BOTIGUES DE CONVENIÈNCIA - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
BOTIGUES DE CONVENIÈNCIA

BOTIGUES DE CONVENIÈNCIA

Share This


En el futur un nen preguntarà... ¿Què era una botiga?

Aquesta pregunta se la feia Josep Maria Espinàs des del seu petit observatori fa temps. I el cert és que cada vegada més estan desapareixent més petits comerços, de tota la vida que n’hauríem dit abans. Però és que els temps canvien i simplement hi ha conceptes de negoci que no tenen a dia d'avui raó de ser, com altres que la tenen avui i possiblement d’ací a uns anys l’hauran deixat de tenir. Quan jo tenia deu anys, els meus pares varen obrir una botiga de comestibles al carrer de Vilarrùbies a Sabadell. En aquelles èpoques - meitats dels cinquanta - no hi havia Centres Comercials, ni supermercats de barri, ni el Corte Inglés!....(llegir l'escrit sencer del juliol de 2012)

Ja deia l'exconseller de CDC Subirà que les prediccions eren sempre a futur i eren arriscades, i no anava errat, en el futur quatre anys després d'aquest escrit, han sorgit de nou petites botigues de comestibles i fruiteries, i n'hi ha moltes, almenys al meu barri, de la mateixa manera que gairebé tots els bars són regentats per xinesos, que no tots han comprat l'Espanyol, que a aquest l'han enredat com un xino.



Les fruiteries solen ser franquicies com les de SUPERVERD, regentades per gent del país, sudamericans o xinesos, com els tot a cent. EL supermercats, en canvi, són regentats per Paquistanesos o gent de Blangla Desh. En certa manera és una franquicia, atés els rètols son gairebè calcats, el que tinc a la vora de casa diu que es diu 'supermercat Antoni', aquest no diu forn de pa, n'hi ha que si, ven una mica de tot, com a la benzinera i és a cal main tanquis, crec que fins i tot el 'paqui' viu, dorm i menja a la mateixa rerebotiga, i no deixa de ser ùtil, no ens enganyem, al cap i a la fi, a les botigues d'abans la persiana restaba com a molt mig abaixada i els botiguers feien vida a la rerebotiga, de fet és com retrocedir 60 anys en el temps. 

De tota aquesta història, el que no acabo d'entendre és que pot portar a un senyor de Blangla Desh o Paquistan a obrir una botigueta de comestibles de barri a Sabadell, una fruiteria, o regentar un bar la majoria per xinesos, i no tinc tan clar que pugui ser com diuen cosa de les mafies, tampoc es que els negocis donin per a tant, encara que sigui a escala. Però és el que hi ha, segueixen proliferant i jo sense entendre-ho.

1 comentari:

.