Una de les vegades que em vaig sentir més satisfet de la tasca de blocaire, va ser quan en publicar un comentari en aquest blog sobre la pel·lícula "la piel quemada" d'en Josep Maria Forn i que va coincidir amb el mateix comentari de na Júlia a la Panxa del Bou, ambdos varem rebre un correu de la filla d'en Josep Maria Forn i Marta May, agraïnt-no's que haguessim parlat de la pel·lícula i dels seus pares. Pensava en aixó ahir quan en lluís Bosch va decidir cambiar el sistema del seu bloc, eliminant als seguidors i els comentaris traspassats al correu electrónic o eléctric que diríen els de la Competencia. Avui hi ha hagut canvi de rumb, el blog és en castellà i sota la falsa sìndrome de Xenius i es tornen a admetre comentaris (de moment).
En aixó d'eliminar els seguidors ja li vaig dir en un correu que em semblava una falta de respecte. Ara, quan als comentaris, no em sembla malament, de fet sempre que algú vol aprofundir una mica més en un comentari a un post, sól enviar un correu, és més discret i es poden dir més coses. A mi que, reconec em fa molta manra deixar comentaris, tot i que m'agrada rebrel's ua em semblaria bé la idea de rebrel's a través del correu, tot i que després encara hi hauria més fena a contestar atès se suposa serien més extensos i la resposta obligaria també a més. Potser millor deixar-ho com està amb seguidors i comentaris, almenys en el meu cas.
Francesc, tu i jo ja hem tingut algunes aventures junts per culpa del blog. No sé si t'ho havia explicat, però quan vas escriure sobre Abel Rocha jo et vaig enllaçar i vaig escriure una mica més. Poc després vaig mantenir una llarga correspondència amb la filla de Rocha: ja veus que el què escrivim acaba per arribar...
ResponEliminaAra et confesaré un secret: treballo cada dia amb una gent menuda que es passen el dia jugant, i jo no puc. De manera que quan arribo a casa només penso en jugar jo, llavors. I el resultat d'això és el blog.
Recordo el cas d'Abel Rocha de Sant Celoni, el somaten que va matar en Quicu Sabaté.
ResponEliminaQuan a la mainada, a mi m'agrada jugar amb ells i ho faig sempre que puc, avantatjes de ser avi per quadruplicat.
Per cert que el Ministeri de la Guerra ha tafanejat el meu bloc a ran del comentari sobre la venda d'armes de Espanya. Ells vigilen, però el meu comptador també.
ResponEliminaJugant, jugant, has acabat per animar el cotarro, Lluís.
ResponEliminaSuposo que com que sóc tafanera i xerraire de mena això de comentar i llegir comentaris m'agrada.
Bé, la idea que el blog és un joc no la trobo tan descabellada!
i tan que vigilen .......i tant ¡¡¡¡¡
ResponEliminaCaram Francesc, ara ja no sé si deixar un comentari o no ...
ResponEliminaVIGUILEN A TORT I A DRET....FINS I TOT BLOCS COM EL MEU, JO TAMBE TINC CONTADOR,QUINA IMAGINACIO QUE TENEN!!!!!......
ResponEliminaJUGANT......
ai Eulàlia, li encanta provocar al Lluís, es deu avorrir allà a la Cerdanya, entre fantasmes i vampirs
ResponEliminaMiquel, si no els tens posat el comptador de visites Stat Counter, t'informa de qui et visita
ResponEliminaja l'has deixat Joan, i gràcies, benvingut sia
ResponEliminaBCN, cada vegada que he parlat dels Mossos he tingut la seva visita, deuen rastrejar i a la que surt la paraula Mossos d'esquadra treuen el nas a veure que es diu d'ells.
ResponEliminaELS MEUS ENIGMES "FAIEROS"ALS TREUENT DE POLLAGUERA.....
ResponEliminaJUGANT