No hi ha remei, si es relaciona violència amb futbol apareixeran els que aniran a separar violents d'aficionats i ens diran que aquests violents són només uns pocs eixelebrats encara que les que lien siguin prou sonades. Però el que està clar que n'hi ha prou d'entrar a qualsevol gran estadi i respirar l'ambient per notar que entre els que "van a descarregar" i els que "van a armarla" s'estableix un tot molt sorollós, crispat i amenaçant. Un nen pot entrar de la mà del pare a veure com dues masses de dos diferents colors es criden tot tipus d'insults al temps que s'intercanvien gestos i cants i en el pitjor dels casos intercanvien una cruïlla de hòsties, patades i trets de coets i bengales, això sino els dona per arrencar tanques i seients per fer volar sobre l'aficionat enemic. Aquell mateix nen, passats uns minuts podrà tornar a veure la repetició de les millors agressions en tots els informatius, després anirà a posar-se la samarreta del seu jugador multimilionari favorit i anirà a jugar un partidet amb els amics. Un llista de persones paga creient que en el preu de l'entrada va inclòs, com a mínim, el dret a vociferar insults o llençar qualsevol cosa al cap de qualsevol persona. 
Tot el que es comporta així per un simple joc és simplement un descerebrat, que vomita la seva vulgariat, la seva frustració amb aquest comportament. Però clar, el fúmbol és asín i el violent siempre serà l'altre.