Les retallades sanitaries duen ja quatre morts al sarró i molts damnificats col·laterals. El Govern dels millors d'Artur Mas, implacable, continua amb enorme perseverança destruint el poc que en queda de l'Estat del benestar. Aquí en teniu un exemple més . . .

"A Enrique Conesa, barceloní de 55 anys amb un greu càncer terminal, només li queda morir tranquil, sense dolor i envoltat dels seus. Serà d'aquí a poques setmanes. Però ni això és senzill: la morfina que consumeix des de setembre per via oral li fa cada vegada menys efecte i fa vuit mesos està esperant una cita amb la clínica del dolor de l'hospital de Mataró per obtenir la primera administració de l'analgèsic per via intravenosa, la forma d'administració més potent, al costat de les pautes per les següents dosis i la recepta mèdica. "Es nota que aguanta patint, li fa mal horrors: Els metges diuen que li queda un mes de vida. No vull que mori com un animal", prega amb enteresa la seva dona, Antonia Benegas, de 52 anys.

Des del març, Enrique ha perdut 30 quilos, però segueix sense haver rebut ni una injecció. Va ser diagnosticat a principis d'any del denominat tumor de Klatskin: un càncer que es desenvolupa en la bifurcació dels conductes hepàtics, entre el fetge i el pàncrees, i considerat un dels especialment dolorosos. L'hospital de Mataró, principal centre públic del Maresme que atén a una població d'unes 260.000 persones l'havia citat per al passat 16 de novembre per començar a administrar morfina en vena i entregar-li la corresponent recepta. No van poder atendre'l: aquest dia els metges van realitzar la segona jornada de vaga contra les retallades aplicats pel Govern català. El centre, per la seva banda, va reprogramar el tractament per al 28 de març: quatre mesos i mig més tard. "Van dir que amb les retallades ens hem d'aguantar. Què aguantarà el meu marit, si només li queda un mes? Tant de bo seguís viu a finals de març, però ja no el tindré aquí", relata la dona amb fredor, sense un tremolor en la veu.

Enutjada, Benegas va acudir dilluns passat a l'hospital disposada a discutir amb les parets per avançar la injecció. El seu marit consumeix ia uns 800 mil·ligrams de morfina per via oral a la setmana. "Però li fa menys efecte a cada dia que passa, el veig patir i em treu la gana. Ni dormo, ni com ...", esbufega la dona. A l'hospital no va aconseguir calmar-se. "Vaig acabar barallant-me amb tots", recorda una mica avergonyida. "El meu marit no té color, qualsevol dia ja no s'aixeca. No sé quant durarà però, ha de morir rabiando?", Va increpar Benegas a diversos empleats del centre. "Em van respondre amb una indiferència total", recorda. Li van recomanar que es portés un full de reclamacions i la van acompanyar fora del centre. "No tenim recursos i les coses estan com estan, cal assumir", va justificar el personal de l'hospital, segons el relat de Benegas. "Se li va dir que no podíem fer res", va admetre un portaveu del centre consultat per aquest diari. "Que la cita programada no podia modificar-se".

Pel que sembla no era cert: al migdia, prop d'una hora després que EL PAÍS demanés explicacions a l'hospital de Mataró per haver demorat per més de quatre mesos les injeccions de morfina a un pacient al que li queden setmanes de vida, Benegas va rebre una trucada telefònica. "És l'hospital", ha assenyalat amb sorpresa al fotògraf. En només seixanta minuts, el centre va aconseguir reprogramar la visita de finals de març per les 12:05 hores del dia 30 d'aquest mes. "Hem estudiat l'informe del seu marit. Ha estat un error administratiu, disculpi les molèsties", va explicar el mateix centre a Benegas en una breu conversa telefònica mentre la dona subjectava el cafè, incrèdula.

"Ha estat un error. Tot s'ha a causa d'un cúmul de circumstàncies errònies", va justificar a aquest diari un portaveu de l'hospital. Aquest va afegir que la cita del novembre passat va acabar sent reprogramada no per efecte de la vaga, sinó perquè "el metge que l'atenia es va posar malalt".

"No puc disculpar-se", va reaccionar la dona, que des d'aquesta trucada es mostra més crispada. "Han tingut mesos per estudiar l'informe. No saben què significa tenir un càncer terminal? Dilluns em van ignorar i van dir que no podien fer res. Ni van mirar els papers? Si un mitjà de comunicació no els hagués cridat, no em haurien fet ni cas? El meu marit hauria mort retorçat de dolor ", ha assenyalat visiblement molesta. "Perquè suposo que hi haurà altres persones que estiguin patint tant com jo", es va justificar ja absorta en les pròximes setmanes, les últimes que viurà el seu marit. "Ell no vol anar-se'n, vol viure ... Només demano que pugui morir sense dolor"