A les albors del nou mil·lenni, el manuscrit d'un escriptor desconegut, presentat al Premi Fernando Lara de Novel·la que convoca el Grup Planeta, va cridar l'atenció d'Enrique Murillo, un dels lectors encarregats de filtrar els textos per al jurat. En realitat, l'autor no era un novell: feia prop de deu anys que s'avesava en l'àmbit juvenil, on va debutar amb gra…
Al bloc d'en Miquel Cartisano, trobareu un video on Vila Matas i Carolina Lopez parlen de Roberto Bolaño. He recordat aquest escrit de 2013 on parlava de Bolaño, a ran també d'una informació de Miquel d'una exposició al CCCB sobre Roberto Bolaño als deus anys de la seva mort. "De la mateixa manera que els Detectives Salvajes anàven a la cerca de Cesárea Tinajero per to…
En només deu anys, han caigut a la meitat els joves que parlen català de forma habitual a Barcelona. L’Enquesta de Joventut de Barcelona, presentada recentment, dibuixa un escenari inquietant: només el 17,8% dels menors de 35 anys afirma utilitzar el català de forma habitual. Fa una dècada eren el 37,7%. Vint punts menys en deu anys no és una tendència, sinó un enfonsament; és la const…
Carles III, va començar el seu discurs al Capitoli amb una frase de Wilde: "Ho tenim tot en comú amb els americans llevat, esclar, de l’idioma". La citació és d’El fantasma de Canterville, però ha deambulat tant que la seva versió més cèlebre –“dos països separats per una llengua comuna”– s’atribueix també a Shaw i a Churchill, sense certesa. La frase sobre el malentès idio…
"Oh, com s'assembla aquesta primavera d'amor a la incerta glòria d'un dia d'abril, que ara mostra tota la bellesa del Sol, i a poc a poc un núvol s'ho emportarà tot". He pensat avui que som a l'ùltim dia d'abril en aquest escrit de 2010: la frase original —“the uncertain glory of an April day”— apareix a The Two Gentlemen of Verona, i Sales la co…
Decadència del capitalisme i democràcia expansiva. Hem de plantejar-nos la regulació i, en alguns casos, el control de les grans corporacions econòmiques i tecnològiques, escriu Nicolau Sartorius, que dissecciona en cinc punts la decadència d'aquest capitalisme salvatge que es devora a si mateix. I.- El profètic Franz Kafka a la seva obra El Procés posa en boca de Josef K. que la …
L’ Institut Aragonès del Català és un petit organisme integrat a l’ Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Creat per decret el 2018, no es va constituir efectivament fins al març del 2022, i el seu cost, molt reduït, es finança dins dels mateixos pressupostos de l’ Aragó. Tot i això, el nou govern que emergeix aquesta setmana de l’acord entre PP i Vox hi ha posat l’ull amb intenció de supri…
Marcel Broodthaers, poeta belga, amic de René Magritte, va abandonar l'escriptura, convençut que l'abisme entre fer, dir i explicar era infranquejable. El 1964, va arribar a la conclusió que el llenguatge no tenia sentit, que era únicament una carcassa, un embolcall buit. El seu darrer treball, va ser una sèrie de caixes albergant poemes no escrits, el no-res. El que mostraven e…
El Ministeri de Sanitat va publicar el 2020 una guia visual sobre l'edatisme o discriminació per motius d'edat: “Tots serem persones grans. Com ens agradaria que ens tractin?”. El president del tribunal que jutja la família Pujol, José Ricardo de Prada, té 68 anys. Es desconeix com vol que el tractin d'aquí uns anys, però, suposadament, va voler evitar caure en l'edatism…
Hi ha una pulsió contemporània que ens empeny cap endavant. Vivim en una acceleració constant, que ha deixat de ser una condició del progrés per convertir-se en una forma de desgast. No és només el temps el que es comprimeix; és el sentit que es perd. Desaccelerar no és retrocedir. És, precisament, recuperar la direcció. En política, aquesta lògica de la pressa erosiona la qualitat de …
S’havia d’acabar el món quan elles marxessin de casa. Tirant curt, una apocalipsi zombi. T’ho havien repetit tant que gairebé ho tenies coll avall: hi hauria llàgrimes, confusió, un drama dels de manual. Però no. Se n’han anat... i encara ets aquí. No bé, millor que bé. Costa de dir-ho en veu alta, o sigui que escriure-ho sembla una provocació. No s’hi pot fer res: la vida no demana per…
Sant Jordi és un monstre cultural: fins els grans grups, els segells d’èxit i els llibreters més sòlids comenten en veu baixa que concentrar les vendes de llibres en dos moments de l’any és una barbaritat. Es venen llibres per Sant Jordi i per Nadal. Durant la resta de l’any, visitem les llibreries els lectors habituals, els que mantenim la indústria del llibre en les seves discretes v…
El 1994, un manifest nascut a Atlanta i titulat A magna carta for the knowledge age (*) va certificar la fi de l'utopisme dels primers anys de Silicon Valley i el naixement d'un corrent tecnolibertari, apòstols ultraliberals de mercat, oposats a la regulació pública, postulants de la reducció ciberespai la nova frontera americana, terreny de conquesta. Entre els seus quatre a…
Autors i autores de ficció solen coincidir a dir que les seves obres són més llegides per dones que per homes. La bretxa fins i tot es fa evident en l’entorn immediat de l’escriptor. Vegem un exemple basat en les peripècies del novel·lista X. Publica una novel·la abans de Sant Jordi. Les seves familiars o les seves amigues no només la compren, sinó que bona part també faran el pas segü…
Modèstia a part, soc un bon coneixedor de l’obra d’Eduardo Mendoza, en què el sentit de l’humor, sovint insolent, és un ingredient essencial, com també ho són el mestissatge d’estils i veus o la ciutat de Barcelona. He llegit tots els seus títols més d’una vegada, n’he ressenyat la majoria, l’he entrevistat sovint i fins i tot vaig escriure un llibre sobre la seva literatura i la seva …
Només Manuel Vázquez Montalbán podia pronunciar un discurs menys triomfalista i autocomplaent sobre el paper de l'escriptor i els hàbits de lectura en un Dia del Llibre. Va ser el 1992, quan va acceptar la invitació d'Heribert Barrera, president de l'Ateneu Barcelonès, a la junta del qual també pertanyia llavors l'escriptor. No va ser un pregó de Sant Jordi a l'ús, c…
