Entrades recents

Una nena de deu anys entra en un bar i demana un paquet de Philip Morris. El bàrman li pregunta quina edat té. “Divuit anys”, menteix la menor. “No m’ho acabo de creure, però si m’ho ha dit, deu ser cert”, pensa el bàrman mentre li cobra el paquet. Substituïu el bar per Instagram, el bàrman per Mark Zuckerberg i la nena per la Kaley, una noia de Califòrnia­ que va crear el seu compte a YouTube amb sis anys i a Instagram amb nou. La Kaley ha portat als tribunals…

Des de quines prioritats i sota quina lògica s'organitza l'exploració espacial? Cap expansió és neutra i cap tecnologia és innocent respecte a les finalitats que serveix: Confesso que escriure sobre l'expedició actual a la cara oculta de la Lluna m'obliga a travessar una biografia sencera marcada per la fascinació. Des d'aquell 20 de juliol del 1969, quan la missió Apol·lo 11 va portar Neil Armstrong a trepitjar el nostre satèl·lit, he part…

Odiar no és delicte. No és ni tan sols un acte il·lícit. Pot ser desagradable, dolent per a l'estómac i tòxic, però no és un crim. Tampoc ho és expressar-ho. El cert, però, és que ens afecta. Ho deia Fuster.: M'odien, i això no té cap mena d'importància, però m'obliguen a odiar-los, i això sí que en té. El delicte d’odi va quedar incorporat al Codi Penal l’any 1995 després d’una  lluita de diversos col·lectius amb la intenció de protegir diverse…

En ple segle XXI, l'atenció humana ha esdevingut un bé fràgil. No cal un gran esdeveniment per perdre-la; només cal una vibració al mòbil, un missatge que apareix a la pantalla o una interrupció mínima perquè la ment es desviï. Vivim en allò que molts experts ja anomenen la societat de la distracció, un ecosistema saturat d'estímuls on tot competeix per un instant de la nostra mirada.  La vida quotidiana ha esdevingut una successió d'interrupcions. …

A casa nostra, parlem molt del temps, i no nomès a l'acensor, i ens llevem cada mati pendents de saber quina n`ha dit l'amic Donald. Pero des de fa un temps, parlem molt de generacions, perque es veu que tots en tenim una. Temps hi hagué en què només pertanyien a una generació els que havien fet algun mèrit concret: parlàvem de la generació del 98, de la generació del 27, per exemple. Però va arribar la democracia populista i va portar generacions per …

L'estafa de l'estampeta és una estafa clàssica adreçada principalment a persones grans en què un suposat “ximple” mostra una bossa plena de retalls de paper que semblen diners i el seu còmplice “llest” convenç la víctima per comprar la bossa barata i acaba robant-li els estalvis. Les variants del modus operandi són conegudes: el tocomocho amb els dècims de loteria, monedes antigues o segells… D'altres, s'adeqüen a l'entorn digital. L'a…