EL MILLOR ALCALDE, EL TONI

 Avui divendres 13 de febrer fa disset anys que un càncer de pulmó letal es va endur l’exalcalde de Sabadell Antoni Farrés (1945-2009), diagnosticat només set mesos abans. Fumava molt –moltíssim– i ni una angina de pit durant l’alcaldia va aconseguir desenganxar-lo de la cigarreta que tenia sempre entre els dits. Hem entrevistat i demanat articles a amics, companys de partit, rivals polítics, periodistes i historiadors per parlar de l’alcalde Farrés; però també del Toni. Aquest és un resum de les vint pàgines que el Diari de Sabadell va publicar el passat cap de setmana per recordar a qui fou un apassionat alcalde de la ciutat durant 20 anys, i també fill, amic i company.

Antoni Farrés i Sabaté, advocat laboralista, fou el primer alcalde de la ciutat de Sabadell després de la Dictadura franquista. Se'l considera un referent del municipalisme català i un dels grans alcaldes del PSUC i d'ICV. En l'àmbit polític era catalanista, d'esquerres, comunista, humanista i defensor dels drets dels treballadors. 

Farrés tingué un paper molt rellevant en la lluita contra la dictadura a la ciutat de Sabadell; així, fou un dels líders de la vaga general del tèxtil a Sabadell l'any 1974, amb el dictador encara viu. Hi hagué forta repressió i nombroses detencions, de les que l'advocat Farrés se n'ocupà. Ja era membre del PSUC i de Comissions Obreres, organitzacions que treballaven obertament malgrat ser encara il·legals. 

Exercí el càrrec d'alcalde durant 20 anys, del 1979 al 1999, primer com a militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i més tard, d'Iniciativa per Catalunya, el partit que n'heretà la sobirania, la militància i la història. Destacà per tenir un carisma extraordinari i se l'admirà per un profund sentiment de catalanisme, humanisme i defensa dels valors democràtics, socials, de justícia i igualtat. Ocupà l'alcaldia de la ciutat de Sabadell des del 19 d'abril de 1979 fins al 3 de juliol de 1999.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, del 1971 al 1979 Farrés va treballar d'advocat laborista a la seva ciutat, feina que el va catapultar, el 19 d'abril de 1979, a l'alcaldia de Sabadell com a cap de llista del PSUC. Durant el període en què va exercir d'alcalde, va ser diputat provincial, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (que posà en marxa), diputat al Parlament de Catalunya durant la IV legislatura i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya. Del 1994 al 1999 fou membre del Consell Social de la UAB. També va ser el responsable d'àmbit municipal del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004.

El moment més polèmic del seu mandat va ser quan va ordenar una càrrega policial contra un grup de joves que es manifestava en contra de la commemoració del 20-N a l'església de Sant Feliu. Però se'l recorda per haver aconseguit asfaltar tots els carrers de la ciutat i donar serveis de tot tipus a tots els barris: mercats, biblioteques, escoles, ambulatoris, transport, equipaments esportius, juvenils, per gent gran, culturals, etc, i per haver fet el gran parc de Catalunya i l'Eix Macià.

Fou un gran impulsor de LocalRet, consorci integrat per més de 700 ajuntaments de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l'AMC, per fomentar en el món local el desenvolupament de la xarxa de cable de banda ampla i la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els municipis.

Els darrers anys de la seva vida, Antoni Farrés exercí de consultor en temes d'administració local i noves tecnologies.

Va morir el 13 de febrer de 2009 a l'edat de 63 anys a causa d'un càncer de pulmó.  l'Ajuntament de Sabadell decretà tres dies de dol i obrí la capella ardent al Saló de Plens, que fou visitada per desenes de milers de veïns i veïnes de Sabadell en llargues cues.

Algunes dades a destacar: Entre 1971 i 1979, Antoni Farrés Sabater exercí d'advocat laborista, treballant amb Comissions Obreres.

Entre 1979 i 1999, fou alcalde de Sabadell, pel PSUC primer i per Iniciativa per Catalunya després. Va governar durant 20 anys -5 mandats- en 4 dels quals obtingué àmplies majories absolutes.

El 1979 fou elegit diputat provincial i formà part de la Comissió de Govern de la Diputació, sota la presidència de Josep Tarradellas i posteriorment de Martí Jusmet. El 1983 fou reelegit diputat provincial i formà part del Grup de Diputats Provincials del PSUC, a l'oposició.

Entre 1987 i 1991 fou president del primer Consell Comarcal del Vallès Occidental, ens que posà en marxa.

El 19 de juliol de 1997, fou elegit president del Consell d'Administració de LOCALRET.

Entre 1992 i 1995 exercí de diputat al Parlament de Catalunya per ICV en la IV legislatura i formà part de les comissions de Política Territorial i de l'Estatut del diputat, com també membre suplent de la Comissió d'Organització. En nom del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya, va ser ponent de diverses lleis, entre les quals la del Pla Territorial General de Catalunya.

Antoni Farrés fou militant del PSUC des dels primers anys 70 -en plena clandestinitat- fins que el Partit va cedir la seva sobirania a Iniciativa per Catalunya el 1987. Farrés continuà essent militant d'ICV. Tan en el PSUC com a ICV, Antoni Farrés fou membre del Comitè Central i de la direcció del Vallès Occidental i de Sabadell. La seva llarga trajectòria militant en el PSUC i a ICV es veu reflectida en nombrosos articles publicats a la premsa del Partit: 'Treball' i 'Nous Horitzons', així com en altres mitjans. Militant molt respectat i estimat, la seva mort prematura va causar un gran impacte entre la gran parròquia psuquera i d'Iniciativa, que es va bolcar en el seu enterrament i que ha quedat imborrablement inscrit en la memòria col·lectiva. 

Farrés té un monument de bronze en el seu honor, obra de l'escultor Agustí Puig, al bell mig del gran Parc de Catalunya, que ell va impulsar on fins aleshores no hi havía més que solars abandonats plens de brutícia i rates. Ara, el Parc de Catalunya és un gran pulmó verd per tota la ciutat de Sabadell.

El 1995, un important empresari del totxo (Benet Carbonell, aleshores amo de COPCISA) va deixar damunt la taula de l'alcalde Toni Farrés un maletí on hi havía 3 milions de pessetes. 'Mira't aquests papers', digué l'empresari. Quan Farrés va veure els feixos de bitllets de 10.000 pessetes, va cridar l'interventor i el Cap de la Guàrdia Urbana i els va demanar que acompanyessin aquell Sr. i el seu maletí fins a la comissaria de policia que ja hi anava ell a posar denúncia. L'honestedat i l'honradesa d'en Toni Farrés era de pedra picada, com la resta d'alcaldes de la seva mateixa formació política. Malauradament, el 1999, a les eleccions municipals on Farrés ja no fou el candidat d'ICV, es produí un empat a regidors -i quasi a vots- entre la llista d'Iniciativa que encapçalava Mª Dolors Calvet Puig (històrica del PSUC i d'ICV i exregidora amb en Toni Farrés) i la llista socialista d'un tal Manuel Bustos; gràcies als vots dels regidors de CiU i d'ERC que van investir Bustos (el PP va tenir la dignitat d'abstenir-se), Sabadell digué adeu a dues dècades de dignitat i prodigis i començà a embrutar-se en el fang de la corrupció de forma obscena i l'orgull de ciutat fou substituït per la vergonya de ciutat. 

'El mejor alcalde, el rey' és una obra de teatre de Félix Lope de Vega, pero a Sabadell, el millor alcalde entre tots els alcaldes de tots els temps, va ser... Toni Farrés.

Amb informació d'un Punt de llum, Diari de Sabadell, Wikipedia

Llegir més

LA BRUNETE MEDIÀTICA BLANCA CONTRA LAMINE

 Quina setmaneta porten alguns (i quan s'escriu aquest article només és dimecres). La trista història que ens ocupa va passar dilluns. El diari ABC va publicar el titular següent: “Els Mossos investiguen una presumpta agressió sexual del germà d'Ansu Fati a una dona a casa de Lamine Yamal”. L'afegit del domicili del jugador del Barça és mentida.

A La Vanguardia no som aliens al que publica la competència. Qualsevol es pot equivocar. Per això és molt important contrastar les informacions. Una de les millors periodistes d'aquesta casa, Mayka Navarro, s'hi va posar. Va fer la seva feina i va arribar a una conclusió: el que estava sortint a ABC sobre Lamine Yamal era fals. L'altra història ni tan sols tenia una denúncia. Ho deixem córrer. ABC va acabar per esborrar això de la casa del jugador.

Una altra perla del periodisme espanyol, OK diario, es va llançar de cap citant ABC. Amb el pas del temps, va haver de rectificar-ho i va afegir una nota aclaridora final: “en una versió anterior, prenent com a font el diari ABC, es va dir erròniament que els fets havien succeït a la casa de Lamine Yamal”. No van ser els únics.

Un dels dos diaris esportius de Madrid, el diari As , també va entrar al drap que els va posar per davant ABC. Primer va publicar la notícia falsa i ahir va llançar una rectificació completa després de rebre una comunicació d'un bufet d'advocats en representació de Lamine Yamal. En aquesta cadena de perles periodístiques, Cuatro va tenir un comportament vergonyós. El programa 'En boca de todos' de la cadena de Mediaset va explicar la notícia sobre la presumpta agressió sexual del germà d'Ansu Fati, sense nomenar Lamine Yamal, però mantenint imatges en tot moment a la pantalla amb celebracions del davanter del FC Barcelona ballant. Es pot caure més baix. Però no gaire més. Si busquen ara el vídeo de la vergonya, potser no el troben. Jo no ho vaig aconseguir ahir a la tarda.

Per a certs mitjans de Madrid, tot s'hi val contra la por que els provoca Lamine Yamal. Van muntar una gran campanya abans de l'últim clàssic de Lliga al Bernabéu quan el jove jugador, en un context d'una tertúlia de broma –no en una entrevista– de la Kings League, va comparar un dels equips d'aquesta competició amb el Reial Madrid. “Roben, es queixen...”, va dir amb el mateix to amb què ho fem a les tertúlies domèstiques amb familiars i amics mentre riem. Aleshores els representants d'alguns d'aquests mitjans es van esquinçar les vestidures.

Aquells que ara voldrien veure pel fang Lamine Yamal es van tornar bojos amb el gol que va marcar a França a l'Eurocopa amb la selecció espanyola. I si fa alguna cosa semblant al Mundial, serà Sant Lamine Yamal... Fins que es posi la samarreta blaugrana. La brunete mediàtica blanca no descansa.

Llegir més

LA DERROTA DEL SENTIT COMÚ

 He d’anar a rentar el cotxe. He de portar-lo al túnel de rentat automàtic, que és a només 50 metres de casa meva, molt a prop. Creus que val la pena anar-hi amb cotxe?

Resposta de ChatGPT: “Si el túnel és a 50 metres, objectivament no. Entre que l’engegues, el mous, el tornes a aparcar… gairebé trigues el mateix que caminant”.

La seva apreciació convençuda ho és tant com la d’altres IA. Claude: “Millor caminant, encara que després hagis de tornar a casa a buscar el cotxe per portar-lo al túnel de rentat”. DeepSeek: “És molt més senzill, ràpid i ecològic anar-hi a peu”.

Gairebé passa el mateix amb Grok, Copilot o Perplexity. El súmmum, però, Le Chat, que fa notar que val més que no, que “si el cotxe està brut, en moure’t 50 metres podries tacar-lo encara més amb pols o fang del carrer, especialment si plou o el terra està brut”. Però que si he de dur el cotxe per força, que ho faci “empentant-lo”. I dona consells per arribar-hi sense engegar el cotxe.

Només Gemini, la IA de Google, s’atreveix a dir que, llevat que vulgui portar el cotxe a collibè, evidentment cal que el condueixi si vull netejar-lo al túnel.

Tota aquesta prova és a partir de la proposada per @hanwenzhang1982. Amb alguna modificació, per fer-la més clara i entenedora. Com canviar “carro” per “cotxe”. O en lloc de “negoci de rentat” especificar que volem portar-lo al “túnel de rentat automàtic”. Per si de cas.

Decidits a fer que les IA consumeixin tanta aigua com un càrrec del PP en una entrevista amb Silvia Intxaurrondo, plantegem la pregunta perquè sigui encara més entenedora. Per acontentar tots aquells que creuen que a la IA se li ha de donar tot mastegat com el tap d’un boli Bic, perfecte com si fos MS-DOS, on la falta d’un sol caràcter ho arruïna tot. “Creus que val la pena anar-hi amb el cotxe que vull rentar?”. Aquí sí, rectifiquen Claude, DeepSeek, Grok i Perplexity. Però tretze són tretze per a Copilot, ChatGPT i Le Chat.

L’exemple recorda al que es va exposar fa un temps amb aquesta imatge. Mostra un citoscopi introduït per la uretra per explorar la bufeta. És una il·lustració extreta d’una enciclopèdia mèdica. Per tant, té rigor. Les IA interpreten segures que és una exploració nasal. També d’orella. Però el premi se l’emporta Perplexity: “Mostra (de manera exagerada i humorística) el que seria ficar un bastonet o instrument massa endins pel nas fins a arribar a la zona on es troba l’hipotàlem, suggerint que així es pot arribar al cervell quan algú es fica coses pel nas”. Contràriament, i altra vegada, Gemini és l’única que ho interpreta correctament.

Hi ha una diferència entre el cas del túnel de rentat i el de la citoscòpia. El primer és un error de raonament o falta de sentit comú, perquè la IA processa el concepte “50 metres” i “massa curt per anar en cotxe” segons la regla general que té apresa per ecologia o salut. L’extrema dreta resoldria que la IA és woke. La IA no entén que el túnel és un servei per al vehicle, sinó una destinació per a tu. Anar caminant al rentat automàtic és un suggeriment que ni tan sols un humà donaria.

Del segon cas se’n diu al·lucinació de la intel·ligència artificial. És el fenomen pel qual, incapaces de dir “no ho sé”, les IA aporten respostes falses, inventades o il·lògiques donades amb una alta dosi de seguretat i confiança, però sense fonament. Àlex Tort

Llegir més