Deia Cioran que les decepcions l'havien precedit sempre. Jo espero a decebre'm després de visualitzar les coses, i en aquest cas m'ha decebut una pel·licula: EVA, m'ha decebut i molt, i aixó que tenia ganes de veure-la.  Quin desastre, previsible, nyonya, mal feta, mal interpretada (salvariem a Lluis Homar, el gat i Eva, la nena), amb Alex un protagonista gens creïble en el seu paper de científic, o el seu germa, menys creible encara. Previsible des del primer moment, la pel·lícula no dona mai cap instant per la sorpresa ni desperta cap interés, va transcurrint el metratge i entens no passarà res interessant i sempre, amb aquella sensació de falsedat que fa difícil d'entrar-hi. L'escena de la mort de la mare d'Eva mal resolta, sembla el final de Nissaga de poder amb la barqueta explotant, i el final de la pel·lícula, sencillament patètic i vulgar per previsible. No he volgut ni saber qui ha estat el director d'aquest engendre, ni se qui és el protagonista l'Alex. Que els deus els perdonin, que jo ja els he perdonat, però si us plau, que es dediquin a una altra cosa, l'un i l'altre, el cinema no és lo seu.