TRUMP, EL CAMBRER FRANCÉS

Encara sota l’impacte del com i el què d’aquesta obra mestra que es pot veure a Netflix i que hauríem de veure tots en obert: Adolescence, apareix Donald Trump en un nou paper: el de cambrer francès. Si teniu la sort de continuar viatjant recordareu que, a França, els plats del dia estan apuntats en una pissarra. Una vegada asseguts a la taula que us indiquen, el cambrer transporta la pissarra, la recolza en una cadira i explica què podreu menjar avui. Després, us deixa uns minuts tots sols amb la pissarra mentre intimeu amb la vostra gana i li pregunteu com ho veu. Carlos Zanón.

Mutat en cambrer parisenc, Monsieur Trump ens va mostrar la seva pissarra, però on només hi ha sopa de pastanaga amb aranzel o pastanaga amb sopa d’aranzel. D’un temps ençà, el seu plat de la por sol ser plat únic. Plat i el cambrer que, davant tanta amenaça, més que por, produeix embafament. Cada dia ens avisa de la sopa de pastanaga amb aranzel o pastanaga amb sopa d’aranzel amb Grenlàndia o sense, amb salsa Zelenski o sense, però sempre el mateix, sense deixar de xarrotejar. Enyorem quedar-nos tots sols amb la pissarra, en silenci i mirar com és l’Índia o quin és el signe del magnesi. Coses per a les quals serveix una pissarra.

Entre Adolescence i la pissarra de Trump hi ha una goma tibant a punt de trencar-se i la pregunta és com, sent tan intel·ligents, capaços de matisos i arcs cromàtics, d’autocrítica, de convenir que els problemes són complexos i tenen un munt de causes i derivades (psicològiques, econòmiques, polítiques, culturals...), a milions de persones els reconforta que tot sigui en blanc i negre o ells o tu, quan moltes vegades tu també ets ells, pobre propietari d’un vot cada quatre anys.

Probablement la resposta és la por. A Trump li agrada fer por. La por és part d’Adolescence. La por de no ser acceptat, de no ser estimat, de ser diferent o de ser un més. Por de la confusió, del caos, de la falta de normes. Por del pinxo. Por de la solitud. 

No sembla que Trump tingui por d’equivocar-se o de ser substituït, però sí que té pressa. Com el Capità Garfi, sap que el persegueix un cocodril amb un rellotge dins de la panxa. El guix de les pissarres s’esborra. La pastanaga afarta. Un nen pot ser una bèstia acorralada i mossegar.