Tot va començar fa set anys. Segons explica l'afectat, portava reclamant des del 2019 la reposició de l'arbratge desaparegut del seu carrer, sense obtenir cap resposta. A més, des del 2021 va insistir en el mal estat del carrer, de plataforma única i amb lloses que es movien. Per si fos poc, els bancs estaven degradats per l'acció incívica de grups de joves que prenen el lloc els caps de setmana. Davant el silenci administratiu, el veí en qüestió va decidir passar de les paraules als fets.
Va comprar de la seva butxaca cinc arbres pels quals va abonar 34,50 euros per cada un. Per no ferir sensibilitats, es va informar adequadament i va buscar la mateixa espècie, coneguda com a arbre ampolla, que ja llueix en altres carrers de Mataró i que, a més, figura al catàleg municipal d'espècies permeses. Per si fos poc, fastiguejat del mal estat del seu entorn, va polir i va pintar dos bancs i va substituir diverses lloses deteriorades, aprofitant per intercalar alguns panots decoratius davant el seu habitatge, que havia recuperat de l'obra anterior del carrer.
El que probablement no imaginava era que aquella iniciativa acabaria sent tractada com un cas d'incivisme. Segons l'Ajuntament, un ciutadà va denunciar l'agost del 2024 que un veí havia actuat pel seu compte en la via pública. Després d'una inspecció, els serveis municipals van concloure que s'havien plantat arbres sense autorització, repintat bancs i recanvi lloses del paviment. A més, l'expedient afirma que es van trencar unes cinquanta rajoles per col·locar “panots decoratius”.
La solució municipal ha estat contundent: exigir al veí una indemnització d'1.733,39 euros i anunciar que la brigada municipal tornarà la zona al seu estat original. Sense arbres? es pregunten al veïnat. Perquè, pel que sembla, el veritable problema no era que faltessin arbres, que els bancs estiguessin deteriorats o que les lloses fossin perilloses, sinó que algú s'hauria atrevit a solucionar-lo sense el corresponent permís administratiu.
L'afectat ha recorregut contra la sanció argumentant que no ha causat cap mal al patrimoni públic. Al contrari, afirma que va millorar un espai abandonat després d'anys de reclamacions ignorades. Recorda, a més ,que la normativa invocada per l'Ajuntament obliga a reparar els danys causats a béns municipals, mentre que en aquest cas considera difícil sostenir que plantar arbres on havien d'existir, restaurar bancs envellits o eliminar rajoles perilloses hagi suposat un perjudici per a l'interès general.
També qüestiona l'aplicació de l'ordenança de civisme, a l'entendre que la seva actuació no va privar ningú de l'ús de l'espai públic ni va vulnerar cap prohibició no expressa, sinó que va tornar funcionalitat i manteniment a un carrer que feia anys que esperava la intervenció municipal.
Mentre el recurs segueix el seu curs, el veí sancionat esgrimeix la curiosa lliçó administrativa: “a vegades sembla més segur deixar que un banc es podreixi, que un escocell estigui buit i que una vorera continuï deteriorant-se que intentar arreglar-la per iniciativa pròpia”
Fede Cedó García a la vanguardia.
