Sant ESTEVE, ni carn ni peix |
Se m'ha ocorregut una tarda de Nadal saber qui era realment Sant Esteve. Màrtir o Stephanos kelil (Començament del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), Sant Esteve, és un sant del cristianisme. No se sap segur quin era el seu nom però sí que significava corona, d'aquesta manera, com que es considerava un jueu hel·lenitzat, se li atribuí el nom grec Stephanos (en arameu, kelil i en català, Esteve)
L'única font per conèixer la seva vida i mort són el llibre del Nou Testament conegut com els Fets dels Apòstols. Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols poc temps després de la mort de Jesús amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El missatge d'Esteve va ser près com una agressió a la Llei i se'l acusava de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu. Una població agitada com la del Jerusalem d'aquell temps, provocà que els més excitats el portessin davant el Sanedrí i allà va fer un discurs carregat de fogositat i imprudent, considerat inadmissible per una assemblea encarregada de vetllar per la tradició i la Llei, per la qual cosa l'acabarien matant. Al sentir-lo, els membres del Sanedrí estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve, i es van tapar les orelles i s'abraonaren tots alhora contra ell. Un grup d'exaltats el portaren a les afores de Jerusalem i l'apedregaren. Dins el context polític del moment, el Sanedrí no podia condemnar a ningú ja que només era l'autoritat moral, perquè el poder polític i la força pública residia en els romans. Pau de Tars també hi era, segons sembla vigilant la roba dels que el lapidaren.
La troballa o invenció (del llatí inventio) del cos de Sant Esteve va tenir lloc en temps de l'emperador romà Honnori quan un capellà anomenat Llucià a través d'un somni (o potser una al·lucinació) se li aparegué Gamaliel i li va dir que el cos es trobava a Cafargamala al nord de Jerusalem.
Les suposades relíquies de sant Esteve portades a Menorca el 418 originaren un fanatisme religiós encapçalat pel bisbe Sever que s'expressà en la persecució dels jueus de l'illa i la seva total conversió al cristianisme. És objecte de veneració tant en l'església catòlica com en l'ortodoxa. La seva festa se celebrava tradicionalment el 3 d'agost i el seu dies natalis es celebra n el 26 de desembre
O sia, tot plegat una farsa més del cristianisme d'un paio com a mínim andrògin com Miguel Bosé o Lady Gaga, i, sincerament prefereixo Lady Gaga o Bosé que almenys quan volen o els pertoca, canten bé. Ara, com gràcies al dropo andrògin aquest, pel seu Sant és festa, jo no diría res i callaria com una bagassa desinformada, no sigui que l'Arturu se n'assabenti i ens retalli la festa, que aquest Arturu Mans tisores...li ha agafat afició a retallar.
Mí estimado : la mayoría de fiestas religiosas católicas son creadas a voleo. La Navidad por ejemplo. Los libros eruditos, los de estudio, los datados, nos situan septiembre, en el mes de Tishri del calendario hebreo. Hoy no es difícil introducirse en las páginas comparativas de los apóstoles y todas confrontan en lo mismo. ¿ El porqué se pasó a finales de diciembre ? Costumbres paganas y mezcla de intereses. Así de simple. Nuestra religión, man que nos pese, es un compendio de engaños (no me refiero a la Biblia (, pés ella misma nos dice la datación del evento. Buscando algo práctico me he encontrado con esta entrada :" puso su tabernáculo entre nosotros, al estudiar las fiestas judías y su cumplimiento en Jesús, podemos ver que Jesús nuestro Señor nació para la fiesta de los tabernáculos en el mes de septiembre-octubre del calendario judío ", completamente correcta.
ResponEliminaAsí , que no te lleves a disgusto por lo de Sant Esteve, al final de cuentas , en nuestra Catalunya, lo hacemos santo porque fue el inventor de los canelones ¡¡¡ que esos si que son ciertos ¡¡¡ Salut. Un placer.
Una altra farsa, en definitiva. Hem crescut i viscut rodejats i quasi sepultats per un deliri religiós. Algun dia del futur llunyà la humanitat es partirà de riure veient tot això.
ResponEliminaPer parlar de coses més distretes, et deixo un enllaç que et farà passar una bona estona:
http://www.losgenoveses.net/