EL QUE PASSA AMB LA IA

 En poc més d'una setmana, mes de 83 milions de persones han llegit un inquietant article publicat a X per Matt Shumer, un expert en IA de 26 anys que ha treballat a diverses companyies i que té una startup. El text, titulat Alguna cosa gran està passant, s'ha convertit en una declaració sobre com la intel·ligència artificial acabarà, suposadament de la nit al dia, amb la gran majoria dels treballs. Sembla que la futurologia sobre la intel·ligència artificial s'ha aliat les últimes setmanes amb els vents de l'hivern per convertir-nos en subjectes passius d'una distòpia. Shumer no és l'únic i, com els trens de borrasques, les declaracions que ens dibuixen un futur alarmant no vénen mai soles. Són diverses veus les que han sortit de les companyies d'IA per provocar-nos calfreds. Francesc Bracero.

El text de Shumer és un exemple d'un article que contingui tots els elements per convertir-se en viral. En realitat, segons va explicar ahir en una entrevista a la CBS, va escriure el text perquè el seu pare entengués la revolució que suposa aquesta tecnologia. Es refereix a quelcom de fàcil i accés i ús, però que només uns quants comprenen, amb una capacitat per realitzar tasques sorprenents, desenvolupada en alguns casos per companyies de tecnomillonaris enemics de les regulacions. Si Shumer decidís abandonar el món de la intel·ligència artificial, tindria futur al sector del màrqueting.

En els darrers anys Shumer va començar a utilitzar la IA en el seu treball de programació cada cop més, fins fa uns dies, el 5 de febrer, quan OpenAI va llançar el model GPT-5.3 Codex i Anthropic va treure Opus 4.6. "I alguna cosa va fer clic. No com un interruptor de llum... més aviat com el moment en què t'adones que l'aigua ha anat pujant al teu voltant i ara t'arriba al pit", apunta. "Ja no sóc necessari per al treball tècnic real del meu lloc", assegura. L'estratègia de les grans companyies d'IA ha passat per crear models que acabessin creant models cada cop més intel·ligents. “La meva feina —va concloure— va començar a canviar abans que la teva, no perquè se centressin en els enginyers de programari... sinó perquè va ser un efecte secundari del que van decidir abordar primer”.

L'article explica l'evolució dels grans models de llenguatge d'intel·ligència artificial per concloure que la majoria dels humans no són conscients del punt en què es troben aquestes IAs: “la bretxa entre la percepció pública i la realitat actual ara és enorme, i aquesta bretxa és perillosa... perquè impedeix que la gent es prepari”. "Part del problema és que la majoria de la gent utilitza la versió gratuïta de les eines d'IA. La versió gratuïta porta més d'un any de retard respecte de la que tenen els usuaris de pagament", adverteix. Suggereix que experimentem amb la IA perquè l'onada no ens arrasés.

Shumer esmenta un llarg article de Dario Amodei, director executiu d'Anthropic, una empresa molt centrada en l'ètica i la seguretat, perquè ha pronosticat que la IA eliminarà el 50% dels llocs de treball d'oficina de nivell bàsic en un termini d'un a cinc anys. Amodei suggereix que els agents d'IA són com un nou país de 50 milions de ciutadans, “tots més intel·ligents que qualsevol guanyador del Premi Nobel que hagi existit mai”. Pensen entre 10 i 100 vegades més ràpid que qualsevol ésser humà. Mai no dormen. Poden fer servir Internet, controlar robots, dirigir experiments i manejar qualsevol cosa amb una interfície digital. Què diria un assessor de seguretat nacional?” La seva resposta: “l'amenaça més greu per a la seguretat nacional a què ens hem enfrontat en un segle, possiblement en tota la història”.

Aquest pronòstic sobre un nou món controlat per la IA ha rebut algunes dosis de reforç aquesta setmana. Per exemple, Mrinank Sharma, un investigador de seguretat d'Anthropic va dimitir fa uns quants dies del seu lloc per dedicar-se a escriure poesia. No sense abans escriure una carta titulada El món està en perill. "El món està en perill. I no només per la IA o les armes biològiques, sinó per tota una sèrie de crisis interconnectades que s'estan desenvolupant en aquest mateix moment", ha analitzat. Assegura que ha vist repetidament “com és de difícil deixar que els nostres valors governin veritablement les nostres accions», fins i tot a Anthropic, on, segons ell, “s'enfronten constantment a pressions per deixar de banda el que més importa.” El Pentàgon està considerant trencar la seva relació amb Anthropic, que va ser utilitzat en la captura de Nicolás Maduro de Veneçuela ús militar dels seus models.

A sobre, Zoe Hitzig, una investigadora d'OpenAI, ha dimitit aquesta setmana preocupada pels possibles impactes psicosocials d'un “nou tipus d'interacció social” que encara no es comprenia. Diu haver vist "senyals d'alerta primerencs" que la dependència de les eines d'IA era preocupant i que podia "reforçar certs tipus de deliris", a més d'afectar negativament la salut mental dels usuaris d'altres maneres. "Crear un motor econòmic que es beneficia de fomentar aquest tipus de noves relacions abans que les comprenguem és realment perillós", avisa. “Ja vam veure què va passar amb les xarxes socials”, afegeix. Ho seguim veient.

Per si els comentaris d'aquesta setmana sobre IA semblen pertorbadors, deixo una reflexió per a l'optimisme d'Alberto Romero, un expert en IA que té un bloc de referència en anglès per entendre què passa, The Algorithmic Bridge: "Un home que pot explicar exactament com fa la seva feina està en perill. La màquina només necessita l'explicació. És l'home que no pot dir exactament com ho fa la màquina”. Es diu emoció.

. Gemini arriba més lluny en raonament. Google acaba de llançar una actualització de la seva manera de raonament Gemini 3 Deep Think, que ha enregistrat puntuacions dominants en matemàtiques, codificació i ciències. Deep Think ha aconseguit un 84,6 % a la prova ARC-AGI-2, que supera Opus 4.6 (68,8 %) i GPT-5.2 (52,9 %). Google també ha presentat Aletheia, un agent matemàtic que resol de manera autònoma problemes oberts, verifica proves i assoleix nous màxims als benchmarks del domini.

. Els robots acrobàtics de Unitree. La companyia xinesa de robòtica Unitree ha sorprès amb l?espectacle amb motiu de l?any nou a la Xina. Els robots no només dansen de manera acrobàtica. Ho fan de manera coordinada i mostren un gran avenç respecte a les piruetes que podien executar fa un any. El veritable avenç en robots serà quan utilitzin unes mans de la mateixa manera complexa que pot fer-ho un humà.

. Grok arriba als Tesla a Europa. Grok, l'assistent d'IA de xAI i la xarxa social X, ha començat a arribar als vehicles Tesla a Europa com a actualització gratuïta del sistema operatiu. Està disponible per als usuaris que tenen connectivitat premium, i permet iniciar comandes de navegació a petició del conductor, com ara fixar una destinació, ajustar rutes sobre la marxa, descobrir punts d'interès, consultar el manual del vehicle, oferir recomanacions, ús ideal, manteniment dels cotxes i interpretar les alertes del tauler. Grok té els modes d'assistent, tutor de llengua, terapeuta, contacontes, meditació, documents i conspiració.

. Freepik, adquireix una sèrie creada amb IA. La suite creativa d'IA Freepik ha adquirit la sèrie The Chronicles of Bone, una producció fantàstica del cineasta creatiu Kavan Cardoza (conegut com a Kavan the Kid), cofundador de l'estudi d'IA nord-americà Phantom X. Per crear els seus personatges, Cardoza combina la creació física, amb el disseny i la confecció realitzats per ell mateix del vestu. Després els porta a un format digital.

Continue Reading

CUIDA'T, ESPANYA, DE LA TEVA PRÒPIA ESPANYA!

 Nos hemos feudalizado bajo una democracia de taifas partidistas que guerrean entre sí sin concederse la menor tregua. — José María Lassalle en El País.

Tant de bo m'equivoqui, però crec que ens aboquem a un abisme de decepció col·lectiva que va camí de traduir-se en un esclat electoral o, fins i tot, en un esclat social. La causa rau en la indignació que molta gent sent cap a una política que està en les seves coses i no en la de tothom. Això fa que Espanya vagi justa en tot allò que té a veure amb el desenvolupament de la vida material dels seus ciutadans; una dada que va de la mà del creixent malestar que senten els espanyols envers els polítics en general i envers els compatriotes en particular que no pensen com ells.

La responsabilitat descansa en els dos grans partits nacionals: el Partit Popular i el Partit Socialista. Tots dos han desatès una exigència de responsabilitat sistèmica envers la democràcia i, sobretot, han oblidat que la prioritat de la política és la gestió ordinària de les coses, en sentit orteguià. Un fenomen que ha coincidit amb una normalització de la mala educació i de la intolerància envers l'adversari, que ha trencat la idea del bé comú. Així, amb el temps, les coses descurades han acabat pesant sobre les espatlles d'una societat que perd benestar a borbolls. I la mala educació i la intolerància han calat entre la gent i han intoxicat la convivència de manera generalitzada.

La suma daquests factors propicia una fatiga de materials cívics preocupant. No només perquè compromet una pau social que es manté agafada amb agulles, sinó perquè fa malbé l'arquitectura institucional i el conjunt de les infraestructures i polítiques públiques. Per això avancen perillosament la desigualtat i la injustícia, cosa que es relaciona íntimament amb el col·lapse silenciós de les classes mitjanes i que produeix una pèrdua accelerada de la cohesió bàsica que proporcionava l'empenta expansiva que van tenir aquelles en el passat.

Aquestes circumstàncies fan que el corrent de malestars col·lectius escali sense remei, fins al punt de ser tan irreversible que amenaci amb vessar les vies institucionals. Ens ofeguem com a país sota una polarització tan extrema que trasbalsa el seny sota l'empenta dels “huns i els hotros” de què parlava Unamuno. El galop furiós de tots dos és tan intens que impedeix que els espanyols siguem incapaços de fer pinya i abraçar junts la causa d'una Europa amenaçada per Donald Trump i Vladímir Putin.

Viure exposats a la dinàmica d'una sobrerepresentació social de l'extremisme acaba enterbolint i traint la convivència. La fa inviable perquè dinamita les vies de comunicació entre les contràries que es basaven en el respecte mutu. Ens hem feudalitzat sota una democràcia de taifes partidistes que guerregen entre si sense donar-se la més mínima treva. No importa el motiu, però totes les excuses són bones per lluitar contra tots. Ningú no se salva de culpes, i tots aporten tones de granits de sorra a un conflicte caracteritzat per la degradació de les formes i la immoralitat de les accions. Per això la política és un problema social, perquè la fan els pitjors gairebé sense excepcions.

El segle XXI ens ha tornat a una Edat Mitjana de mentalitats polítiques, que mai no suma i sempre resta. L'objectiu no és construir junts, sinó aixecar murs més alts, cavar trinxeres més profundes i donar per bo tot allò que permeti l'aniquilació completa de l'adversari. Cosa que és, sens dubte, la pitjor estratègia de país en un món on la Xina i els Estats Units es disputen qui exercirà l'hegemonia d'aquí a dues dècades.

Amb tot, el que hem dit fins aquí no és nou. La Guerra Civil, com hem vist fa unes setmanes, continua percudint sobre el nostre imaginari col·lectiu, que, lluny de prevenir-nos, ens fa sentir supurant una ferida divisiva que mai volem tancar del tot. La democràcia restaurada n'ha servit de poc. El temps transcorregut des de la Transició no només no ha curat les culpes, sinó que les ha macerat en ressentiment. Així, la polarització ens ha tornat als sentiments d'odi dels anys trenta. Potser perquè hem comès l'error, com advertia Todorov, d'anteposar la cura de la història al cultiu de la memòria, un fenomen que manté latent una bel·ligerància entre contraris que la política no vol desactivar, perquè sap com és d'important mobilitzar electoralment l'inconscient. Això fa que tots siguem víctimes d‟una guerra civil que s‟ha transformat en una guerra cultural incruenta. En fi, una suma i segueix de retrets pujats de to que maneja estratègies de polarització que trenquen la nostra unitat i ens deixen als peus de malestars i tensions col·lectives que afrontem sense solidaritat ni cooperació per resoldre-les.

Altres vegades hem viscut en democràcia situacions semblants. Però ara ho fem sense el matalàs de benestar ni la confiança de país que garanteix l'existència d'una reassegurança de centralitat que moderava els contendents, encara que no volguessin. Sense aquest, els consensos es fan impossibles. Entre altres coses, perquè la política ha perdut el respecte a si mateixa i practica un maltractament recíproc que patim tots, cosa que inflama els malestars socials i econòmics perquè no pensa com resoldre'ls, sinó com agitar-los per llançar-los a la cara de l'oponent.

Es va veure l'octubre del 2024 durant les desgraciades inundacions de València i hem estat a prop de tornar a fer camí amb les tragèdies ferroviàries d'Adamuz i Gelida, així com la paralització de les rodalies a Barcelona. És un fi envà de seny que ens separa que es produeixi un esclat social. El cansament de la gent augmenta cap a una política insensata i insensible que no està en la gestió eficient de les coses. És un fenomen de decepció col·lectiva que ja s'està convertint en un esclat electoral i que pot fer majoritària, pel caïnisme dels grans partits nacionals, l'opció dels que volen resetejar la democràcia liberal i conduir-la com a Trump de manera autoritària.

"En el poemario España, aparta de mí ese cáliz, alguien que nos conocía bien y quería desgarradoramente, el poeta peruano César Vallejo, nos previno de nosotros mismos. Lo hizo, además, en plena Guerra Civil. Deberíamos releer sus versos en voz alta cuando nos levantamos cada día, antes de escuchar las noticias y las tertulias, y recalcar las exclamaciones que dejó grabadas en el papel mientras miramos el panorama que ofrece actualmente nuestro país y las frustraciones colectivas que acompañan los malestares desatendidos por “hunos y hotros”.

Tengamos a flor de piel este recordatorio poético de Vallejo y digámonos: “¡Cuídate, España, de tu propia España! / ¡Cuídate de la hoz sin el martillo, / cuídate del martillo sin la hoz! / ¡Cuídate de la víctima a pesar suyo, / del verdugo a pesar suyo/ y del indiferente a pesar suyo! / ¡Cuídate del que, antes de que cante el gallo, / negárate tres veces, / y del que te negó, después, tres veces! / ¡Cuídate de las calaveras sin las tibias, / y de las tibias sin las calaveras! / ¡Cuídate de los nuevos poderosos! / ¡Cuídate del que come tus cadáveres,/ del que devora muertos a tus vivos! / ¡Cuídate del leal ciento por ciento! / ¡Cuídate del cielo más acá del aire / y cuídate del aire más allá del cielo! / ¡Cuídate de los que te aman! / ¡Cuídate de tus héroes! / ¡Cuídate de tus muertos! / ¡Cuídate de la República! / ¡Cuídate del futuro!...”.

Cuando Machado acababa su poema, Españolito que vienes al mundo, con estos versos, no imaginó que en un futuro serían las dos Españas las que nos helarían el corazón"

Españolito que vienes / al mundo te guarde Dios / una de las dos Españas / ha de helarte el corazón.

José María Lassalle fue secretario de Estado de Cultura y de Agenda Digital entre 2016 y 2018, en gobiernos de Mariano Rajoy. Su último libro es Civilización artificial (Arpa).

Continue Reading

LA IA NO ENS TREU LA FEINA

En aquest vídeo, el professor Pablo Foncillas fa balanç de l'ús de la intel·ligència artificial a la feina. Es pensava que gràcies a ella es completarien les tasques més ràpidament, augmentaria la productivitat i es tindria més temps lliure. "Però la realitat és una altra: no està reduint la feina; augmenta el ritme de treball i les hores", planteja l'investigador. 

Segons una investigació que va seguir l'exercici de 200 empleats d'una empresa tecnològica durant vuit mesos, les càrregues de treball no van disminuir. A la pràctica, van tendir a augmentar de forma constant. “La IA va ampliar l'abast dels rols: persones que mai no havien escrit codi van començar a fer-ho, i professionals allunyats del tècnic van assumir tasques que abans ni es plantejaven”, explica. 

La tecnologia permetia completar les tasques més ràpid, però el temps alliberat no es traduïa en descans, sinó en treballar més", segueix. A més, s'eliminar temps morts o descansos, ja que es donaven ordres a la IA perquè seguís fent coses mentre un s'aixecava al bany o entrava en una reunió. Al final, en lloc de treure'ns feina, tot era multitasca i saturació.

Com es pot solucionar el problema? La resposta, al vídeo.

 

Continue Reading