 |
| El Guardia Civil José Pardines |
"La primera víctima de ETA - Begoña Urroz, de 22 meses, falleció abrasada en 1960 por una bomba colocada en la estación de ferrocarril de Amara (Guipúzcoa). Décadas después se descubrió que ése fue el primer atentado mortal de ETA. Su madre rompe ahora 50 años de silencio y habla a EL PAÍS ..."
Begoña Urroz seria doncs la primera víctima d'Eta, tesi que sostenia el mateix Ernest Lluch, però sembla no ès certa, car aquella bomba va ser col·locada, com algunes més que van esclatar llavors a tot l’estat, pel DRIL (Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación) que les va reivindicar. ETA tot just balbucejava. No tenia capacitat operativa per a actuar a tot l’estat. La conclusió és que no hi havia cap prova per a atribuir la bomba a ETA, i sí al DRIL, que havia reconegut el fet, corroborat pels periodistes i historiadors que havien investigat el cas. Uns quants mesos després l’autora del treball va guanyar el premi especial de periodisme en èuscar Rikardo Arregi, convocat per l’Ajuntament d’Andoain, amb la col·laboració del govern basc. Aquesta versió l'explica Xavier Montanyà a Vilaweb, tot i que la oficial de el País y La Vanguardia entre altres donen com a bona és que fou Eta l'autora de l'atemptat amb bomba que va causar la mort de Begoña.
Com podem saber la veritat històrica de qualsevol cas, si uns fets de seixanta anys enrere no es poden aclarir i no saps a qui fer cas ni quina versió deu ser la certa. Ës la societat de la desinformació en la que estem immers i ja no aconseguim saber res ni esbrinar res, envoltats de dubtes i desinformacions aparentment ben informades que ens desconcerten i augmenten la nostra ignorància dels fets. Només sabem que no sabem res, però aixó fa anys que està dit i no consola ni ens dona la categoría de filòsofs.
Com podem saber la veritat històrica de qualsevol cas, si uns fets de seixanta anys enrere no es poden aclarir i no saps a qui fer cas ni quina versió deu ser la certa. Ës la societat de la desinformació en la que estem immers i ja no aconseguim saber res ni esbrinar res, envoltats de dubtes i desinformacions aparentment ben informades que ens desconcerten i augmenten la nostra ignorància dels fets. Només sabem que no sabem res, però aixó fa anys que està dit i no consola ni ens dona la categoría de filòsofs.
Noi, (es) diria que algú té tot l'interès a mantenir-nos (des)informats. En qualsevol cas, prefereixo pensar en l'última víctima d'Eta que en la primera, fos qui fos.
ResponEliminaen aixó estariem totalment d'acord.
ResponEliminaDe vegades realment la història és tan complexa i hi ha tants interessos embolicats que la veritat costa de saber, si és que hi ha una veritat. Per això m'empipen les novel·les històriques sentencioses i els manuals sobre bons i dolents. Per això cal anar a moltes fonts diverses i fer-nos, si podem, una idea més o menys aproximada.
ResponEliminaSi ja la història de les pròpies famílies sovint té molts 'misteris ocults'...
També estc d´acord amb FERRAN ¡¡ salut
ResponEliminahi ha un matis Júlia, quan als primers assassinats de botxins o Guardies Civils (en ple franquisme) per ETA, hi havia bastant ecolzament i justificació als actes, de la mateixa manera que es recolzaba i justificaba Fidel Castro. No és igual que el orimer assassinat per ETA sigui un Guardia Civil que una nena de 22 mesos, evidentment aqui hi ha una clara manipulació.
ResponEliminasalut Miquel, sembla que ja no mataràn més, tot i que no cal descartar algún rebrot d'alguna escissió, com va passar amb l'IRA.
ResponEliminaEvidentment, Francesc, aquells primers morts, sobretot el torturador Manzanas, van ser molt ben acceptats, tot i que després l'organització va anar a la deriva violenta. Crec que és una mala estratègia aquesta manipulació, si és que ho és, i no serveix per a res, més aviat perjudica tothom.
ResponEliminaMontanyà da por bueno lo que Ernest Lluch dijo que ponía en el boletín 3189 del 1-7-1960 de la Oficina de Prensa de Euzkadi del Gobierno Vasco en el exilio: que era "difícil pronunciarse sobre la autenticidad" del DRIL. Y Montanyà hace mal, porque Lluch tergiversó totalmente dicho boletín, descontextualizando un dato que en realidad se refería a las bombas del DRIL en febrero de 1960 en Madrid y ocultando todo lo demás, que le hundía el soufflé (documento original en "http://ope.euskaletxeak.net"; paǵ.2, apartado "Identificando a los terroristas"). Ernest también silenció que la fuente de la noticia de United Press International del 29-6-60 era la policía española. No es lo mismo el "la UPI lo atribuyó al DRIL" de Ernest que el texto original: "Madrid, 29 de junio (United Press International)_Para la policía española los atentados con bomba que han tenido lugar el domingo 26 y el lunes 27 en estaciones de tren de Madrid, Barcelona y San Sebastián son obra de un grupo denominado DRIL". Por otra parte, es radicalmente falso que en la prensa española no se acusara al DRIL y a su dirigente Henrique Galvao de las bombas de junio de 1960. Se hizo durante la crisis internacional provocada por el secuestro del trasatlántico "Santa María" por el DRIL a finales de enero de 1961. De hecho, el "ABC" del 28-1-61 dio en el clavo (en Google:"hemeroteca ABC 1961/01/28 galvao DRIL maletas explosivas"). Y yo no me creo que los Urroz no vieran la portada de "El Diario Vasco" de San Sebastián del 10-2-1961: "Galvao reconoce que participó en los actos terroristas de 1960, en Madrid, Barcelona y San Sebastián". Más claro, agua.
ResponElimina