Com l’assumpte es va convertir en despropòsit potser es podia justificar llavors, quan es va començar a vacunar el personal essencial, després de la gent gran i el personal sanitari. Encara que feia un any del gran pic de mortalitat per l’epidèmia, tots teníem pressa per vacunar-nos i les injeccions arribaven cada setmana en quantitats comptades, segons els grups de població que s’havien d’injectar.
Després de la segona o tercera dosi, la majoria ens vam oblidar de la vacuna i de les recomanacions sanitàries. Però la cúpula de Salut s’enfrontava a l’amenaça de presó i de fins a 15 anys d’inhabilitació. La polèmica va sorgir després d’iniciar-se, el 10 de febrer d'aquell any, la vacunació del personal essencial, com mossos, policies locals, bombers o docents. La vacunació de la gran majoria d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya es va endarrerir unes setmanes. Els seus dirigents i sindicats ho van denunciar com una discriminació, amb gran ressò polític i posterior judicialització. Es va acusar el Govern de Junts i ERC d’un retard per decisió ideològica, amb el rerefons del procés i per poca estima als piolins de l’1- O del 2017.
Cinc anys després, encara cueja el litigi pel retard de la vacunació contra la covid dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya.
Vergés i el seu equip es van justificar en les pautes que marcava el Consell Interterritorial de Salut estatal; en què va costar més d’organitzar la logística amb les dues forces de seguretat que no depenien de la Generalitat. I quan es va acordar vacunar el 25 de març, el dia 15, el Consell va parar les injeccions amb Astrazeneca, arran de l’alerta europea per casos de trombosi relacionats. Una setmana després, es va tornar a autoritzar aquesta vacuna, però es va canviar l’edat: es va passar a posar als més grans de 60 anys. Al personal essencial menor de 60 se li va postergar la primera o la segona dosi, mentre es decidia quina marca injectar-los. Policies nacionals i guàrdies civils van ser vacunats finalment per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a primers de maig i amb Moderna, que llavors només s'utilitzava als hospitals.
El judici ha quedat vist per a sentència. L’Audiència de Barcelona decidirà si hi va haver una ordre política o només embolics administratius. El tribunal va retirar el presumpte delicte que podia suposar pena de presó i la Fiscalia ha retirat l’acusació contra els exresponsables de Salut. Els anys i l’evolució de la covid han donat perspectiva a l’assumpte, encara que les acusacions sindicals mantenen el seu greuge. Marta Ricart Gabriel.
