El jutge Baltasar Garzon, jutjat per prevaricació en les escoltes il·legals del cas Gürtel i que més endavant serà jutjat també per investigar sobre els morts del franquisme, és un clar exemple de com no s'ha de conduir la cosa Judicial, aquest jutge estrella, o estrellat, no hem d'oblidar que va ser condemnat ell i l'Estat Espanyol pel Tribunal d'Estrasburg, per tortures, arran les detencions arbitraries de suposats independentistes catalans quan els jocs olímpics. Aquest jutge que té arrancada de cavall i parada de somera, incapaç de dur a terme de manera correcte les diligencies de les causes espectaculars que obre i solen acabar en no res la majoria, per defectes de forma, manca de seguiment o de capacitat de instruir-les com caldria. L'home que va processar o intentar-ho a Pinotxet que per cert se'l va torejar en la ja cèlebre escena de la arribada a Xile en cadira de rodes i la miraculosa recuperació només arribar al seu país. L'home que va processar a Videla i altres militars de la repressió dictatorial Argentina, que va muntar tot l'espectacle del no res final del clan Oubiña, en fi l'home de qui diuen que es incapaç de fer amb una mínima dignitat i professionalitat les diligencies pertinents per encausar a qui tan espectacularment ha processat abans. Aquest súper jutge a qui només li falta una capa per volar, se'na va adonar amb un retard de setanta anys que el nacional socialisme va causar milers de morts (31.000 al sinistre Valle de los Caídos diuen n'hi ha) i va demanar a la COPE (Conferència Episcopal Espanyola) i a una sèrie de parròquies la llista dels desapareguts en aquella època, per veure quines possibilitats hi havia de recuperar la memòria històrica i jutjar als feixistes causants dels crims de guerra i postguerra.
A Catalunya ja s'ha fet tota aquesta feina fa temps i a Valencia també hi estan treballant. Per la seva part, el portaveu de l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria (AJFV), Lorenzo del Río, va dir al seu dia que li causava sorpresa que s'obris la via penal per a la identificació de persones o de fosses quan això "perfectament es podia veure en la via administrativa i haver-hi un impuls polític per a aquesta matèria". En la seva opinió, s'hauria de veure fins a quin punt aquest assumpte pot ser competència de l'Audiència Nacional. El portaveu de l'Associació Jutges per a la Democràcia, Miguel Ángel Jimeno, sempre ha defensat el dret dels familiars de les víctimes a saber "on es troben els seus morts", ha qüestionat no obstant que es faci a través d'un procés judicial ja que, en la seva opinió, hauria de ser l'Executiu el que el portés a terme.
Possiblement aquests magistrats s'emparin estrictament en la llei i no en el vedettisme fugissers i mediàtic del Jutge Garzón. De totes maneres quan parlem de criminals i per tant de gent que sota un Govern il·legal signava ”enterados” a penes de mort arbitraries com la d'en Salvador Puig Antich, i altres succesos condemnables com Intxaurrondo o Montejurra sense anar més lluny, crec que a molts ens ve a la memòria un nom: Manuel Fraga Iribarne. Doncs mira, podia haver començat fa temps per aquí, més no ho va fer. Avui a les cinc de la tarda han enterrat a Perbes a Manuel Fraga Iribarne, cosa que molts espanyols no han pogut fer amb els seus morts durant la guerra civil. Vol dir que alguna cosa es va fer malament en la transició, en no tancar les ferides de la Guerra ni demanar responsabilitats als qui molt i varen tenir a veure. Aquests per cert, que mai han ni tan sols demanat perdó pels seus crims ni condemnat el franquisme, com seria el cas del traspassat Manuel Fraga, i per cert: ni Alianza Popular primer o el Partit Popular han condemnat mai el franquisme, és més, s'han negat a fer-ho i aixó llei de partits en mà hauria de significar la seva inhabilitació com a tals, com es va fer amb menys motius amb Batasuna. Però la llei de partits perpetrada per Aznar amb la connivència de José Luís Rodriguez Zapatero, estava disenyada només per als abertzales, i si no que li ho preguntin a Arnaldo Otegi i uns quants més. Fraga ha mort i serà enterrat, però els seus obituaris han desenterrat velles ferides. El cel és seu, i aquí ha deixa't l'infern del rencor