About Me
AFORISME - Els déus ajuden als audaços per pur sentit de l'humor - JOAN FUSTER
About Me

29/3/17

UN POETA PERILLÓS

UN POETA PERILLÓS


Quan es va morir a Astorga el 17 de març de 2.004, a Michi Panero li va escriure un bell epitafi un dels seus últims amics: Enrique Vila-Matas. En una entrevista crepuscular de Michi moribund es vantava que ja només Vila-Matas anava a veure'l al seu pis madrileny del carrer Eivissa. "A la seva mort, algun d'aquests que ell ja veia que no eren seus semblants l'hi havid dit gandul en un article repugnant. En realitat, després de la seva ociositat, lligada estretament a aquest ennui que el va conduir a l'aïllament i a la pèrdua primerenca de la necessitat de tenir un currículum (paraula estranya de la qual potser es deriva el verb pencar o viceversa; hi ha qui curra per tenir el Nobel, però només té un premi a Perpinyà), s'amagaven els lúdics posats de la protesta avantguardista, amb els seus anhels que les coses fossin d'una altra manera ".

Michi Panero, fill de Leopoldo Panero i germà de Leopoldo Maria i Juan Luis Panero, tots perillosos poetes, comptava fins fa res amb la immensa sort de ser el millor escriptor sense obra del segle XX espanyol. Ara l'editorial Bartleby -no podria ser una altra per a un escriptor que 'preferiria no fer-ho'- acaba de publicar Funerales víkingos, un recull de relats que el Panero diletant havia sepultat en una carpeta, encara que com diu Aníbal Malvar al diario.es. Michi Panero s'aixecaria de la seva tomba per protestar, això si vestit d'elegants i aromatics parracs.

No escriure és la més bella tasca literària que es pugui realitzar. De fet, gairebé un cent per cent o més dels amants de la literatura trien no escriure. Michi Panero mai va voler escriure i ara, amb el temps, el seu silenci violat és una de les obres més esperades de la literatura transmilenaria, aquesta que ens porta d'un mil·lenni a l'altre per darrere i per davant sense horari fix. No estic segur que Michi Panero vagi a sobreviure a la seva única obra. Ara que s'ha lacrat en tinta seu silenci, de seguida se li oblidarà. Passarà a ser un escriptor més, quan el seu gran valor consistia a ser el gran escriptor menys.

Si ens poséssim mitòmans, els meus estimats trolls, podríem dir que Michi Panero, en el seu silenci, era la veu més autoritzada dels fills dels vencedors per explicar la història de la nostra transició. I així ho va fer, en certa manera, a El desencanto i en Después de tantos años. Són dues pel·lícules més que mudes, perquè el que més trenca els timpans és el que callen. Igual igual que la nostra transició.

Ara s'esquinça el silenci eloqüent de Michi Panero amb aquest llibre. Espero que no sigui massa bo. Que la seva obra no faci malbé la seva vagància. El seu ennui, com recordava Vila-Matas. "Michi tenia avorriment (ennui, diuen els francesos), la qual va tenir gairebé tota la seva vida. Bevia per no avorrir-o potser per avorrir més. En els períodes de llei seca, jo sé que s'avorria el triple. A la seva mort, els diaris espanyols l'han tractat d'escriptor, quan va ser o voler ser tot el contrari ".

Ara es presenta el primer llibre pòstum d'un oncle que volia ser tot el contrari que escriptor. Descansi en pau. Sobretot, el llibre. Suposo que aquesta frase li agradaria a Michi: la posteritat, de vegades, és més atrafegada que la vida. Almenys l'han publicat els de Bartleby, a ell que tant va estimar Melville.

28/3/17

EL CORREDOR MEDITERRANI AVANÇA

EL CORREDOR MEDITERRANI AVANÇA


Fa deu anys José Luis Rodriguez Zapatero va prometre 4 mil milions per rodalies a Catalunya, en varen arribar nomès 300, Acebes tambè en va prometre 400 que havien d'arribar abans del 2014, que ningú ha vist ni se'ls espera, i Ana Pastor la 'exministra', en va prometre 300 fa un parell d'anys, dels que nomès en varen arribar 30; però això son fets passats, foteses, avui Mariano Rajoy en la seva visita a la Colonia del noroeste ha promés 4.200 milions d'euros en inversions fins el 2020...., y 'dos huevos duros'. Qui collons se'l pot creure?, si no s'ho creu ni ell, ah! i aquesta falsa i fastuosa promesa d'inversions no té res a veure amb el procés.  
I per acabar-ho d'arreglar Iñigo Gomez de la Serna ministre de Fomento, va tuitejant bestieses com aquesta:"El Corredor Mediterráneo avanza. Castelló estará a 2 horas 25 minutos de Madrid gracias a este nuevo tramo que he visitado hoy". Per si no ho sabieu el corredor Mediterrani passa per Madrid, i això si que és cert i no una falsa promesa, o com se sol dir en castellà, un  brindis al sol, encara que deu ser cert, atès el Manzanares està perfumadito de brea.
<strong>TERRORISME INFORMATIU</strong>

TERRORISME INFORMATIU


"El Terrorisme obliga a tancar el Primer Parlament del món", "Els diputats van quedar retinguts en el recinte diverses hores per seguretat". Amb aquests titulars obria la primera pàgina d'El País el dijous 23 de març. A la pàgina 3 es repetia "Terror en un temple de la democràcia". La crònica reiterativa deia que l'atac "va colpejar ahir el centre de Londres." Un agressor va sembrar el pànic al costat del Parlament i "va forçar la suspensió d'una sessió de l'històric Parlament britànic". "La tarda en què es va parar el cor de Londres" "milers de turistes van quedar atrapats en els seus carrers i atraccions durant hores".

El dia abans de l'atemptat de Londres, l'anomenada coalició internacional, liderada pels EUA, va bombardejar la província siriana d'Al Raqa (nord-est) causant la mort de 33 persones. Estaven refugiades en una escola a Al Mansura. El mateix dia dels atemptats de Londres, 230 persones, la majoria civils, van perdre la vida en atacs aeris en un districte controlat per l'autodenominat Estat Islàmic en un atac dels nord-americans perquè es suposava hi havia un terrorista d'ISIS en una teulada.
Són danys col·laterals i ningú condemna ni reaccióna ni fa res per aturar aquests crims, mentre que els mitjans de comunicació els dediquen l'atenció justa i mai en prime time. Perquè ja sabem que el perill real d'un presumpte gihadista armat d'un ganivet que atropella vianants amb un cotxe és molt més gran que els bombardejos dels exèrcits aliats dels EUA, Gran Bretanya, Alemanya, França, Espanya, Itàlia, i a aquesta notícia si que li dediquen temps els informatius, com s'ha vist en el recent atemptat de Londres.
Estem davant d'un terrorisme informatiu al servei del poder que menysté i defuig a unes víctrimes i enalteix les altres, per què hi ha morts de primera i morts de segona, víctimes això si dels danys col·laterals.