Em vaig apartar de la filosofia en el moment en què es va fer impossible descobrir en Kant cap debilitat humana, cap accent de veritable tristesa, ni en Kant ni en cap dels altres filòsofs. Davant la música, la mística i la poesia, l'activitat filosòfica prové d'una saba disminuïda i d'una profunditat sospitosa, que no guarden prestigis més que per als tímids i els tebis. D'altra banda, la filosofia-inquietud impersonal, refugi al costat d'idees anèmiques, és el recurs dels que esquiven l'exuberància corruptora de la vida. Poc més o menys tots els filòsofs han acabat bé: és l'argument suprem contra la filosofia. La fi del mateix Sòcrates no té res de tràgic: és un malentès, la fi d'un pedagog, i si Nietzsche es va enfonsar va ser com a poeta i visionari; expiant els seus èxtasis i no els seus raonaments....
... Raonaba Cioran sobre el seu distanciament de la filosofia, pero no comptava amb els nous filósofs que apareixerien en el panorama filosòfic, com Zizek, Habermas, Byung-Chul Han i tants altres que ha sorgit posteriorment a Cioran, amb una nova visió de la filosofía. Fins i tot a nivell quotidià tenim aquesta manifestació. Artieda és un poble de nord de Saragossa, situat lluny de la capital provincial, a 40 quilòmetres de Jaca i a 60 de Pamplona. Té un centenar d'habitants i, des de fa setmanes, un filòsof municipal. expliquen a l'Heraldo de Aragón que a l'Ajuntament local portaven temps plantejant-se la progressiva importància que mereixen les ciències humanes en el medi rural, així com la necessitat de treballar tot l'àmbit del pensament crític en la quotidianitat dels pobles aragonesos. Per això, la colla motor de Empenta Artieda va decidir el passat mes de maig sol·licitar un estudiant de filosofia a la Universitat de Saragossa. Un cop atesa la petició, va arribar a el poble Mariñoso, que, des de l'Antropologia i el mètode etnogràfic, ja ha començat les seves pràctiques fent tasques de filòsof municipal. Principalment, estudia la memòria històrica del lloc al costat de la seva població més envellida. En concret, realitza entrevistes als més grans del lloc sobre com era la vida de poble a la primera meitat de segle XX.
Miguel Mariñoso, té vint anys i estudia a la universitat. També ell està encantat: "La gent s'apropa a fer-me preguntes sobre filosofia; la més habitual és: '¿per a què serveix la filosofia?'. El propi fet de la seva dubte ja era un acostament filosòfic, i així li ho feia veure ". Els últims anys, l'increment de persones que se't presenten com filòsofs ha estat espectacular. Dones un cop de peu a terra i et surten vint. Uns es dediquen a ensenyar aquesta bonica ciència, altres entren en política, altres dirigeixen editorials i altres fan de tertulians. Però malgrat aquestes diverses possibilitats laborals, encara falten més llocs de treball per a les carretades de filòsofs que hi ha. Recroda Monzó que un cop més, José Luis Cuerda va ser un precursor. A 'Amanece que no es poco' -ambientada en un poble que sent una veritable devoció per Faulkner--, no sols hi ha veïns que al capvespre van a visitar d'altres per debatre sobre l'obra de Dostoievski sinó que fins i tot saben que ells són contingents però que l'alcalde és necessari. La filosofia ha mort, visca la filosofia.
