L'OCDE POSA COM A EXEMPLE LES 'SUPERILLES' DE BCN

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha alertat aquest dilluns del repte que suposarà per a les ciutats l'envelliment de la població. En un informe ha advertit que aquelles ciutats que no atenguin aquests canvis i que no dissenyin polítiques adaptades tant a la gent gran com als més joves s'enfrontaran a "significatius costos econòmics i socials". Aquests costos inclouen pitjors resultats en salut, solitud i pobresa entre la població més gran, menys oportunitats educatives i socials per a la infància, i una menor capacitat d'atreure els joves, amb conseqüències directes sobre el mercat laboral i el creixement de la productivitat. És per això que urgeix les grans urbs a dissenyar polítiques que facin compatibles les necessitats dels diferents grups d'edat, ja que un enfocament inclusiu per edats pot afavorir la cohesió social, la sostenibilitat ambiental i la competitivitat econòmica generant múltiples beneficis. Polítiques que van des de l'habitatge fins a l'urbanisme o la feina. I posa dos exemples de bones pràctiques: les superilles de Barcelona i l'edifici intergeneracional d'Alacant. (a la fotografia)

Les persones més grans de 65 anys seran el 27,9% l'any 2040 a les àrees metropolitanes dels països membres. Tot i que les ciutats solen tenir una població més jove que les zones rurals, l'informe de l'OCDE adverteix que també s'estan envellint ràpidament. Entre el 2000 i el 2022, el nombre de persones de 65 anys o més per cada 100 persones en edat de treballar (20-64 anys) va augmentar en totes les aglomeracions urbanes dels 35 països membres de l'OCDE amb dades disponibles. Aquesta proporció passarà del 20,9% el 2020 al 27,9% el 2040, de mitjana, a 29 d'aquests països. Aquells de 80 anys o més es duplicaran i assoliran el 10% de la població. S'estima que a Corea, el Japó, Itàlia, Grècia i Portugal, la proporció de més grans de 65 anys suposarà més d'un terç del total el 2050 (aconseguint el 40%, el 38%, el 35%, el 34% i el 34% respectivament).

Aquest canvi demogràfic, subratlla l'informe, afectarà més les ciutats més petites i en decadència. S'estima que el creixement de la població a ciutats entre 250.000 i un milió d'habitants disminuirà entre un 3% i un 4%.

Vist aquest panorama, i amb l'objectiu d'aconseguir ciutats inclusives per a totes les edats, l'OCDE proposa prioritzar una planificació urbana flexible i inclusiva, amb criteris de disseny universal que tinguin en compte les necessitats específiques segons l'edat, així com impulsar un habitatge assequible i accessible tant per a joves com per a gent gran.

En aquest àmbit, l'informe considera que les superilles de Barcelona són una iniciativa que contribueix a fer les ciutats més accessibles, segures i inclusives “per a totes les edats”. L'informe destaca que la conversió de carrers i places en espais de vianants a través de les superilles beneficia especialment la infància i la gent gran, col·lectius que sovint troben dificultats per desplaçar-se en entorns dominats pel trànsit rodat.

L'informe considera que les superilles de Barcelona són una iniciativa que contribueix a fer les ciutats més accessibles, segures i inclusives "per a totes les edats". Segons el document, aquest tipus de transformacions urbanes –com la redistribució de l'espai públic, la reducció del trànsit i la creació de zones verdes i de lleure– van guanyar protagonisme arran de la pandèmia i han contribuït a millorar la vida comunitària.

El sistema de superilles de Barcelona, ​​que restringeix el trànsit motoritzat al perímetre dels blocs, “ha estat implementat amb la intenció expressa de garantir beneficis per a totes les edats”, i forma part del Pla del Joc a l’Espai Públic i del programa Protegim les escoles. L'informe recorda que dos dels 36 indicadors que mesuren el programa de superilles són específics per edat: la superfície destinada a jocs infantils i la proporció d'usuaris de més de 65 anys i menors de 14 respecte a la població d'entre 15 i 64 anys.

L'OCDE també posa com a exemple la Barcelona Health Hub, una associació sense ànim de lucre que impulsa la innovació en salut digital i la transferència al sector sanitari. L'organització assenyala que la inversió en solucions digitals per a la salut, com les del BHH, pot estimular l'economia vinculada a l'envelliment —la coneguda com a silver economy—, reduir els costos sanitaris i generar ocupació per a joves formats en tecnologies digitals. Segons dades esmentades per l'OCDE, la salut mòbil (mHealth) podria estalviar fins a 99.000 milions d'euros en despeses sanitàries a la Unió Europea i aportar 93.000 milions al PIB europeu si se'n fomenta l'ús. 

- elperiodico.com. Barcelona es posa verda, al caliu del llegat de la denostada Ada Colau. AU!