La crisi del Coronavirus ens ha mostrat amb tota la seva cruesa l'enorme fragilitat dels nostres sistemes socials i econòmics. De tots, encara que uns mostrin més els seus efectes de destrucció que altres.
El que ens està succeint, no per previst ens ha portat a una sensació d'irrealitat, que es deu a el fet que per primera vegada ens està passant alguna cosa real, que no és una distòpia cinematogràfica o literària. És a dir, ens està passant alguna cosa a tots junts i al mateix temps, una cosa que se suposa no ens hauria d'haver passat a nosaltres. Confinats 14 dies a casa tindrem temps per reflexionar i replantejar-nos moltes coses, encara caldria evitar el concepte de que la crisis ens dóna una nova oportunitat
"En plena tempesta econòmica, i després de aguantar amb paciència durant quatre anys, vaig prometre al 2012 (explica Josep Martí Blanch) que arribaria a les mans amb qui pronunciés davant meu la frase "en xinès, la paraula 'crisi' no existeix, ells l'anomenen 'oportunitat'". Vaig incomplir la promesa, és clar. Primer, perquè era tan sols una 'boutade'. I segon, perquè de no fer-ho m'hagués passat el dia repartint i rebent mastegots.!

En aquesta crisi, tenim un grup a part, tota una joventut ficada de ple en pautes consumistes, en un ús desaforat de les xarxes socials dirigit a l'entreteniment i que té dificultats per entendre que la crisi del coronavirus també va amb ella. Però també és cert que hi ha gent jove organitzant-se per ajudar a veïns amb problemes, fent la compra, no deixant-los abandonats. La crisi torna a posar damunt la taula l'oposició entre solidaritat i egoisme, com sempre, ja que no hi ha res de nou, res que no hagi succeit abans, només que en la nostra supèrbia ho havíem oblidat i pensàvem que en una societat avançada i tecnológica com la nostra una cosa així no ens podia succeir.

En aquests 14 dies i 15 nits que romandrem a casa, recuperarem vells hàbits, llargament oblidats, cadascun tindrà els seus, tots vàlids per igual, i no només hàbits, també afectes; només afegir, que després d'aquests 14 dies no tirem en sac trencat els bons propòsits que ens plantejarem, tant nosaltres com els nostres Governants, encara que, perquè ens hem d'enganyar, tornarem a caure en els mateixos excesos i errors de sempre, com ha de ser tractant-se dels homínids.

Dedicat a tots els inconscients que varen agafar l'autopista per anar de cap de setmana a la Cerdanya, l'Empordà, la Costa Brava o a la Daurada.