El 28 i 29 d'enguany s'ha celebrat a Granollers la 5ª Catosfera. És una Catosfera que se'm fa llunyana i estranya, i amb la que no m'hi sento gens identificat. La Primera catosfera (fa cinc anys) amb els alma mater Marc Vidal i Toni Ibáñez era les beceroles de tot aquest moviment, pero va ser una manera de conèixer-nos, de visualitzar-nos els blocaires, ja pràcticament desapareguts d'aquestes jornades. Desapareguts perquè no deixàvem de ser una colla de romàntics aprenents de bruixot als qui ni sen's habia ocorregut que amb aixó d'internet i els blocs es podien guanyar diners, potser perque simplement habíem albirat la possibilitat de comunicar-nos, d'expressar tot allò que voliem dir i que en el blog habiem trobat l'eina idònia per explaiar-nos.
Els artífexs d'aquella primera trobada a Granollers, com deia, varen ser en Marc Vidal i en Toni Ibáñez, desapareguts tots dos d'aquesta cinquena edició, en Marc n'ha tret profit i està instal·lat als Estates, ell i el seu egocentrisme, i quan a Toni...., en Toni es va separar i es va enamorar i està en aquest estat de meravellosa imbecilitat que dona l'enamorament, no importa la edat, i escriu, escriu prosa poètica lluny de ciutat, com l'an-na que possiblement pocs llegeixen però que hom agraeix i no es perd mai.
En resum, ni m'hi he acostat a aquesta cinquena edició de la Catosfera de Granollers, se'm fa molt llunyana i no la sento gens meva.
Ho recordes Toni: teua és la paraula Catosfera.
Ho recordes Toni: teua és la paraula Catosfera.
No en sabia res. O bé em moc en altres cercles que no es consideren catosfera catalana o bé és que han fet poc soroll.
ResponEliminaPrimera noticia...
ResponEliminaNo puc entrar a l'entrellum... Aquestes coses de la Catosfera, etc. son útils quan una cosa comença. Quan ja va sola, tot rutlla i no es necessiten tant els referents.
ResponEliminaAllau i Miquel - me'n vaig assabentar el divendres perquè hi anava en Ganyet de Rac1.
ResponEliminaaixí deu ser Ramón, de la catosfera en va sortir la Catosfera Literaria i la trobada de blocaires a Vallromanes per la presentació del llibre.
ResponEliminaJa tens posat l'enllaç d'Entrellum,
salut
Jo només vaig anar a la primera, inoblidable, encara érem pocs, ara tornem a ser pocs i les catosferes ja no són el mateix.
ResponEliminaEn això, com en tot, hi ha molts que han fet arrencada de cavall i aturada de ruc, la constància no és una virtut habitual.
ResponEliminaCom molt bé diu la Júlia...la constància no és una virtut gaire habitual en els nostres temps...
ResponElimina5 anys en un altre món no serien res però en el món blogaire on tot és voraç i trepidant és molt.
Anomenar "moviment" a tot el que ha sorgit en els darrers 5 anys en la "Catosfera" és una mica generós i exagerat. Potser prefereixo la paraula "fenomen"...que va tenir una arrencada, molta gent es va apuntar al "carro", després el "sufflé" ha anat baixant, hi hagut moltes baixes i desercions en els últims temps i nous fenòmens (facebook, twitter, etc) que han eclipsat el boom inicial dels blocs i la cosa evidentment ha anat a la baixa; o potser més ben dit...a una certa normalitat.
De tot plegat, pel camí hi hagut aventures molt interesants i d'altres més mediocres.
Fixeu-vos: està clar que el "fenomen" blogs va la baixa perquè la 5ª trobada de la Catosfera poca gent se n'ha assabentat. O potser a mi també em passa com el Sr.Allau que estic ja en altres cercles i ja no me n'assabento.
Ahh, per cert, tot i que pot semblar estrany hi ha petits exemples de gran constància: Jaume Subirana i el seu blog Flux gairebé porta 10 anys!! Un dels pioners pioners...
Gràcies per la referència al meu bloc, Francesc. Ja són uns quants anys escrivint a la Catosfera, des del 2004, quan érem quatre gats i ens coneixíem (gairebé) tots :)
ResponEliminaEp, jo també porto deu anys i potser en Francesc també, des del 2004, octubre, tot i que al principi al blocat. No tant pioner que ni havia de més antics i tot...
ResponEliminaJo també com l'Allau: al racó de la catosfera per on em moc sembla que no hi ha hagut gaire ressò aquest any. Queden molt enrere aquells temps històrics! Almenys alguns clàssics, com l'anna, la Júlia, el Toni i tu seguiu al peu del canó.
ResponEliminaA Granollers ja es va veure que hi havia els qui anaven 'per nota' i la resta, he, he.
ResponEliminaJúlia, però a Vallromanes si que hi vares venir.
ResponEliminavaig començar fa sis anys Júlia a finals d'agost de 2006.
ResponEliminaGabriel, me'n vag assabentar perquè un dels ponents era en Ganyet de Rac1 i en varen parlar, i avui surt un breu a el Periódico. A la segona catosfera es parlava ja de l'últim últim, el microblogging, ara dit twitter,
ResponEliminaFlux d'en Jaume Subirana és dels més antics, tens raó
De res, AN-NA, sovint passo per casa teva tot i que no sóc molt de deixar comentaris,
ResponEliminaPer cert que ambdòs som sabadellencs.
tu tambè ets dels veterans Salvador, i has reixondit sense aldarulls innecessaris com altres, diria que ets el nùmero 1 de la classe, i a més no pares.
ResponEliminaJúlia, n'hi havia que anaven per nota i altres que feiem com se sol dir 'el notas'
ResponEliminaGràcies, Francesc, per la nostàlgia... Les paraules no són de ningú, sinó de les persones que les usen... Miro enrere i veig entusiasme i ingenuïtat... Vaig encetar el meu primer blog (Tros de Quòniam) el dia 1 de gener de 2004... Han passat més de 8 anys!... M'he retirat de moltes coses... Encara conservo la petita finestra d'Entrellum... aquest aparador en el qual deixo constància en forma de paraules de les meves passes en aquest món... ben poca cosa... la virtualitat ja no em satisfà gaire... m'estimo més viure... en la meravellosa imbecil·litat (que dius tu) (la frase és d'Ortega: El amor es un estado transitorio de imbecilidad")... Clar que me'n recordo... Però per a què coi serveixen el records?
ResponEliminaToni (Tangata Manu): potser serveixen per remerar altres temps, quan tot aixó dels blogs estava a les beceroles.
ResponElimina