A resulta ser que dijous passat teníem cita a les quatre amb la doctora al CAP de la Creu Alta. Però a resulta ser que la doctora estava de baixa (té seriosos problemes crònics postcovid), i en el seu lloc ens va atendre un doctor jove i bastant peculiar. Dic peculiar perquè en una altra suplència anterior juraria que no era doctor, sinó doctora, i un que és molt fisonomista, es fixa molt en les cares de la gent. En tots dos casos, el doctor o doctora portava la mascareta posada, però la seva manera d'expressar-se, la seva detallista i didàctica manera d'explicar les afeccions, eren les mateixes en tots dos casos, així com els cabells esbudellats i arrissats i les ulleres de Donald Rumsfeld.
El motiu de la visita al CAP, era un mussol que té la meva senyora a l'ull des de desembre i que no s'acaba de curar. El doctor/a va desaconsellar l'aplicació de camamilla perquè humitejava l'ull i les parpelles, i el que calia era assecar-lo. I aquí ens va donar quatre fórmules per solucionar-ho, lleugerament pelegrines.
1.- Passar-se una closca d'ou calent per la parpella.
2.- Passar-se la punta d'una planxa calenta o tèbia per la parpella
3.- Receptar una pomada per aplicar-la, però que es veu molesta força.
4.- Anar a l'Hospital de Terrassa on té un eficient departament d'oncologia, ja que al Taulí ens farien esperar 7 o 8 hores.
De moment, diu la meva senyora que començarà amb la pomada i si no funciona.... p'alante cap a Terrassa.
Afegitó: Calma, sembla que la pomada no molesta i funciona. No caldrà doncs recorrer a alternatives extremes, ni anar a l'hospital de Terrassa.
