• ÚLTIMS ESCRITS

    LA MUNTANYA


    El nen va començar a grimpar pel cossarro del seu pare, que estava ensopit a la butaca, enmig de la gran migdiada, enmig del gran pati. En sentir-ho, el pare, sense obrir els ulls i somrient, es va posar tot dur per oferir al joc del fill una solidesa de muntanya. I el nen el va ser escalant: es recolzava en els contraforts de les cames, al talús del pit, als braços, a les espatlles, immòbils com roques. Quan va arribar al cim nevat del cap, el nen no va veure ningú.

    -Papa, Papa! -va cridar a punt de plorar.

    Un vent fred bufava allà dalt, i el nen, enfonsat a la neu, volia caminar i no podia.

    -Papa, Papa!

    El nen es va posar a plorar, sol, sobre el desolat pic de la muntanya.

    FI

    La muntanya
    [Conte. Text complet.]
    Enrique Anderson Imbert
    ciudadseva.com

    2 comentaris:

    1. El cuento creo que tiene varias maneras de captarlo, n se cual es la buena.
      Salut.
      PD:
      Ya estoy por aquí

      ResponElimina
    2. francament, jo no l'entenc Miquel.

      salut i ben retornat

      ResponElimina

    Post Bottom Ad