El Regne Unit ha quedat aïllat políticament de la Unió Europea (UE) després de l'envit fallit llançat pel primer ministre, David Cameron, amb el seu veto a la reforma del Tractat de la UE per obtenir privilegis per a la city financera. Cameron no ha aconseguit impedir el pacte fiscal de la zona euro, ni l'adopció d'un tractat d'austeritat complementari que tots els altres països de la UE han acceptat subscriure.
El Regne Unit està més a la vora dels seus cosins nord-americans que d'Europa i la City també, i mani qui mani al 10 de Downing Street l'europeisme no és a la seva agenda, a banda que en general els britànics són euro esceptics de mena, i potser no van tan desencaminats. La cimera d'avui no ha servit per a res per uns analistes i d'alguna cosa per altres, tot i que un dels qui creu no ha servit per a res és Santiago Niño Becerra que és dels pocs en qui confio, de moment. Merkel y Sarkozy semblen molt poc pirata per tan gran vaixell com es aquesta europa que continúa a la deriva sense que ningú sigui capaç d'agafar el timó i conduïr-lo a bon port. De moment sembla que l'iva s'enfilarà al 23%, i per prendre aquesta mesura no cal ser economista ni entés en la materia, però demostra que van donant pals de cec, car aquesta mesura és un error i a més a més un elevat cost afegit pels de sempre, els ciutadans. I així no s'anima a la gent a consumir, ans al contrari, ens acosta a la recesió. 
Quan als britànics i la seva decisió d'avui, s'explica l'anècdota del primer ministre britànic i el seu "chambelán" a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira. És una manera de veure el món molt britànica quan encara no ha entès que ho ha perdut tot i nomès són la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal·lats en la seva decadència es resisteixen a acceptar la realitat.