Em pregunto sempre que parlem de fruita o verdura fresca, que si els tomàquets ja no son el que eren, que si la fruita no fa olor, etc. No ens queixem perqué si, i la culpa no és del tot nostre. Al darrere hi ha unes multinacionals globalitzades que remenen les cireres i decideixen com, quan i que hem de consumir sense més interès per la seva part que generar beneficis per a ells i per als seus accionistes.

Em pregunto si estaríem disposats a pagar un preu just per a molts productes de consum en  origen, de manera que els qui els produeixen veiessin millorada la seva qualitat de vida. En el fons es tracte de saber si en comptes de pagar 40€ per un mòbil estarien disposats a pagar-ne 100 d'euros, evitant així l'explotació infantil al Congo per extreure el Coltan, o la roba de marca fabricada a l'orient a un preu irrisori o fins i tot damunt de vaixells clandestins en aigües internacionals on es treballa en condicions d'esclavatge. O també com juguen amb els mercats de futurs de cereals, arrós o sucre encarint-los artificalment per aconseguir més guanys. I així amb la majoria de productes alimentaris que consumin de manera  en el nostre dia a dia. 

Em pregunto si no preferiríem préssecs que fessin olor a préssecs, i verdura fresca al seu temps i a un preu just, en comptes de consumir qualsevol producte de congelador amb sabor a res i a preu baix. Em pregunto si no hauriem de canviar d'hàbits de consum de manera global, canviant-los a manera local, com abans, com sempre fins fa poc on es consumia amb mesura i cada cosa al seu temps.

Reclamo el dret a passar per davant d'una fruiteria i fruir de l'olor de la fruita fresca acabada de collir, de menjar verdura fresca i maduixes al seu temps, acabades de collir i a un preu just, per a mi, per a qui m'ho ven i també per a qui ho conrea.

No som pas culpables nosaltres que algú importi cireres de Xile al gener, ni kiwis d'hivernacle tot l'any, o tomàquets que ni fan olor de tomàquet ni serveixin per sucar el pa, Ni som culpables, ni crec ho vulguem ser. El problema no som nosaltres, el problema són les multinacionals i grans distribuïdors àvids de guanyar diners esprement-ho tot, ells són el problema que s'ha d'eradicar, més no crec sigui possible, manen més que els Governs i en el fons són els qui decideixen que, com, i quan hem de consumir i fins i tot, com ens hem de medicar, prou s'inventen les malalties si fa falta. Ara, sempre a "low cost", això si.