Després dels terribles atemptats viscuts a Catalunya, a les xarxes socials, fins i tot al voltant de les persones a peu de carrer, s'ha generat un sentiment generalitzat d'unitat. Sota premisses com "Tots som Barcelona", imitant eslògans ja utilitzats en altres atemptats europeus -fora del Vell Continent, aquesta unitat es dilueix-, la gent ha fet pinya, s'ha manifestat, ha guardat minuts de silenci i s'ha lliurat al clic de ratolí amb més compulsió de l'habitual.
Aquesta unitat, però, no és més que un efecte òptic. No existeix tal unitat, més enllà de l'efecte embriagador i contagiós que tenen uns assassinats particulars. Ni tan sols entraré en l'absència d'un llenguatge inclusiu que, amb aquest "tots", aparta a una banda a les dones, ni tan sols aprofundiré en com Barcelona desperta aquesta unitat però no passa el mateix amb Nigèria, Somàlia, Síria o l'Afganistan. No.
Tot és producte d'una il·lusió òptica, d'una miopia, d'un a ceguesa col·lectiva, que ens impedeix veure el que realment passa ... o, simplement, que ni tan sols ho volem veure. Què passarà demà? L'hi ho diré jo: el mateix que ahir, entesos aquests lapses com el passat i futur generalitzats. Demà no és un altre nom d'avui, deia Galeano. Tant de bo fos així, però d'aquí a uns dies, quedarà un record de l'atemptat i les diferències tornaran a aparèixer; fins i tot, és possible que el mateix atemptat sigui utilitzat per amplificar aquestes diferències. La unitat no hauria de ser una cosa tan fràgil, ni tan volàtil ... si ho és, potser no és tal unitat.
Avui no toca aquesta reflexió, deuen pensar moltes persones. ¿I per què no? ¿Perquè el sentiment d'unitat s'ha forjat en la farga d'uns assassinats en els quals igual podien haver mort polític@s, obrer@s, empresari@s, aturats@s..? Hi ha moltes maneres d'assassinar. La pobresa es porta per davant a Espanya moltes més vides de les que es van apagar a les Rambles de Barcelona. Moltes més.
Quantes persones han vist sortir al carrer protestant contra això? Quina unitat recordeu contra la precarietat, contra els abusos polítics i empresarials que massacren vides humanes cada dia? Si m'apureu, si rasqueu sota els assassinats de violència masclista, ¿quina unitat s'ha vist contra el masclisme?
Així les coses, el que es viu aquests dies, realment és unitat o una mena d'estat narcòtic sota els efectes de la violència brutal davant la qual encara no estem tan immunitzats com ho estem contra els altres tipus de violència. No oblido els gestos de solidaritat viscuts a Barcelona, com no oblido els que vaig viure en primera persona en els atemptats de l'11-M de Madrid... però mirin en què va quedar la unitat d'aquells dies de març de 2004.
Abans d'insultar-me, abans de desqualificar-me perquè aquest article pugui semblar insensible, inoportú o vés a saber quin adjectiu esgrimeixen contra mi, demostrin-me que m'equivoco. Doneu-me una bufetada de realitat i proveu que d'aquí a un mes seguim units totes, continuem sent solidaris amb qui, fins i tot, pateixen una misèria que ni tan sols ens fregarà mai, que anem tots i totes a una contra totes aquestes classes de violència, d'assassinats. Demostreu-me que demà no és un altre nom d'avui. DAVID BOLLERO - publico.es
