.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


REFLEXIONS POSSIBLES






Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.

*

He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrises del cotxe. Aixó si, sempre amb el rerefons de la radio.

*

Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.

*

Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.

*

Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.

*

En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.

*

M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.

*


*
Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.

*


M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*


Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.


*

Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.

*


No crec en res, llevat la certesa de la mort.


*

Els humans portem una munió d’anys buscant-li algun sentit a la vida, quan cada vegada em dona més la sensació que no en té cap, que simplement, no som res més que un accident de la naturalesa, o més aviat. un error.

*


Viure cada dia com si fos l’últim, malgrat saber que segurament hi haurà un demà igual de monòton i feixuc.

*

Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.

*

Quan era jove,jo, no hi era. Quan sigui vell, jo, tampoc hi seré.

*

1 comentari :

  1. En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.

    Siempre he dicho que sólo cambia el envase, no el contenido.
    Salut

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes