Combinades, la lectura extensa i la bona memòria poden proporcionar-nos, de tant en tant, el consol de comprovar que un gran escriptor ha plagiat un escriptor mediocre. Consol doble, si bé es mira. D'una banda el nostre ressentiment per no ésser 'grans' queda venjat i satisfet en descobrir l'espifiada o la feblesa del geni. D'altra, comencem a sustentar l'esperança que, algun dia, un geni qualsevol es dignarà plagiar-nos, a nosaltres. S'ha donat el cas d'algun gran escriptor que s'ha copiat a si mateix, Cela, sense anar més lluny. De fet qualsevol escriptor gran, bo, regular o dolent es copia i repeteix constantment, però Fuster té raó, només ens queda als mediocres, l'esperança de ser plagiats. 

Us deixo un cas curiós de plagi, o de mini-plagi.

Missatge - Una dona està asseguda sola en una casa. Sap que no hi ha ningú més al món: tots els altres éssers han mort. Truquen a la porta.

[Miniconte.]
Thomas Bailey Aldrich - 1836-1907
ciudadseva.com

Trucada - L'últim home sobre la Terra està assegut tot sol en una habitació. Truquen a la porta..

[Miniconte]
Fredric Brown - 1906-1972
ciudadseva.com

... Del que es dedueix que o Brown va plagiar a Bailey, o a la terra hi havia almenys tres persones, la dona, l'home i el que truca a la porta, que de fet com ho fa dues vegades, primer a la porta de la dona i després a la de l'home, podria perfectament ser el carter el tercer en discòrdia, el que em portaria a pensar que potser quedava més gent amb vida, ja que algú, o almenys dues persones haurien escrits sengles cartes que el carter intentava lliurar. Un misteri pel professor de Debó.

Uns quants casos de plagis sonats que podeu trobar a Estandarte