ÚLTIMS ESCRITS :

LA MUNTANYA


El nen va començar a grimpar pel cossarro del seu pare, que estava ensopit a la butaca, enmig de la gran migdiada, enmig del gran pati. En sentir-ho, el pare, sense obrir els ulls i somrient, es va posar tot dur per oferir al joc del fill una solidesa de muntanya. I el nen el va ser escalant: es recolzava en els contraforts de les cames, al talús del pit, als braços, a les espatlles, immòbils com roques. Quan va arribar al cim nevat del cap, el nen no va veure ningú.

-Papa, Papa! -va cridar a punt de plorar.

Un vent fred bufava allà dalt, i el nen, enfonsat a la neu, volia caminar i no podia.

-Papa, Papa!

El nen es va posar a plorar, sol, sobre el desolat pic de la muntanya.

FI

La muntanya
[Conte. Text complet.]
Enrique Anderson Imbert
ciudadseva.com

2 comentaris:

  1. El cuento creo que tiene varias maneras de captarlo, n se cual es la buena.
    Salut.
    PD:
    Ya estoy por aquí

    ResponElimina
  2. francament, jo no l'entenc Miquel.

    salut i ben retornat

    ResponElimina