Quan s'ha sortit del cercle d'errors i d'il·lusions a l'interior del qual es desenvolupen els actes, prendre posició és gairebé impossible. Es necessita un mínim d'estupidesa per a tot, per afirmar i fins i tot per a negar. I és que hi ha un plaer innegable en saber que el que es fa no té cap base real, que dóna el mateix fer un acte que no realitzar-lo. No obstant això, en els nostres gestos quotidians contemporitzem amb la vacuïtat, és a dir, alternativament i de vegades al mateix temps, considerem aquest món com a real i irreal. Barregem veritats pures amb veritats sòrdides, i aquesta amalgama, vergonya del pensador, és la revenja de l'ésser normal. 
Tot el que m'oposa al món m'és consubstancial. L'experiència m'ha ensenyat poques coses. les meves decepcions m'han precedit sempre. EMIL MICHEL CIORÀN