar si volen tenir papers o jo que sé. El cert, és que aquest xicot em sobrepassa, per la dreta, clar.

"En una nova entrega de la distopia que el PP ens promet si arriba de nou al poder, aquest dimecres es va conèixer un aspecte de la seva futura llei de suport a la maternitat pensat per a dones immigrants en situació irregular i que sembla tret del guió d'El conte de la criada: aquelles immigrants que manifesten la seua voluntat de lliurar als seus nadons en adopció no podran ser expulsades del país durant l'embaràs. Això sí, un cop finalitzada la gestació i el procés es completi podran ser deportades per qualsevol altre motiu previst en la llei d'Estrangeria.
Segons els de Pablo Casado, és una mesura humanitària que evitaria que l'Administració faci servir les dades que aquestes dones haurien de facilitar si decidissin desprendre's dels nounats per procedir a la seva expulsió. En realitat, el que s'aconseguiria és que les immigrants sense papers lliurin als seus fills sense desitjar-ho per la por de ser deportades. S'implantaria d'aquesta manera un sistema de confiscació legal de nadons, ara que robar-los està més perseguit i les sor Maries de torn ho tenen més difícil, per contribuir tasseta a tasseta a superar el nostre hivern demogràfic.
La situació que descriu el PP és simplement fictícia: no hi ha constància de cap denúncia de dones immigrants que hagin estat expulsades per haver pretès donar en adopció als seus fills. El 'blindatge' és, per tant, obscè i innecessari. En canvi, el que les immigrants embarassades haurien de saber és que el reglament de la llei d'Estrangeria contempla deixar en suspens la devolució als seus països d'origen, si bé és cert que només en aquells casos en què el trasllat suposi un risc per a la gestació o per a la salut de la mare. I que aquesta mateixa norma preveu la concessió de residència per arrelament familiar, a la qual tant la mare com el pare d'un menor amb nacionalitat espanyola tenen dret si estan al seu càrrec o conviuen amb ell.
Dit d'una altra manera, en l'actualitat és possible la deportació d'immigrants sense papers que estiguin embarassades, el que tampoc és freqüent, però està previst que aconsegueixin la residència legal després de donar a llum ja que el seu fill adquiriria per naixement la nacionalitat espanyola. Amb la proposta del PP, un cop lliurat al seu fill en adopció, les estrangeres en situació irregular podrien ser expulsades sense més. És a dir, ens desfem dels pares i ens vam quedar amb els nens, aquests cotitzants del futur que tanta falta li fan a la Seguretat Social i al sistema de pensions.
La immoralitat de la mesura s'explica per si mateixa. Forma part d'aquest rampell xenòfob i reaccionari que Casado ha estès en el seu partit, més per obsessió personal que com a defensa davant l'auge de l'extrema dreta de Vox, sent ambdues circumstàncies igual d'detestables. Com el país necessita més nens acceptem els de les immigrants, simples objectes dels quals només ens interessen els seus ovaris, i un cop en el nostre poder els donem passaport, no fos cas que tinguem després de pagar pensió als pares. I com que els espanyols no poden o no volen tenir-los, restringim la llei de l'avortament i/o ensenyem ecografies diàries a les embarassades perquè sàpiguen el que porten dins.
El cas d'aquest partit és de jutjat de guàrdia. Quin tipus de llei de suport a la maternitat agita com en una coctelera immigració i avortament? Quin tipus de país vol construir aquesta gent? Quina màquina del temps ha aconseguit traslladar al seu líder al segle XXI des d'algun punt fosc i indeterminat de l'Edat Mitjana? "- Joan Carles Escudier - publico.es

AIXÍ VA PARLAR TRAPERO


Feia més d'un any que ni el veien ni l'escoltaven en directe. Un temps en el qual el major Trapero ha seguit acudint diàriament a treballar al seu despatx a les Corts, però on es manté completament al marge de l'organització per evitar malentesos. - Mayka Navarro - lavanguardia.com
El major va arribar dimecres en l'últim AVE acompanyat d'un comissari, que va seguir la declaració des de fora del Suprem, i de les lletrades Olga Tubau i Mari Pau Martí.
A la porta de la comissaria de Sant Andreu, un dels policies de custòdia d'accés es va emportar un auricular connectat a la ràdio, seguint en directe la declaració. Ho van fer molts ahir. Entre les vuit del matí i la una de la tarda, el grup de robatoris amb força de l'àrea d'investigació criminal de la regió metropolitana sud va detenir ahir a sis albanokosovars acusats de l'entrada en una vintena de domicilis. Van realitzar quatre entrades en domicilis. Des de les onze del matí, en tots els vehicles de l'operatiu, incloses furgonetes de la Brimo, les ràdios connectaven amb el Suprem. Les paraules del major es van arribar a colar durant una detenció.
Al despatx del grup de multireincidents de la DIC, la gran pantalla plana de televisió -que fa uns mesos van decomissar en una actuació i un jutge va autoritzar utilitzar-estar connectada amb una de les cadenes que emet en directe les sessions del judici. No va ser l'única. Tots els televisors d'Egara van tenir ahir sintonitzat el mateix contingut, inclòs el zulo de la comissaria d'informació, en el qual l'habitual silenci es va trencar en alguns moments per aplaudir al declarant. En el Suprem, l'intendent cap de la DIC i dos mossos acreditats a l'Audiència Nacional van seguir la declaració des de dins.
L'interrogatori també va estar sintonitzat al televisor de l'àrea de comunicació dels Mossos, amb seu a Les Corts. Després d'una reflexió de la nit anterior, es va decidir no utilitzar els comptes oficials del cos per referir-se a la declaració, però sí rebaixar a la mínima expressió la seva presència durant el dia. Perquè entenien que per a l'organització policial no era una jornada qualsevol. Havia arribat el moment de defensar-se. Tenien ganes de escoltar-lo, i la majoria va tornar a sentir que algú parlava amb claredat en el seu nom.

I Trapero va parlar en una la declaració més llarga fins ara del judici, i va parlar amb la veritat i res més que la veritat, desmuntant la teoria de Conspiració i Rebel·lió, ¿com va poder haver rebel·lió si només es va tirar una ampolla no se sap si de plàstic o de vidre?. Passa que aquí uns polítics passerells van jugar a la revolució i proclamació/no proclamació de la República de la senyoreta Pepis i a Madrid el Govern Espanyol va creure que anaven de debò, però van ser els únics, el Major Trapero sàvia que no era així i la majoria de la gent de Catalunya creia el mateix, i m'atreviria afirmar que Soraya Saenz de Santamaria i algún altre membre del Govern de M.Rajoy també.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO