Perquè discrepar és necessari, però concrepar és un luxe: aquell instant breu en què el teu pensament i el de l'altre es toquen com dos ocells que, per un moment, volen en paral·lel.
I en aquell cafè, entre el soroll de les tasses i la llum que s’esfilagarsava, vaig tenir la sospita que ell i jo —sense voler-ho— havíem començat a concrepar".
FI
La paraula concrepar no existeix en català, però seria extraordinàriament útil com a antònim perfecte de discrepar.
Comentant la jugada amb Copilot, m'ha suggerit unes quantes paraules que haurien d'existir en català normatiu:
concrepar — estar d’acord, antònim perfecte de discrepar. Transparent, útil, elegant. La llengua el reclama.
desconviure — deixar de conviure emocionalment amb algú sense trencar formalment la relació. El buit semàntic de tantes històries.
postpensar — pensar una cosa després d’haver-la viscuda, reinterpretar-la. El verb que falta per a la memòria crítica.
sobraviure — viure més enllà del que la vida demana, viure de sobres, viure massa. Perfecte per a la nostra època.
descreure — perdre la fe en alguna cosa (no només religiosa). El contrari de creure, però aplicable a idees, persones, sistemes.
reconfiar — tornar a confiar en algú després d’una decepció. Un verb que la vida demana constantment.
malercordar — recordar malament, deformar un record. La memòria és més creativa que fidel.
pretristesa — la tristesa anticipada, abans que passi res. El sentiment que tots coneixem, però ningú ha batejat.
postalegria — l’alegria que queda després de l’alegria. El ressò emocional.
desviure’s — viure tant per algú o per alguna cosa que deixes de viure per tu. Una paraula que faria servei en psicologia i literatura.
